El Camí en família 2dia: De la Farola( Castelló) a Borriol.
L'1 de maig del 2015 fem la segona eixida del Camí en família, aquesta vegada eixim a peu des de casa i arribem a la Farola, punt on l'altre dia vam acabar, i acabem el nostre recorregut a la plaça de la Font de Borriol. Aquesta vegada fem tota l'etapa nosaltres quatre des de casa (Puri, Balma, Aitana i jo), agafem la manta per portar a Aitana al braç. Per una altra banda menjar, aigua i els patins per a Balma, per facilitar-li tota la part asfaltada del recorregut. Seguim tota la ronda Magdalena, passem per l'esglèsia Sagrada
Família i l'escoleta la Mare de Déu de Lourdes, que té un edifici tan peculiar. Seguim pel Castàlia fins finalment arribar a la gasolinera de l'eixida Nord on hi ha el panell de la GR33, on ens esperaven Blai, Tica,Pep i el ruc Sentet, que el portava Blai i esperava la nostra arribada menjant herba d'un marge.
La gennt se'ns quedava mirant i es sorprenia de caminar amb el ruc. Els patins durant tot aquest recorrregut van ser un recurs espectacular. Vam creuar les ponts de l'autovia i vam passar pel trosset del canal que és senda de terra. Vam fer tota la cosa de la urbanització, al pare li costava la costereta. torreta Alonso i el Castellet. Vaig explica la història del Castell de Nadal. En arribar al final de la urbanitazació vam parar a l'era.Hi havien alguns escaladors pujant el castellet.
Avui es veie molt bé la
Ens vàrem endinsar per la senda que va pel barranc de la Joquera, com deia Puri tenia un encant especial, ara la senda 'havia quedat feta malvé després de les darreres aigües, vàrem parar a esmorzar, vàrem traure mapes i el dossier de l'etapa, per veure el recorregut, i Sentet el ruc intentava entendre i ho escoltava amb molta Aitana remugava una miqueta al meu braç. Blai i Sentet se'n varen avançar ja que Sentet estava neguitós si estava parat. Vàrem travessar el tunel de vagetació i ens vàrem acomiadar de Blai i Sentet que tornaven cap a casa ja que la costera de l'altra banda del
barranc de la Joquera Sentet no la volia fer.
atenció. De tant en tant
Vam anar agafant altura sobre el barranc i al mateix temps al darrera ens quedava Castelló i el Castellet que jo li mostrava Aitana d'on havíem eixit pel matí.
Vàrem arriba a la Pedrera, les xiquetes es van quedar sorpreses del buit de la muntanya, el contrast de paisatge era molt gran de la Joquera a la Pedrera, . Comentàvem com havien canviat les coses en 15 anys, allà n'hi havia una motanya i ara no hi és.
En passar aquell paisatge tant collet de la Pedrera i caminàvem entre bancals de garroferes.
desolador vàrem entrar al que jo anomene el
La pista estava acavada d'arreglar i hi havien posat terra. Alguns personatges estaven pegant-li a la piloteta al camp de golf, que ens quedava a la nostra dreta. En girar la volta de la pista ens apareixia Borriol a la nostra vista
Vàrem deixar la Gr 33 i vam descansar una miqueta , a la nostra dreta apareixia la muntanyeta de les Forques, que amagava les restes iberes amb ceràmica i algunes bases de cases.
Hui no vam pujar ja que no ens sobrava molt de temps. Vam passar vora el riu de Borriol i el molí medieval, en aquesta època l'aigua corria valenta i la vegetació i les flors de maig ho envoltaven tot.
Vàrem creuar el riu i en un regalim d'aigua la gent va aprofitar per rentar-se la cara.
Vam iniciar la costereta pel costat de l'altre barranc i al pont de ferro ens vam fer les fotos de família. Poc després vaig veure una de les imatges més trascendentals per mi que van ser Tica i Aitana caminant per la pista però Aitana amb tres anys, recolzant-se amb el bastó de caminar de ma mare,
Finalment vam creuar el pont romà i vam entrar a Borriol, vam parar a les primeres cases per descansar, menjar coca i Balma es va tornar a posar els patins. El pare i la mare descansaven plàcidament al banquet.
Acabàvem la nostra etapa a la plaça de la Font, despres del cansament de la caminada és un punt molt bo per acabar, al bar el raconet vàrem fer-mos una orxata i els vaig explicar el porjecte per si els interessava. Després vàrem tornar cap a casa en cotxe.
Els colors de la terra és un viatge pel nostre patrimoni. Tot allò que vaig descobrint ho vaig recollint i classificant.Tot el que vaig aprenent de la gent dels pobles que m'acompanya i tot el que la vida em va donant. Està basat en la seua major part en l'itinerari d'El Camí. L'objectiu és conèixer el meu país i transmetre la meua gran estima cap a la meua terra i totes les perles precioses que conté
dissabte, 2 de maig del 2015
El Camí en família: de la Farola(Castelló) a Borriol
Etiquetes de comentaris:
Camindades,
el Camí en família,
El Camí en família al tram Penyagolosa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada