El riu sec. Castelló de la Plana. La Plana Alta.

El riu sec.Castelló de la Plana. La Plana Alta

El riu sec al seu pas pel cementeri de Castelló té un record amarg per a la gent que coneix una mica la història del que allà va passar. Ara una figura  de dona , quieta, dóna testimoni del patiment i l'horror dels fets que allà esdevingueren.

 Marge de riu tacat de sang, aire brut de trets de mort i crits de desesperança, riu testimoni d'horror i injustícia, memòria històrica on la ferida està sagnant i encara cal fer justícia de les injustícies amagades. Han fet un marge nou al riu , cimentat, intenten tapar el vell, colpejat i esquitxat per l'amargor de la mort d'inocents i la crueltat dels afusellaments.

Aquell 1 de maig del 2008 vàrem rebre homenatge als afusellats  que moriren al riu sec. Li vàrem cantar, vàrem fer parlaments  i inaguràrem l'estàtua del record.

Quan passe vora el riu i creue el pont vora el cementeri se'm posa el nus a la gola, l'emoció em talla la veu, tot imaginant la brutalita de la tragèdia que amaguen aquelles parets, el més gran respecte cap a aquella gent que no conec, que pagaren amb  la vida la ràbia dels guanyadors cap als vençuts.
 Ara  la silueta negra amb les mans arrapant-se la cara ens mostra la cara de l'horror, ja que no podem viure d'esquena al passat, i com diu la dita:tot aquell poble que no coneix la seua història està comdemnat a repetir-la.

És la història trista de la posguerra i la repressió que el bandol guanyador va exercir cap al vençut.

Unes flors mantenen viu el record de familiars i amics dels que allà pergueren la vida,  per això jo vull també,  que tinguen  un espai ací, als colors de la terra.