El dissabte 4 de març vàrem fer una caminada per la Plana Alta, organitzada per l'ajuntament de Borriol, vàrem iniciar l'etapa en sentit contrari per així acabar a Borriol on havíem de dinar.
L'oratge pel matí era fresquet, mentre explicàvem una mica el Camí i repartíem els carnets d'El Camí a Penyagolosa.
En ser tota la gent vàrem iniciar El Camí a la plaça Major de Sant Joan de Moró, el paisatge ens acompanyava amb alguns ametlers florits, vàrem arribar al Casino Vell, antic mas on Marissa ens va explicar una miqueta la història de Moró, zona on la població dispersa, els masos eren molt importants, fins i tot el mateix Sant Joan de Moró era una simple església. Vàrem pegar-li la volta al Casino Vell i arribàrem a la plaça de dintre, on hi havia l'antic mas. Vàrem seguir i vàrem passar prop del molí de Roig i i molt prop ens vàrem allargar pel mas de la família, ara una mica maltractat per qui sap qui. Amb una mica de nostàlgia i emoció afectats pel seu aspecte, vàrem seguir pel camí dels Cirerers per tornar al Camí, vàrem iniciar la senda cap al mas de Moró, primer vàrem parar un moment a la font que donava aigua al mas, la font rajava amb força, les cases antigues del mas anaven caient.
A l'era del Mas de Moró vàrem fer rotgle i jo vaig explicar el que Joan Àngel m'havia contat sobre el Mas de Moró, que era la unitat de població més antiga de la zona, i la llegenda que circulava era la segúent: Després de la guerra es deia que hi havia un tresor amagat, i la gent es va dedicar a escarbar els fonaments, cosa que va facilitar el seu esfonsament, .
Vàrem seguir la senda que pujava entre pins i matolls, que feia una bona ombra i ens donava una bona vista de l'Alcalatén. La senda de vegades planejava fins arribar al collet i el camí de Fortunyo ja en terme de Borriol que ens portava a l'altra vessant ja pel barranc de les Ermites.
Un moment que volia recalcar, que en fer-la en direcció contraria em va sorprendre, va ser la vista de la Plana. En travessar l'assut i arribar al camí de les Ermites Merche ens va contar la importància de les covetes i el lloc anomenat el castellet.
Vàrem seguir i en una miqueta més ja arribàvem a Borriol, una miqueta abans d'arribar a la plaça de la Font, com hi havia gent que havia d'anar-se'n vam segellar l'etapa als carnets d'el Camí amb l'encuny de l'ajuntament, tot un luxe.
Vàrem arribar a la plaça de la Font i sense més després de rebaixar la calor amb l'aigua abundant que rajava vàrem anar a dinar a casa Àngel.
Un dels plats típics de Borriol és conill en caragols, i com la gastronomia és un element de la nostra cultura doncs que millor que aprofitar el moment de dinar per fer una degustació.
El dinar va ser emocionant, l'ajuntament de Borriol ens va obsequiar amb un llibre de Borriol i vàrem veure la nostra publicació a la revista la Botalària, una amanida d'emocions .
Gràcies Merche!!.
Després de dinar ens esperava la segona part del dia, Neus Arquer ens esperava per explicar-nos la història de Borriol.
Vàrem pujar a la moreria, i allà ens va contar una mica com feien la recuperació del jaciment i també sobre la història del poblat morisc, de com Borriol, una xicoteta alqueria islàmica passa per la conquesta cristiana, i a partir del segle XIV comença la segregació i a formar-se el barri morisc.
Una peculiaritat de Borriol rau en la importància com a nucli àrab respecte poblacions de més al nord.
Neus ens va parlar de l'evolució i creixement del poblat i com el 1609 és l'expulsió dels moriscos, a partir del qual moltes cases buides són habitades per cristians. Una tragedia en la nostra història.
Vàrem escorcollar les cases, i ens deleitàvem poder intuir, els corrals, la cuina i detalls de l'interior que ens donava a conèixer, la distribució de les diferents dependències dintre la casa, i la manera de viure i el dia a dia d'aquella gent.
Per una altra banda tot això explicat per Neus ens situava molt bé en aquella època com en un viatge en el temps.
Per acabar el dia vàrem pujar al calvari, d'on teniem una molt bona visió de Borriol i del castell de Borriol.
Un altre dia complet i un trosset més de Camí fet.
 |
| El Grup de Caminants al Casino Vell |
 |
| Caminem cap al mas d'Ametlers entre garroferes i ametlers |
 |
| El molí de Roig, prop del Mas d'Ametlers |
 |
| Restes del Mas de Moró |
 |
| L'Alcalatén i de fons el Penyagolosa nevat. |
 |
| Esmorzaret al mirador del camí de la Serra |
 |
| Plat de conill en caragols típic de Borriol |
 |
| La Moreria de Borriol |
 |
| El Portal de les Parres de Borriol |
 |
| El castell de Borriol |
 |
| La Botalària i la marca d'El Camí |
Hola. És una bonica excursió. La serra del Mollet (o de Borriol) és poc coneguda però molt bonica i hi ha una bona xarxa de senders i camins.
ResponEliminaPer cert, aprofite per recomanar-vos el meu llibre "Fonts de la Plana Alta. Visites i Excursions", on trobareu diversa informació per localitzar i visitar 74 fonts de la comarca. El podeu adquirir per Amazon o en la llibreria Babel, de Castelló.
Salut i muntanya, amics!