Parlaré de molts molins, i són moltíssims els que encara queden i formen part del meu bloc, però el Primer molí guarda molts records de la meua infantesa, he crescut molt prop de la seua boca d'aigua, de les seues pedres i del xop, quan de xicotet m'assomava a la seua boca d'aigua i tenia molt d'encant, i em feia molt de respecte i por a caure. Però no ho vaig arribar a valorar en aquell moment, i ara m'arrepentisc
He arribat tart, tants anys i tant prop que l'he tingut i mai de xicotet vaig pensar de fotografiar-lo, de gravar aquella imatge. Pensava que tot allò era etern i l'aigua brollaria per sempre per aquell engolidor, la sèquia Major correria bramant cap a l'altre molí.
Tinc la imatge en el cap , però no en les mans, fins i tot l'alte dia em vaig apropar per fotografiar el xop vell i gruixut de davant i tampoc vaig arribar a temps.
Quina llèstima, ara sembla una casa qualsevol restaurada de males maneres, sense sèquia, ni romigueres pels marges, convertit en tinença de la policia. Però ha tingut més sort que el tercer molí, que el van enderrocar. Sempre el tindre en el record el primer molí.
Forma part del recorregut d'El Camí del brancal del Desert i el Pla de l'Arc i de l'etapa de Castelló a Benicàssim.
També cada any passem per davant amb la romeria de les canyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada