La Muntanyeta de Sant Antoni. Betxí. La Plana Baixa.

La Muntanyeta de Sant Antoni. Betxí. La Plana Baixa

Restes del  poblat ibèric a la muntanyeta

Quanta història  en aquest petit tossalet. Aquest puig, com un vaixell voltat per una mar de tarongers, com un pergamí llegendari , gegantí, va escrivint la història des de les primeres civilitzacions. La vegetació autòctona s'amaga al tossal on el taronger expansiu l'ha feta recular. Les pedres del poblat ibèric ens parlen dels primers pobladors.
Dalt de tot, l'ermita de Sant Antoni parla de la història més recent. Algunes trobades valencianistes ens parlen de la preocupació per la nostra identitat com a poble durant els anys vint,  i són un referent per la comarca i el país.
Dalt la muntanyeta en uns plafons podem llegir tota aquesta història. 

Podem notar en la brisa l'olor de nafa que ve de la plana, i olorar l'estima per la nostra llengua i la nostra cultura que ací dalt es fa sentir. Com si ací dalt, el flaire de la matissa i el romer, barrejats amb el taronger que puja de la plana, es juntaren en un elixir únic, i això ens aclarira els pensaments, per entendre la nostra identitat com a poble, i per tenir cura del nostre futur, tan posat  en perill actualment, per no desapareixer com a cultura.

El record de Vicent Tomàs i Martí segons el plafó ens explica que ja va honorar la muntanyeta  i Betxí com un referent del valencianisme del país.
També des d'allà dalt la nostra vista, llépola de distàncies i contrasts intenta escarbar l'horitzó i entreveure les  fites del nostre país i els pobles del voltant.