Barraca valenciana. Alboraia.L'Horta

Barraca valenciana. Alboraia.L'Horta.
Ens vam aturar al panell, amb el vidre mig trencat i la nostra llengua relegada a un segon pla, que ens explicava la història, la construció i els usos  de la barraca.
 Tampoc no m'acabava de situar amb els topònims de les barraques que ens emboltaven, però si que ens féiem una idea de la seua costrucció i utilitat.


  Segons ens conta el panell la barraca del Coix de Navarro és una de les poques que queden, però no m'ha quedat clar si és la de la meua fotografia.
  El panell també ens mostra la distribució dels espais i que tenia forma rectangular i la coberta era a dues aigües molt pronunciades
 En la cambra hi havia uns prestatges com els de la fotografia, fets de fusta i canyes, allí es criaven els cucs de seda, que abastien aquesta important industria dels segles XVII i XVIII.
 Les seues gruixudes parets es feien amb rajoles de fang barrejats amb restes de palla i secades al sol.
 El sostre es cobria amb canyís cosit  a les vigues de fusta, sobre les quals se posava una coberta vegetal de boga o senill. En la barraca del Coix de Navarro la coberta vegetal ha estat substituida per teula plana.
 Les barraques han segut adaptades a les necessitats residencials i econòmiques dels seus habitants, en algunes veurem que hi ha mitat barraca mitat casa.

Es molt trist observar com a quedat el vidre del panell en especial la part redactada en català, que queda en certs llocs practicament ilegible.

Prestatges per la cria de cucs de seda

 

Brutal agressió a la part del panell escrit en català.

L'horta d'Alboraia. Alboraia. l'Horta.

L'horta d'Alboraia. Alboraia. l'Horta.
 Ens vam endinsar en l'horta d'Alboraia, mentre els llauradors dibuixaven cavallons al terra i les xufes queien des de la sembradora, primer la vàrem veure des del Carraixet i després vàrem entrar pel seu ventre.
Els anys l'han anat mossegant, i l'han esquinçat força, i encara  molts especuladors   tenen ganes de posar-li les seues urpes destructores,  i fer-la pisos i gratacels per sempre. Però  sembla que l'amenaça ha minvat i la calma torna entre els cavallons, i uns quants anys encara seguiran traginant els llauradors, i el conreu de la xufa no el veurem sols als documentals, també a la terra mare.

 Cavallons sembrats de xufa.

L'Horta d'Alboraia des del Carraixet

 És impressionant la perfecció dels cavallons, milimètricament quadrats un al costat de l'altre esperant la verdor de les xufes que els cobrisca. Pel mig de la plana algunes alqueires i barraques apareixen com si foren bolets.
Tot i que la ubicació sobre el mapa de l'horta és prou extensa és el punt 60 de l'etapa del Grau a Alboraia

Ermita dels Peixets. Alboraia.l'Horta Nord.

Ermita dels Peixets. Alboraia.l'Horta Nord..
 Vàrem parar un moment en el nostre recorregut del Camí, vàrem deixar le bicis i  varem fer una volta pel paratge, l'ermita tenia la seua gràcia. Ubicada en un paratge al costat del Carraixet, darrera n'hi havia una zona per fer torrades, però segons em va contar Francesc s'embrutava molt i estàva poc net, el que era la zona de les tauletes.

L'ermita  es trobava emboltada per una paret, que en moments de pluja podia inundada i quedar com una basseta. Després vàrem veure que darrera n'hi havia un desaigüe,  a l'altra banda els ànecs nadaven pel Carraixet, l'aigua no era del tot neta, però podia ser pitjor. Vaig entendre després de fer les fotos que a l'altra banda de riu eixirien molt millor.Vàrem seguir pel caminet que continuava cap a la platja. En tornar anava Francesc  uns metres per davant de mi i  vaig veure com perdia l'equilbri  i queia a terra,  vaig tenir uns moments d'angunia, de por, per no saber com estava, fins que vaig arribar i em va tranquil·litzar veure que estava bé.
Faré un resum de la informació que n'hi havia als panells, que es trobaven molt malmesos i amb un bilingüisme discriminador que deixava en un segon lloc a la nostra llengua i en un color mes claret per traure-li importància.

Aquesta xicoteta ermita marinera d'estil neogòtic, es va construir en 1907 sobre una altra més antiga a fi de commemorar el miracle que, segons la tradició , va ocórrer en aquest mateix lloc l'any 1348.
 En la contornada de l'ermita hi havia molta activitat recreativa. Fins no fa molts anys estava el berenador dels Peixets. Que sota un sotra una mica rústic es gaudia d'un bon berenar. També formava part del paisatge habitual  de l'ermita les casetes dels pescadors d'on esperaven per pesacr els peixos.
 El dilluns de Pentecosta la gent d'Alboraia celebra la festa del miracle dels Peixets amb una romeria del poble fins l'ermita per després gaudir d'un dinar de germanor.
 Eixe dia l'ermita roman oberta, per això és un bon dia per visitar-la.

Monument a Joan Baptista Basset. Alboraia. L'Horta.

Monument a Joan Baptista Basset. Alboraia. L'Horta.
  Anavem en bicicleta Francesc i jo, cap a l'ermita dels Peixets fent el Camí cap a Alboraia quan  ens va aparèixer una grata sorpresa, un senzill monument de formigó amb unes lletres també senzilles, fent homenatge a Joan Baptista Basset. El gran lluitador i defensor de les llibertats valencianes i  defensor dels drets socilas dels camperols.
Menyspreat pels botiflers dels seu temps i els actuals.
 Jo ací vull fer un homenatge a Basset, simbol de la nostra llibertat com a poble, general maulet que organitzà les tropes contra l'exercit borbònic, i que després de la desfeta d'Almansa va continuar fins a Barcelona organitzant els maulets i com, després de la caiguda de Barcelona fou pres i portat a la presó a Segovia on morí. Tal vegada Alboraia, el seu poble i el monument són el moment de parlar-ne
 És un exemple de coratge en defensa de les llibertats valencianes que no podem oblidar, salvant totes les distàncies és el nostre Che!

que viu al cor de tots els valencians i valencianes que volem l'alliberament del nostre país. Per suposat em ve a la memòria Al Tall,  el nostre grup valencià que tant a fet per recordar aquest episodi de la nostra història i  els mèrits del general maulet, amb  el seu disc Quan el mal ve d'Almansa ens ho recorden cantant, o les cançons de la processó,  el romanç del cec, el cant dels maulets, o lladres.

En una altra ocasió que vaig visitar Alboraia a l'ateneu d'Alboraia em vaig trobar una pancarta recordant a Basset, i recordant que era fill d'Alboraia.