La séquia la Mota. Castelló de la Plana. La Plana Alta.

La Séquia la Mota. Castelló de la Plana. Plana Alta.
La séquia la Mota es troba dintre la partida la Mota, al terme de Castelló de la Plana, i  transcorre paral·lela al riu Sec. Després de molts anys em vaig assabentar que una Mota era una séquia o canal paral.lel a un riu.

Aquesta séquia em porta un munt de records de la infantesa, quan els estius eren llargs i ens quedàvem a dormir a l'alqueria, molt a prop d'on hi havia  la séquia. Com era de costum antigament, moltes coses anaven a parar a la séquia, de vegades algun ratolí mort, o   la cerimònia que feiem els homes, i sols els homes, abans d'anar a dormir i visitàvem la séquia,  i els xiquets estàvem molt pagats d'anar-hi amb els nostres pares i avis a esquitxar  el caixer.  Alguna vegada féiem  la crema de la remulla, tiràvem la llenya de taronger dintre del caixer i li botàvem foc .

En aquell moment la séquia era l'escenàri de molts rituals, i no ens plantejàvem que tal vegada molts d'ells no estaven massa bé. També les caminades a l'estiu després de sopar, per la nit vora la séquia amb la lluna per única llum ( o a les festes de  l'agost si feiem "farolets",  que eren  melons d'alger buidats i il·luminats amb un ciri),  tot açò acompanyats de  les granotes i els grills que cantaven en els seus caus.

També abans, passaven a l'estiu les colles d'homes fent la séquia, segaven l'herba del caixer i la netejaven, quan erem xiquets ens agradava veure'ls treballar, això també s'ha acabat i l'hebicida va enverinant el fang.
Ara, amb la meua estima i admiració pel patrimoni veig la séquia amb uns altres ulls, veig en ella aquell patrimoni que no hem sabut valorar, aquell indret digne de respecte, que no és respectat, amb més de vuitcents anys d'existència, i la necessitat de valorar aquell espai encara verge , sense formigó, que  tal vegada  perilla amb la proposta de l'ampliació de la carretera i la possible canalització de la séquia.

Aquell niu  de vida amb els forats al caixer on s'amaguen serps , granotes , ratolins, crancs de riu, i abelles terreres.
Recorde el treball amb  la "xarcullera" que era  una eina per traure el fang de la séquia, com una aixada de dimensions molt grans.
 Aquesta era una séquia de fila, no portava aigua normalment, quan baixava plena era tot un esdeveniment, i l'aigua s'emportava tot allò que trobava al seu pas.
Diuen que va ser una obra dels àrabs, quina feinada, cabàs a cabàs traure la terra i donar-li forma a aquella serp per regar tota aquella part de l'horta.