El dissabte 4 de maig vàrem fer una caminadeta, vàrem eixir de Betxí i seguírem els camps de tarongers, amb el flaire del nafa que ens omplia els pulmons i el solet de primavera que ens escalfava l'ànima. Per entre els tarongers vàrem arribar a la muntanyeta de Sant Antoni, vàrem pujar la costera i puguerem veure el poblat ibèric de la muntanyeta. Dalt, la vista de tota la plana ens va deixar bocabadats, per una banda Betxí i més enllà Les Alqueries, sempre acompanyats de les muntanyes d'Espadà que ens creaven un cert respecte.
Ermita de Sant Antoni |
Era molt agradable la vista de la Plana amb la verdor del taronger picada de blanc.
L'ermita de Sant Antoni ben apanyada, com un vigilant dalt de la muntanyeta esperava nous aplecs valencianistes que la convoiaren.
Vàrem pegar la volta a la muntanyeta i la vegetació autoctona es refugiava poregosa allà dalt. Com la llengua autoctona i la cultura popular que recula davant les modernors forànies, i és retira en els cercles més ancestrals de la població. Ací les matisses s'amagaven a la muntanyeta. Li vàrem pegar la volta a la muntanyeta i poc després ens sumergírem dintre la mar de tarongers una altra vegada, passàrem el Pla Redó, antiga partida disputada entre la gent de Vila-Real i les Alqueries.
Ferem un descans en una antiga alqueria a l'ombra d'uns pins.
Passarem per davant d'on havia d'anar el camp de golf més impressionant de tot el país i per sort la crisi va evitar que es feren aquestes barbaritats. Vàrem creuar l'autovia i vàrem passar per davant de l'església vella i el Replà, l'edifici més antic de tot el terme , ara en runes. Poc després vàrem arribar a Les Alqueries, on el seu ajuntament lluïa el passat d'una Alqueria entre Alqueries
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada