Ermita dels Peixets. Alboraia.l'Horta Nord..
Vàrem parar un moment en el nostre recorregut del Camí, vàrem deixar le bicis i varem fer una volta pel paratge, l'ermita tenia la seua gràcia. Ubicada en un paratge al costat del Carraixet, darrera n'hi havia una zona per fer torrades, però segons em va contar Francesc s'embrutava molt i estàva poc net, el que era la zona de les tauletes.
L'ermita es trobava emboltada per una paret, que en moments de pluja podia inundada i quedar com una basseta. Després vàrem veure que darrera n'hi havia un desaigüe, a l'altra banda els ànecs nadaven pel Carraixet, l'aigua no era del tot neta, però podia ser pitjor. Vaig entendre després de fer les fotos que a l'altra banda de riu eixirien molt millor.Vàrem seguir pel caminet que continuava cap a la platja. En tornar anava
Francesc uns metres per davant de mi i vaig veure com perdia l'equilbri i queia a terra, vaig tenir uns moments d'angunia, de por, per no saber com estava, fins que vaig arribar i em va tranquil·litzar veure que estava bé.
Faré un resum de la informació que n'hi havia als panells, que es trobaven molt malmesos i amb un bilingüisme discriminador que deixava en un segon lloc a la nostra llengua i en un color mes claret per traure-li importància.
Aquesta xicoteta ermita marinera d'estil neogòtic, es va construir en 1907 sobre una altra més antiga a fi de commemorar el miracle que, segons la tradició , va ocórrer en aquest mateix lloc l'any 1348.
En la contornada de l'ermita hi havia molta activitat recreativa. Fins no fa molts anys estava el berenador dels Peixets. Que sota un sotra una mica rústic es gaudia d'un bon berenar. També formava part del paisatge habitual de l'ermita les casetes dels pescadors d'on esperaven per pesacr els peixos.
El dilluns de Pentecosta la gent d'Alboraia celebra la festa del miracle dels Peixets amb una romeria del poble fins l'ermita per després gaudir d'un dinar de germanor.
Eixe dia l'ermita roman oberta, per això és un bon dia per visitar-la.
