Església de Sant Josep Obrer. Sant Carles de la Ràpita. El Montsià.

Església de Sant Josep Obrer. Sant Carles de la Ràpita. El Montsià.
 En la meua volta per la Ràpita no va ser  dels elelments més atractius a nivell de construció,ara interessant pel que fa  al treball de figures religioses sobre ferro.

Restes de l'edifici de la ràpita mora. Sant. Carles de la Ràpita. El Montsià.

Restes de l'edifici de vora la torre del'antiga Ràpita mora. Sant Carles de la Ràpita. El Montsià.
 Buscant algun detall que m'explicara  la ciutat perduda de la Ràpita vaig trobar aquestes restes.

Antiga fàbrica. Sant Carles de la Ràpita. El Montsià.

Antiga fàbrica.  Sant Carles de la Ràpita. El Montsià.
 En aquest cas podem veure un tros de fumeral  de la fàbrica, molt deteriorat, això si. De fons la serra del Montsià. 3-5-16

Mercat. Sant Carles de la Ràpita. El Montsià.

 El Mercat. Sant Carles de la Ràpita. El Montsià.
 En fer la meua volta pr la zona del mercat, no era en si l'edifici del mercat el que m'intrigava, era  tal vegada tot el misteri  i la llegenda que vagava per aquesta zona.
Segons sembla Carles III va fer una ciutat subterrània i aquesta ciutat perduda es troba sumergida i oblidada. En passar pel mercat buscava vestigis  de murs entrades o algun detall que m'apropara a la ciutat perduda, però no vaig trobar res.

Plaça dels Porxos. Sant Carles de la Ràpita. El Montsià.

Plaça dels Porxos. Sant Carles de la Ràpita. El Montsià.
 És un gust passejar per la plaça dels Porxos de la Ràpita i contemplar les cases que envolten la plaça. 3-5-17

Casa Laureano. Sant Carles de la Ràpita. El Montsià.

 Casa Laureano. Sant Carles de la Ràpita. El Montsià.
 En la meua volta per la Ràpita un dels punts més emblemàtics va ser  la plaça dels Porxos o Plaça de Carles III, on podem veure la casa Laureano, imponent per les seues columnes  a l'entrada. 3-5-16

 Casa Laureano

Forn de calç. Sant Carles de la Ràpita. Montsià.

Forn de calç. Sant Carles de la Ràpita. Montsià.
 Després de passar per la font del Burgar fent el Camí de la Foradada a Sant Carles al costat de la senda em vaig trobar aquesta preciositat de forn de calç. Com en altres forns de calç era on convertien la pedra caliça amb calç.

Font del Burgar. Sant Carles de la Ràpita.Montsià.

Font del Burgar. Sant Carles de la Ràpita.Montsià.

 Dintre del terme de la Ràpita a la serra del Montsià i al nord  de la Foradada ens trobem en una zona d'un alzinar molt frondós. És el bosc del Burgar i a un racó del bosc hi ha la font del Burgar.
 Quin plaer sentir la frondositat dels arbres  als nostres caps i l'alegria de la font  brollant.

Durant l'abril del 2015 vàrem tornar per marcar el Camí i vaig poder tornar a veure el parage impressionat de la font del Burgar

La Foradada.Montsià

La Foradada.Sant Carles de la Ràpita.Montsià.

 Vista de la Banya sud del delta de l'Ebre des de la Foradada

 El sol reflexa a la foradada

 Vista de la Banya del delta de l'Ebre des de la Foradada

La serra del Montsià, és una serralada paral·lela a la mar prop del delta de l'Ebre, a la comarca del Montsià, vàrem pujar des de la Ràpita que li queda a ponent. Entre d'altres meravelles que hi ha a la serra i després d'una bona pujada on et falta l'aire quan vaig alçar la vista vaig trobar-me que al capoll més alt de tots hi havia una finestra a l'horitzó, com si la terra vulgues enmarcar el paisatge. Com si la muntanya vulgues enmarcar el delta de l'Ebre en una fotografia única. La Foradada. La muntanya s'obria i per l'obertura podíem passar a l'altra banda.
  La Foradada és un referent per a tota la comarca.
Durant la segona Caminada l'abril del 2015 no vàrem poder veure el Delta ja que estava totalment tapat.

  Està totalment tapat per la boira

 La Foradada

Abril del 2015

Mas de Mata-redona. Sant Carles de la Ràpita. Montsià

Mas de Mata-Redona.Sant Carles de la Ràpita. Montsià.

Visió general del mas de Mata-redona

Baixàvem de la Foradada cap a la Ràpita i vora camí ens vam trobar amb aquest grupet de cases, ara la majoria en runes, la singularitat és que va ser una explotació familiar autosuficient que va estar activa fins a 1961. Hi ha els edificis dels masovers els corrals i les planes de conreu.

 La segona vegada que hi anàrem era l'abril del 2015 per marcar el Camí, vàrem passar per dintre del llogaret una altra vegada. David em va contar que havien fet la proposta de rehabilitar-ho com alberg i tal vegada podia tirar endavant.

Marca del Camí al mas de Mata-redona

Esglesia Nova. Sant Carles de la Ràpita

Església Nova. Sant Carles de la Ràpita.

 En entrar dintre la Ràpita sempre hi ha aquest edifici  que m'ha semblat singular,  i sorprenent, amb una barreja de nou i vell, d'antiga façana innacabada  amb grans columnates  lluents. Entenc que s'ha intentat deixar la construcció tal qual va quedar i adaptar part de la construcció  als nous usos. 

 Ací podeu llegir el que hi ha dintre la pàgina de l'ajuntament al respecte de l'església nova. 

Es tracta d’un edifici notable i singular. No va arribar a acabar-se i s’identifica perfectament, donada l’època en què es va construir, amb els grans edificis destinats a funcions oficials.

La planta i les façanes ens recorden les esglésies del Renaixement italià.

L’orientació és de llevant -ponent, condicionada per la referència del gran Port del Alfacs. La paret de ponent és l’únic que no té obertures. Existeix una entrada secundària al sud.

La planta, de creu cega és un quadrat perfecte, la cúpula central resta sense construir i a una doble altura. Les tribunes estan compostes de balcons que controlen el cercle central i els passadissos perimetrals conformen el quadrat general de planta i comuniquen les dependències situades als vèrtex.

La planta de l’edifici manté els principis arquitectònics de l‘època i conserva el gust pel barroc de l’època anterior. Les columnes jòniques miquelangelesques.

L’arquitectura és freda, correcta i discreta.

No es té coneixement del projecte ni de l’arquitecte però es tenen notícies, no obstant, que Juan de Villanueva, mestre neoclàssic per excel·lència, va intervenir en la direcció de les obres del Canal de Navegació.

L’edifici, abans aïllat i fora del poble, avui està dintre l’edificació urbana, vora la carretera, cara al mar i presideix l’avinguda lluminosa i ajardinada cap al passeig Marítim i les platges.

A partir del 16  de juny de 1787 s’ordenà que s’apliqués la caixa de captures de presa de navili de guerra o cors, a la construcció de l’Església de la Nova Població de “San Carlos”, la qual cosa ens fa pensar juntament amb un model

De làpida del qual tenim notícies, que l’estava construint l’Armada. Avui dia l’església nova és lloc idoni per al desenvolupament d’un seguit d’activitats culturals.