En passar per Paterna fent el Camí de Burjassot a Paterna, l'1 de març del 2015, entre dos edificis va apareixer un curiós campanar, molt estret i alt en el rellotge a la part de dalt, segons sembla ací estava l'antic alcàsser.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris campanar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris campanar. Mostrar tots els missatges
dijous, 9 d’abril del 2015
Campanar. Paterna. L'Horta
Campanar. Paterna. L'Horta.
En passar per Paterna fent el Camí de Burjassot a Paterna, l'1 de març del 2015, entre dos edificis va apareixer un curiós campanar, molt estret i alt en el rellotge a la part de dalt, segons sembla ací estava l'antic alcàsser.
En passar per Paterna fent el Camí de Burjassot a Paterna, l'1 de març del 2015, entre dos edificis va apareixer un curiós campanar, molt estret i alt en el rellotge a la part de dalt, segons sembla ací estava l'antic alcàsser.
dijous, 26 de març del 2015
Arxiprestal de Sant Mateu. Sant Mateu.Baix Maestrat
Arxiprestal de Sant Mateu. Sant Mateu. Baix Maestrat.
A la plaça Major destaca l'arxiprestal, espectacular construcció, amb el campanar donant-li forma al conjunt. Pel costat del campanar guaita tímida, com amagant-se per darrera, la porta gòtica, i si girem la plaça ens apareixerà la porta romànica, que ens dóna una idea de l'antiguitat. En efecte, aquesta banda és la part més antiga, del que va ser l'església de conquesta del segle XIII.
La visita per dintre queda pendent per una altra vegada, aquesta visió la vaig tenir el 28-3-15 fent el Camí per Sant Mateu
A la plaça Major destaca l'arxiprestal, espectacular construcció, amb el campanar donant-li forma al conjunt. Pel costat del campanar guaita tímida, com amagant-se per darrera, la porta gòtica, i si girem la plaça ens apareixerà la porta romànica, que ens dóna una idea de l'antiguitat. En efecte, aquesta banda és la part més antiga, del que va ser l'església de conquesta del segle XIII.
 |
| Porta Gòtica de l'església |
 |
| Campanar de l'Arxiprestal |
 |
| Arxiprestal de Sant Mateu |
 |
| Porta romànica de la primera església |
dilluns, 17 de novembre del 2014
Església de l'assumpció. Albaida.Vall d'Albaida
Església de l'Assumpció. Albaida. Vall d'Albaida.
L'església de l'assumpció forma un conjunt arquitectònic juntament amb el palau dels milà i Aragó.
L'església és d'estil barroc valencià, i resalta el campanar. Em va agradar el panell de l'entrada explicant la tradició a Albaida dels campaners, els diferents tocs i tot allò relacionant amb les campanes.
Per altra banda i després de llegir una mica sobre el temple gòtic, em va semblar curiós el fet que com en molts temples dstruïm el temple antic del segle XIII per construir-ne a sobre un de més modern, entenc que antigament s'profitaven molts materials
del vell per fer el nou i tal vegada tampoc es posava en valor la
importància del patrimoni antic d'altres estils més antics i molt
menys d'altres cultures com la musulmana a l'hora de respectar-les, és una llàstima perquè s'ha destruït molt de patrimoni i molta història.
 |
| Església de l'assumció d'Albaida |
L'església és d'estil barroc valencià, i resalta el campanar. Em va agradar el panell de l'entrada explicant la tradició a Albaida dels campaners, els diferents tocs i tot allò relacionant amb les campanes.
Per altra banda i després de llegir una mica sobre el temple gòtic, em va semblar curiós el fet que com en molts temples dstruïm el temple antic del segle XIII per construir-ne a sobre un de més modern, entenc que antigament s'profitaven molts materials
 |
| Contraforts de l'església |
 |
| Campanar |
 |
| Campana |
 |
| Panell sobre explicatiu sobre les campanes |
 |
| Panell explicatiu sobre les campanes |
 |
| Panell explicatiu sobre les campanes i els tocs . |
dijous, 23 d’octubre del 2014
Campanar d'Alzira. Alzira.Ribera Alta
Campanar d'Alzira. Alzira.Ribera Alta.
El campanar d'Alzira és una de les peces que queda del gòtic de l'esglesia de Sant Caterina del segle XIII,
a mi és del patrimoni urbà dels elements que més em va sorprendre i em va captivar,
dels campanars que he vist és per mi dels més entranyables, humil però
antic i bonic.
diumenge, 28 de setembre del 2014
Campanar d'Alcalà de Xivert.Alcalà de Xivert.Baix Maestrat
Campanar d'Alcalà de Xivert. Alcalà de Xivert. Baix Maestrat.
No podia faltar a la nostra col·lecció de campanars el campanar d'Alcalà, que amb els seus 69 metres té la fama de ser el campanar més alt del País Valencià. Però encara hi ha un que li guanya, el campanar d'Ontinyent amb 71 metres. Sembla que això de les altures marquen estatus en els campanars, com si la seua importància vingués marcada per l'altura. Així en relació amb altres campanars 58 metres fa el Fadrí i 58'8 fa el Micalet.
També si observem les fotografies veiem que està separat de l'església. Una altra cosa que m'ha impressionat a part de l'altura és el darrer tram de campanar.
No podia faltar a la nostra col·lecció de campanars el campanar d'Alcalà, que amb els seus 69 metres té la fama de ser el campanar més alt del País Valencià. Però encara hi ha un que li guanya, el campanar d'Ontinyent amb 71 metres. Sembla que això de les altures marquen estatus en els campanars, com si la seua importància vingués marcada per l'altura. Així en relació amb altres campanars 58 metres fa el Fadrí i 58'8 fa el Micalet.
També si observem les fotografies veiem que està separat de l'església. Una altra cosa que m'ha impressionat a part de l'altura és el darrer tram de campanar.
dimecres, 17 d’abril del 2013
El Fadrí. Castelló de la Plana. La Plana Alta
El Fadrí. Castelló de la Plana.La Plana Alta
L'espera al carrer Sabaters
es va allargar, la impaciència per conèixer més sobre la pedra germana
es va fer punyent, escoltava les converses i la cua de la visita avançava a poc a poc cap a
la porta del Fadrí. La Llotja del Cànem i la placeta de l'Herba ens preparaven per l'esdeveniment d'aquella vesprada.
La mirada se'ns va clavar en aquell taulellet tan ben posat al racó de la paret, els Sabaters havien recuperat el seu nom al carrer.
Però
bé, arribà el moment emocionant davant del vell llindar, engalanat amb
els escuts de pedra. La porta estava oberta i la primera explicació del
primer Pixaví sobre el campanar ja sonava, després de dues hores
d'espera la pluja començava a apretar i ens van dir que erem el darrer
grup que podia entrar.
Amb la ment ressonant encara les paraules del guia, amb l'emoció al cor i amb les mans fregant la pedra nua em vaig endinsar en la foscúria del passat.
Una sensació única em recorria el cos, com si em traslladés en el temps, amb la foscor als ulls i la fredor de la pedra a les mans i el cos. Vaig pujar l'escala de caragol del Fadrí.
El Fadrí, era el simbol de Castelló, dissenyat per marcar el temps a la població, en l'antigor vist des de tota la contrada, torre vigia , per previndre els pirates. Amb els seus tocs de campanes comunicava els esdeveniments quoticians al poble. Després també com a presó del clergat, i vivenda del campaner.
Anava
endinsant-me en aquella espiral, que semblava que anava a ser l'eterna
foscor del passat, però la llum de la llanterna va obrir una escletxa en
la intimitat de la pedra nua, i vàrem veure les formes de la pedra
lluent que ens envoltava. Vàrem arribar a la primera estança .
La Sala del rellotge.
Rodaments de cadenes i rodets.
Engranatges
i cadenes, ferro d'intre d'una urna, cavilacions del passat. Ara
l'antic rellotge ja no funcionava. Anna ens explicava la història
d'aquell rellotge, conectat amb les campanes durant molts anys per un
forat al sostre, per així sincronitzar el toc de campanes amb les
agulles del rellotge .
Fins fa poc encara rodaven aquells engranatges. Ara agafada a la paret hi havia una petita caixa on un modern rellotge elecrònic marcava les hores.
L'ESTANÇA DE LA PRESÓ.
Jose Juan amb el seu vell mestratge ens explicava les peculiaritats d'aquella estança , feta sense haver-la planificada i sense en principi saber quin ús li donarien, després va funcionar un temps com a presó de clergues i finalment formava part de la casa del campaner.
Ennegrida pel fum que escalfava l'estança, donava una sensació de força austeritat.
L'any 2000, que es va restaurar el campanar, és va traure el pou cec on anaven a parar moltes de les deixalles que els que allí vivien anaven llançant. Això donà algunes dades de la història del campanar, trossos de ceràmica, culleres de plata, sabates roges es van trobar al pou. Aquestes troballes ens van donar una mica de referències de l'estatus de la gent que per allí havia passat.
L'altra història és la de l'escrit trobat a la paret en llatí d'un pres que deia, sóc ací però sóc inocent.
Sota l'escrit es va trobar un retaule, en molt mal estat, i es va traure l'escrit.
Després vam veure el forat i la canaleta per on anaven a parar les restes humanes , solides i líquides.
L'ESTANÇA DEL CAMPANER
Vàrem arribar a la casa del campaner, més neta i cuidada que l'anterior estança. Encara guardava els prestatges i les sanefes del passat.
L'ESTANÇA DE LES CAMPANES
Allà vàrem conèixer les diferents campanes, els seus tocs i la seua història, el curiós funcionament del toc d'aquells voluminosos intruments. La màgia d'un dit movent tantes tones de coure, això si, amb l'ajuda amagada del contrapés de fusta.
Però el fred i el vent fuetejaven les nostres cares i les paraules de Joan impregnaven la nostra ment.
El record de fa deu anys em venien al pensament, quan vaig fer la mateixa pujada i vaig poder veure d'allà dalt les formiguetes dansaires, com els balladors del grup de danses el Millars, ballaven a la plaça major.
La sensació de la baixada va ser una experiència única, fregant la pedra freda i davallant per l'escala de caragol en la foscor, sense parar el ritme, com notant els segles del passat al cos i les penúries de la gent que per alli havia passat, fins que faig arribar al carrer i la pluja em va despertar d'aquell espectacular viatge en el temps.
Ubicació sobre mapa : mapa 1 punt 13
El dia de la romeria de les Canyes , com cada tercer diumenge de Quaresma el campanar es vesteix de festa, punt d'inici de la romeria.
 |
| El Fadrí (Campanar de Castellóde la Plana) |
La mirada se'ns va clavar en aquell taulellet tan ben posat al racó de la paret, els Sabaters havien recuperat el seu nom al carrer.
Amb la ment ressonant encara les paraules del guia, amb l'emoció al cor i amb les mans fregant la pedra nua em vaig endinsar en la foscúria del passat.
Una sensació única em recorria el cos, com si em traslladés en el temps, amb la foscor als ulls i la fredor de la pedra a les mans i el cos. Vaig pujar l'escala de caragol del Fadrí.
El Fadrí, era el simbol de Castelló, dissenyat per marcar el temps a la població, en l'antigor vist des de tota la contrada, torre vigia , per previndre els pirates. Amb els seus tocs de campanes comunicava els esdeveniments quoticians al poble. Després també com a presó del clergat, i vivenda del campaner.
La Sala del rellotge.
Rodaments de cadenes i rodets.
Fins fa poc encara rodaven aquells engranatges. Ara agafada a la paret hi havia una petita caixa on un modern rellotge elecrònic marcava les hores.
L'ESTANÇA DE LA PRESÓ.
Jose Juan amb el seu vell mestratge ens explicava les peculiaritats d'aquella estança , feta sense haver-la planificada i sense en principi saber quin ús li donarien, després va funcionar un temps com a presó de clergues i finalment formava part de la casa del campaner.
Ennegrida pel fum que escalfava l'estança, donava una sensació de força austeritat.
L'altra història és la de l'escrit trobat a la paret en llatí d'un pres que deia, sóc ací però sóc inocent.
Sota l'escrit es va trobar un retaule, en molt mal estat, i es va traure l'escrit.
L'ESTANÇA DEL CAMPANER
L'ESTANÇA DE LES CAMPANES
Però el fred i el vent fuetejaven les nostres cares i les paraules de Joan impregnaven la nostra ment.
El record de fa deu anys em venien al pensament, quan vaig fer la mateixa pujada i vaig poder veure d'allà dalt les formiguetes dansaires, com els balladors del grup de danses el Millars, ballaven a la plaça major.
 |
| Magdalena del 2015 |
La sensació de la baixada va ser una experiència única, fregant la pedra freda i davallant per l'escala de caragol en la foscor, sense parar el ritme, com notant els segles del passat al cos i les penúries de la gent que per alli havia passat, fins que faig arribar al carrer i la pluja em va despertar d'aquell espectacular viatge en el temps.
Ubicació sobre mapa : mapa 1 punt 13
 |
| Campanar, Magdalena 2015 |
 |
| Magdalena 28-2-2016 |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)