El Fadrí. Castelló de la Plana. La Plana Alta

El Fadrí. Castelló de la Plana.La Plana Alta

El Fadrí (Campanar de Castellóde la Plana)

L'espera al carrer Sabaters es va allargar, la impaciència per conèixer més sobre la pedra germana es va fer  punyent, escoltava les converses i  la cua de la visita avançava a poc a poc cap a la porta del Fadrí. La Llotja del Cànem i la placeta de l'Herba ens preparaven per l'esdeveniment d'aquella vesprada.
La mirada se'ns va clavar en aquell taulellet tan ben posat al racó de la paret, els Sabaters havien recuperat el seu nom al carrer.

Però bé, arribà el moment emocionant davant del  vell llindar, engalanat amb els escuts de pedra. La porta estava oberta  i la primera explicació del primer Pixaví sobre  el campanar ja sonava, després de dues hores d'espera la pluja començava a apretar i ens van dir  que erem  el darrer grup que podia entrar.

Amb la ment ressonant encara  les paraules del guia, amb l'emoció al cor i amb les mans fregant la pedra nua em vaig endinsar en la foscúria del passat.
Una sensació única em recorria el cos, com si em traslladés en el temps, amb la foscor als ulls i la fredor de la pedra a les mans i el cos. Vaig pujar  l'escala de caragol del Fadrí.

El Fadrí,  era el simbol de Castelló, dissenyat  per marcar el temps  a la població, en l'antigor vist des de tota la contrada, torre vigia , per previndre els pirates. Amb els seus tocs de campanes comunicava els esdeveniments quoticians al poble. Després també com a presó del clergat, i vivenda del campaner.

Anava endinsant-me en aquella espiral, que semblava que anava a ser l'eterna foscor del passat, però la llum de la llanterna va obrir una escletxa en la intimitat de la pedra nua, i vàrem veure les formes de la pedra lluent  que ens envoltava. Vàrem arribar a la primera estança .

 La Sala del rellotge. 
Rodaments de cadenes i rodets.

Engranatges i cadenes, ferro d'intre d'una urna, cavilacions del passat. Ara l'antic rellotge ja no funcionava. Anna ens explicava la història d'aquell rellotge, conectat amb les campanes durant molts anys per un forat al sostre, per així sincronitzar el toc de campanes amb les agulles del rellotge .
Fins fa poc encara rodaven aquells engranatges. Ara agafada a la paret hi havia  una petita caixa on un modern rellotge elecrònic marcava les hores.

L'ESTANÇA DE LA PRESÓ.
Jose Juan amb el seu vell mestratge ens explicava  les peculiaritats d'aquella estança , feta sense haver-la planificada i sense en principi saber  quin ús li donarien, després va funcionar un temps com a presó de clergues i finalment formava part de la casa del campaner. 
Ennegrida pel fum que escalfava l'estança, donava una sensació de força austeritat.

L'any 2000, que es va restaurar  el campanar, és va traure el pou cec on anaven a parar moltes de les deixalles que els que allí vivien anaven llançant. Això donà algunes dades de la història del campanar, trossos de ceràmica, culleres de plata, sabates roges es van trobar al pou. Aquestes troballes ens van donar una mica  de referències de l'estatus de la gent que per allí havia passat.
L'altra història és la de l'escrit trobat a la paret en llatí d'un pres que deia, sóc ací però sóc inocent.
 Sota l'escrit es va trobar un retaule, en molt mal estat, i es va traure l'escrit.

Després vam veure el forat i la canaleta per on anaven a parar les restes humanes , solides i líquides.






L'ESTANÇA DEL CAMPANER

Vàrem arribar a la casa del campaner, més neta i cuidada que l'anterior estança. Encara guardava els prestatges i les sanefes del passat.




L'ESTANÇA DE LES CAMPANES 

Allà vàrem conèixer les diferents campanes, els seus tocs i la seua història, el curiós funcionament del toc d'aquells voluminosos intruments. La màgia d'un dit movent tantes tones de coure, això si, amb l'ajuda amagada del contrapés de fusta.
 Però el fred i el vent fuetejaven les nostres cares i les paraules de Joan impregnaven la nostra ment.
  El record de fa deu anys  em venien al pensament, quan vaig fer la mateixa pujada i vaig poder veure d'allà dalt les  formiguetes dansaires, com els balladors del grup de danses el Millars, ballaven   a la plaça major.

Magdalena del 2015

La sensació de la baixada va ser una experiència única, fregant la pedra freda i davallant per l'escala de caragol en la foscor, sense parar el ritme, com notant els segles del passat al cos i les penúries de la gent que per alli havia passat, fins que faig arribar al carrer i la pluja em va despertar d'aquell espectacular viatge en el temps.
Ubicació sobre mapa : mapa 1 punt 13 

 Campanar, Magdalena 2015

 Magdalena 28-2-2016

  El dia de la romeria  de les Canyes , com cada tercer diumenge de Quaresma el campanar es vesteix de festa, punt d'inici de la romeria.