Mural ceràmic de la canyamel. Oliva. La Safor.

Mural ceràmic de la canyamel. Oliva. La Safor. 
Aquest mural ens recorda el treball de la canyamel i la seua importància. A més podem veure alguns dels elements i enginys que formaven part en la transformació de la canya en  sucre.
 En la visita a Oliva el guia ens va explicar algun detall de la seua importància i del procés de transformació.
 El trapig era un molí d'una pedra girat per un animal, xafava la canya . L'enginy li afegeix al molí la força de l'aigua. La canyamel va representar als segles XIV i XV una part molt important de l'economia valenciana.
 El procés havia de ser ràpid i en dues setmanes havia de transformar-se tot, això demanava dues setmanes molt intenses i molta mà d'obra dedicada a la canyamel, especialment en el moment de la collita i la transformació.
 El 1609 l'expulsió dels moriscos va suposar un sotrac a l'economia valenciana a més de la tragèdia humana que va suposar, per la seua importància en les plantacions i la transformació  de la canyamel.
 Segons sembla és Gregori Maians qui li demana al duc de Gandia que no es duga a terme l'expulsió.

Mural sobre la transformació de la canyamel. Oliva.

Mural ceràmic. L'Alcora. L'Alcalatén

Mural ceràmic. L'Alcora. L'Alcalatén.
 En una de les visites a l'Alcora el maig del 2016 vaig trobar aquesta antiga fàbrica amb el mural ceràmic a la façana.

Mural. Llíber. La Marina Alta.

Mural . Llíber. La Marina Alta
 En una paret d'una casa de Llíber,  vam trobar  aquest mural mentre escorcollàvem el poble per trobar tresors, va ser  en la nostra visita fent el Camí de Benissa a Xaló, i  vàrem trobar aquest tresor, tot i que de moment no en sabria dir molt més d'aquesta   pintura mural.

Boques d'aigua. Alpatró. La Vall de Gallinera. La Marina Alta

Boques d'Aigua . Alpatró. La Vall de Gallinera. La Marina Alta.
 En la nostra caminada fent el Camí per la Vall de Gallinera  un element curiós que feia molt agradable la visita pel poble i li donava un toc artístic eren les boques d'aigua pintades amb diferents temàtiques.

M.I.A.U. (Museu inacabat d'art urbà). Fanzara. l'Alt Millars

M.I.A.U. (Museu inacabat d'art urbà). Fanzara. L'Alt Millars
 El dia 20 de març vaig decidir descobrir una miqueta de la comarca de l'Alt Millars,  és una comarca castellanoparlant però històrica del País Valencià.
 El primer poble va ser Fanzara i des de fora pot semblar com un altre de la comarca, però la imaginació dels seus veïns han sabut fer-lo peculiar. Per això tal com vas pels seus carrers vas descobrint  el M.I.A.U. (web oficial)"museo inacabado de arte urbano" com anomenen a la població,  són figures pintades que ocupen les parets dels edificis i  algunes escultures  que fan enbaucar al vianant. Tot el poble és un encant  amb grans imatges, i d'altres més menudes que fan que no et vulgues deixar cap raconet per escorcollar.
 Tot va començar  per la protesta per un abocador que volien posar a prop i va nàixer la proposta  de pintar algunes façanes, a poc a poc  alguns artistes van començar a pintar, amb l'ajuda també de l'ajuntament, a poc a poc es van incorporant noves pintures  i noves façanes van donant forma, escultures, pintures de diferents temàtiques van transformant Fanzara en un poble museu , un referent a nivell mundial de l'art al carrer.
 Parets fa molt de temps mudes que ens fan pensar, que van prenen formes monstruoses o senzilles, escultures, amb el gat com a referent i com a fil conductor del museu.

  Quan arribes a un raconet  algunes cares et miren, són pedres planes en les quals s'han pintat veïns del poble

A veure la meu impressió és bona , crec que és una idea original que li dóna un al·licient especial al poble.
 També he trobat a faltar una ruta urbana marcada que  t'oriente i et faça de guia a l'hora  de fer el recorregut pel poble, per això crec que me n'he deixat algunes per veure. M'han captivat en especial algunes especialment grans que ocupaven tota la paret,  i en especial  la de la cara del gat  feta a hexàgons de diferents colors , que de prop no veus res  i de lluny si que veus la cara . Molt agradables les pedres de riu amb la cara de la gent del poble. Tal vegada les més robòtiques o de bibiseció  no és una temàtica que m'atrau tant, tot i que és de valorar la dificultat  que tenen. Tal vegada m'hagues agradat  trobar algunes figures més enfocades al món rural, més relacionat amb un poble de muntanya, que et parlara més de la vida del poble, tradicions o de la quotidianitat dels afers diaris de la gent del poble.