Ermita de Sant Salvador. L'Alcora. l'Alcalatén

 Ermita de Sant Salvador. L'Alcora. l'Alcalatén.

 El que he aprés dels fulletons i la informació túristica
 Quan pugem el turonet del Castell de l'Alcalatén tot seguint les indicacions de les marques del Camí és l'ermita que trobem a la part de sota. És troba a uns 3 km de l'Alcora.
És originària del segle XIII, és un dels primers exemples d'arquitectura cristiana de conquesta, amb paral·lelismes amb l'església de Salvasòria (Morella) i  Coratxà (Tinença de Benifassà).
 Les primeres característiques d'aquesta ermita són la portada romànica situada a la façana est(amb arc de mig punt i tres esglaons) i el porxo de 1634 amb arcs apuntats d'estil gòtic.
 La façana en el costat de l'epístola, amb portada romànica i coberta amb bòbeda de canó.  Els porxos sostenen la coberta a una vessant i bancs  de pedra.
Presenta espadanya senzilla amb una sola campana. En 1969 va ser reconstruïda ampliant-se l'explanada porticada cap als peus del temple.

 La meua vivència .
 Algunes vegades he visitat l'ermita, la majoria fent el Camí, el Camí en família, amb Tere i el centre excursionista de l'Alcora, i fins i tot fa molt de temps tot sol.  El guiatge de Tere em va fer canviar la meua visió de l'indret i pel que vaig entendre és dels indrets més importants de la comarca,  el primer poblament  a partir del qual naixen molts dels pobles del voltant es trobava on hi havia l'ermita, per les muntanyes dels voltant s'han trobat moltes restes romanes i la muntanya està molt protegida ja que  és de gran valor arqueològic.
 Sempre he pensat que l'ermita i el castell formen un conjunt paisagistic. És un lloc molt visitat per senderistes i també artistes, una vegada de tantes ens vàrem trobar un pintor que estava pintant un quadre intre del porxo gòtic.
L'ermita és un balcó espectacular amb vistes a l'Alcora.

Porta romànica

Porta romànica interior i arc gòtic

Església de Sant Salvodor vista des del castell

Castell de l'Alcalaten  i església de Sant Salvador

 Vista de l'Alcora i arc apuntat de l'ermita

Porta romànica a l'esquerra i arcs apuntats gotics a la dreta amb el porxo.

Porxo gòtic de 1639

Estàtua de Sant Antoni. Cabanes. La Plana Alta

 Estatueta de Sant Antoni. Cabanes. La Plana Alta.
  Durant el mes d'agost del 2015 vaig fer  el recorregut pel patrimoni del nucli urbà de Cabanes, quan al carrer de Sant Antoni,   a la paret d'una casa em vaig trobar una estartueta del sant. No m'hagués sorprés si no hagués llegit la plaqueta que contava aquesta història.
 Talla romànica de Sant Antoni. Pertany a l'altar situat sobre la porta de Sant Antoni. Imatge d'estil romànic, restaurada després de la Guerra Civil. Van haver de reformar les mans , el cap i el porquet.

 Em va sorprendre el punt on es trobava, al portal de Sant Antoni, i a més  el fet que siga d'estil romànic ens suggereix certa antigor.

Monestir de Santa Maria de Ripoll. Ripoll. El Ripollès.

Monestir de Santa Maria de Ripoll. Ripoll. El Ripollès.
En la meua estada al Ripollès l'estiu del 2015,  ja de tornada cap a casa  vaig tenir l'ocasió de poder aturar-me  a Ripoll i entrar al monestir, poder fer una volta ràpida i visitar el claustre,  l'església, les estances  i les tombes dels comtes, la de Guifré el Pilós o la de Ramon Berenguer.
No repetiré tot el que ja s'ha dit a la viquipèdia simplement vull copsar la meua sensació, que he tingut en fer la visita i el punts claus també després de llegir alguna coseta sobre la història del monestir.
 Per una banda l'antigor del monestir, i a les èpoques de decadència com va arribar a perillar, tant que es va convertir en cantera, i com després de la restauració té una certa tranformació sobre tot les sales que es van restaurar.
 Per una altra banda és de destacar la importància cultural que va tenir a l'epoca medieval com un dels punts més importants d'Europa.
 Per altra banda també  va ser el bressol de la història de Catalunya, on es fragua la nació catalana, i  com a casal del comte Guifré el Pilós

 Del llibre Catalunya Romànica, guies comarcals i el seu primer exemplar el Ripollès, edicions Portic, voldria extraure'n algun fragment  que trobo destacat.
" Encara que a Catalunya hi h d'altres monestirs més antics, Ripoll te un paper destacat entre els monestirs benedictins, ja que es va convertir en un centre artístic i cultural incomparable al llarg dels s.X al XIII. La primera acta de consagració que s'associa amb una església del monestir data de l'any 888. La va dur a terme el Bisbe Gotman de Vic, i en el document consta que va ser edificada per voluntat del comte Guifre i la seva esposa Guinedilda. En el mateix acte, l'església va ser lliurada a l'abad Daguí i als monjos que hi vivien seguint la regla Benedictina."
 Respecte la imporància cultural del monestir
" Inici del centre cultural. El monestir va ser un dels quatre centres més importants de l'Europa medieval. Provablement va ser l'abad Arnulf el responsable del desvetllament cultural del monestir. Va ser ell qui, l'any 951, es va desplaçar a Roma per recaptar una butlla papal per al monestir. D'aquell viatge, Arnulf en va tornar amb un lot de manuscrits per a la biblioteca. En aquesta ja hi havia, entre d'altre possessions alguns còdex mossàrabs i visigots. L'abad va formar un equip de copistes. Quan va morir Guidiscle, que havia col·laborat amb Arnulf, i l'havia substituit a la seva mort, el monestir tenia més de seixanta-cinc còdex molt valuosos. No tots eren litúrgics i jurídics, també n'hi havia  sobre astronomia, geometria i maneres de mesurar el terreny.

Façana del monestir de Ripoll

 Tal vegada voldria extraure un altre fragment del llibre esmentat anterioment i és el que fa referència a la portalada, que pot ser de les obres més impressionants i capdals que mai hem vist i en especial del romànic.

"La Portalada. Aquesta espectacular i rica obra escultòrica es va construir a mitjan s.XII. És el resultat de molt diverses influències, tant en l'estil com en la temàtica de les escultures. Pel que fa al primer aspecte, s'hi veu la influència  de l'escola tolosana de Sant Esteve, el contacte amb el taller de Rosselló i el ressó de les tendències estrangeres. També en la temàtica veiem diferents fonts d'inspiració, entre les quals destaca la Biblia de Ripoll, còdex d'un sol volum procedent de l'escriptori del monestir. Aquesta pluralitat i riquesa fan que encara sigui objecte d'estudi i debat."

Porta romànica del monestir de Ripoll

 Pel que fa a la  conservació  de la portalada el llibre esmentat anteriorment ens explica el seguent:
" Pel que fa a l'estat de conservació, cal tenir en compte que  es va construir amb predra sorrenca i sense ciment. Aquest tipus de pedra presenta greus problemes d'erosió, ja que acusa molt la humetat i els canvis de temperatura. Això es determenant per entendre l'estat en que es troba. Durant la segona meitat del segle XIX i la primera del segle XX, la capa superficial s'ha perdut de manera irreparable en la major part de la superficie. Aquest fenomen que es coneix com a malaltia de la pedra, afecta altres escultures com la porta de Sant Joan i Sant Pol de Sant Joan de les Abadesses. S'han realitzat moltes obres per tal d'evitar la degradació de la portalada, com ara cobrir i climatitzar el porxo."

Detall de l'interior de la nau de l'església, del lateral nord

 Fèretre de Guifré el Pilós

Feretre de Ramon Berenguer III

Feretre de Ramon Berenguer III

 Església del monestir

Claustre del monestir

Claustre del monestir