L'oratge pel matí estava fresquet, molt tapat i dubtós si ens anava a caure alguna "ramassà", però tot i això vam entrar en el formiguer de gratacels que era Benidorm.
Vam arribar a l'estació i allí ens vam trobar amb la gent que venien de diferents comarques per fer aquella etapa d'el Camí, desconeguda encara per a mi.
Sempre em deixaria perplex Benidorm, feia respecte caminar per aquell bosc d'edificis, feia feredat caminar als seus peus, al mateix temps m'atreia mirar cap a dalt on m'envaïa el vertigen de les seues alçades.
Vam caminar fins a l'anomenat castell, que és on quedava una mica de la part antiga, a sobre la petita península del castell les dues platges s'estenien a banda i banda amb el seu ventall de gratacels darrera. Primer la caminada vora mar pel passeig marítim envoltat de gent que havien vist en Benidorm un bon lloc per "estiuejar" o passar uns dies a la vora de la mar. Vam passar per aquell gratacels de dues potes que feia com una "M". Era diferent aquella caminada, l'espai era especial, de vegades trobàvem un moment màgic, com quan les gavines estaven a l'aigua del barranc.
Darrera hi havia l'illa de Benidorm i com si es tractés del vell Nautilus del capità Nemo treia el llom entre l'escuma de les ones. Ens vam aturar per esmorzar en el darrer bocí de passeig abans d'entrar en la senda que serpentejava sota els pins.
Mentre esmorzàvem vam veure com un personatge en la llunyania gaudia d'un bany en ple mes de febrer. Impressionant!, quines ganes, nosaltres gaudíem del dia i de la companyia.
Vora els Penya-segats
Vam deixar la civilització i vam entrar en la vessant més feréstega i salvatge de la caminada. La vertiginositat dels edificis quedava ja lluny, i la vam canviar per la verticalitat dels penya-segats de la serra, la mar estava brusenta i picava fort a les roques de la costa. La senda anava pujant i l'alè costava d'agafar. Però el paisatge de mar i muntanya, de platja i penya-segats i de desert i civilització semblaven com dues cares d'un moneda en la mateixa etapa.
Atret per l'espectacular paisatge, al mateix temps que poregós de no rodolar per alguna senda pedregosa, veia de vegades els companys i companyes a l'altra banda de senda com si foren formigues de colors. Però sobre tot, gaudia i absorbia com una esponja tota aquella amanida de vivències i plaers que em donava aquell dia.
Per una altra banda la primavera floria als romers i les herbes del camí, i en un raconet, com un oasi de la terra, com un record del passat, un trosset d'ametlers florits coberts per una catifa de magreta florida aguantaven resistien el pas dels anys.
La Vila Joiosa
La Vila es veia al fons com per donar-nos ànims, mentre acabàvem d'aclarir el dinar. Nosaltres travessàvem la darrera engruna de roca abans d'arribar al port i als carrers de la Vila.
Vam arribar al lloc per dinar, al bar los Serranos, vam recuperar forces i vam escriure al llibre de la Marina, i finalment vam segellar l'etapa amb l'encuny del bar, una altra segellada col·lectiva, que es començava a fer habitual.
En acabar de dinar van vindre Jaume Vaello i alguns amics d'ell, estudiosos i saberuts de la Vila, del passat i del present, que ens explicarien i ens portarien pels racons més emblemàtics.
La visita per la Vila
La visita ens va formar, vam aprendre moltes coses d'aquella Vila Joiosa, els encants de les muralles i els carrers antics. Semblava que la primavera s'havia parat per sempre en aquest poble, i les cases de mil colors feien joc amb el seu nom; joiosa de joia, d'alegria, de felicitat, no de perles precioses i d'anells.
La importància de la Vila en l'antigor va ser molt gran, i són moltes les restes romanes, les termes romanes de la ciutat romana d'Allon.
També ens vam assabentar que el nom de Joiosa li venia com un reclam del segle XIII per captivar a la gent per a què vingués a establir-se al poble.
Després de saber algunes coses més de la Vila i de conèixer alguns dels seus racons vam anar a l'estació de tren, ens vam acomiadar dels guies i dels companys i companyes i vam tornar cap a casa.
Podeu veure la traça de la caminada a l'enllaç del wikiloc
 |
| Illa de Beidorm |
 |
| Gratacels |
 |
| Torre de l'Aguiló |
 |
| Etapa preciosa vora mar |
 |
| Caminants vora el penya-segat |
 |
| Les muralles de la Vila Joiosa |
 |
| Cases pintades de la Vila Joiosa |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada