Els colors de la terra: Caminada del Grup de Caminants per la Vall de Segó, de Faura a Almenara.

dimarts, 14 de març del 2017

Caminada del Grup de Caminants per la Vall de Segó, de Faura a Almenara.

Caminada del Grup de Caminants per la Vall de Segó, de Faura a Almenara.
El diumenge 12 de març vàrem recórrer la Vall de Segó, vàrem conèixer molts dels seus pobles i racons més emblemàtics de la vall.
El punt de trobada era la plaça Major de Faura , entre el Palau dels comtes de Faura i l'església de Faura vàrem recordar que és el Camí, vàrem repassar qui havia vingut i també vàrem recordar el full de ruta per aquell dia, vam repartir els carnets del tram Camp de Morvedre Vall de Segó i la Plana .
Una sorpresa em va emocionar, en un moment del rotgle Olga i les xiques de Veus atrevides, també caminants atrevits van trencar el silenci i amb una cançoneta de música coneguda van començar a cantar, ens recordaven el premi Vicent Ventura que ens havien donat al Camí i el meu treball personal en el funcionament d'El Camí, va ser molt emocionant i em va sobtar.
Després Enric Amer ens va recordar alguns detalls sobre Faura i la importància prop de Faura de la creu en homenatge als Agermanats que vam perdre en la batalla d'Almenara.
Sense més vàrem iniciar el nostre viatge per la Vall de Segó, acompanyats de gent de la comarca i de persones vingudes de comarques properes, la Costera i la Ribera, el Camp de Morvedre, l'Horta i la Plana
Vàrem passar pels llavaners i vàrem entrar per camins d'horts de tarongers on el nafa començava a esclatar. Després vàrem entrar a Benifairó de les Valls, en passar pel carrer Major algunes cases ens feien meravellar-nos per les seues formes, després vàrem passar per la casa de Lluís Guarner, familiar del reconegut lingüista Sanchis Guarner, vàrem arribar al Palau dels Vives i Canyamàs i l'església. Vàrem seguir per camins de tarongers fins arribar al poble de Quart, i una mica més enllà la font de Quart, el cor de la Vall de Segó.
Vora la bassa Enric ens va parlar de la importància de la font, realment la desembocadura del riu Palància, ens va parlar de la procedència de l'aigua, i de la importància d'aquell naixement per la riquesa dels pobles de la vall, d'on es reparteix aigua a les diferents poblacions i es reguen milers d'hetàrees de tarongers.
Déspres vàrem passar a les tauletes per esmorzar, com erem un grup nombrós ens vàrem repartir per diferents taules.
El dia acompanyava i la companyia també, i el paratge sota els pins convidava a fer petar la xerrada i relaxar la pressió produïda per l'organització.
Abans de tornar a posar-nos en ruta Enric ens va fer un xicotet resum sobre la bassa i la fauna i flora de la bassa, de com els cormorans es menjaven els peixos de colorins però en anar-se'n els cormorans s'ha tornat a omplir de peixos de colors. Ens va parlar del bon gust a l'hora de fer la bassa de les parets de pedra en sec.
Vàrem seguir per vora dels canals, els temps se'ns havia tirat damunt sobre el full de ruta que havia previst i havíem d'apretar el ritme per arribar a veure el molí de Quartell i la torre de Benavites i arribar a hora a dinar.
Per damunt d'una senda entre tarongers que estaven a vessar de nafa i taronja vàrem arribar a Quartell, i així vàrem entrar al molí.
Vàrem recórrer el molí i el museu, vàrem arribar a la part de fora on la sequia d'aigua ens recordava l'antic funcionament del molí, després vam pujar dalt on estava la maquinària del molí, un entramat de fusta que antigament feia funcionar els dos molins, el de farina i el d'arròs.
Vàrem eixir del molí i vam passar per davant del palau dels Orbe i sense predre un moment vam anar a Benavites i la torre de Benavites. La torre era un dels elements més impressionants de l'etapa, poder veure-la per dintre era donar-li a l'etapa un atractiu més enllà del que podiem imaginar.
Cada estança amagava algun tresor, vells escrits a la paret que ocultaven missatges en qui sap quina llengua, o els dibuixos dels baixells que recordaven la vinguda dels àrabs, i els taulellets del terra del segle XVI, o la sala més elevada on veiem tots els tarongerars de la Plana fins i tot Benicalaf i Almenara.
Vàrem baixar per l'escala de caragol i en acomiadar-nos del guia vàrem anar pel camí cap a Benicalaf.
Benicalaf era un antic poble de la Vall de Segó del qual resta sols l'església, ara una església oculta entre els horts de tarongers, alguns murs de cases s'amagaven entre els arbres i un quadrat sense plantar marcava el lloc de l'antic cementeri. Després de parlar del poble i de com en 150 anys pot desapareixer tot un poble sense practicament deixar rastre, vàrem anar pel camí cap a Almenara.
El sol ja calfava i els tarongers i els marges dels camins és fonien en difernets tonalitats de flors.
Vàrem arribar al Cau on Natxo ja ens tenia la taula parada,
El dinar va ser una fusió de moments, sentiments, emocions, records, i sabors, un dinar abundant amb els calçots com a protagonistes i després carn i arròs per assessiar els nostre paladars
Vàrem segellar l'etapa amb el segell del Cau i per acabar vàrem traure la tarta, les veus atrevides varen de seguida entonar una altra cançoneta, venim del nord, venim del sud , i varem repetir també ací estem nosaltres, amanits per caminar....
Vàrem escriure també al llibre d'El Camí les impressions de l'etapa, com moltes vegades ens plau haver participat fent el Camí.
Després del dinar Pere ens va fer una volta per Almenara i ens va explicar sobre el passat d'Almenara, de les pedres que formen part de l'església, algunes es veu que són reaprofitades d'un altre lloc, tal vegada l'antiga església? tal vegada el temple de Venus?
Ens va situar on hi havia els antics portals d'Almenara, el portal de la Vall d'Uixó, el portal de València.. També ens va mostrar on hi havia antigament el Palau del Comte, i filnalment vàrem voltar per les muralles. Després de veure les muralles vàrem anar cap a l'estació i cap a casa .
Una etapa més d'El Camí que ens ha encisat i ens ha mostrat un trosset més de la nostra terra.
Detalle la lletra de la cançó que ens van regalar Caminants Atrevits:

Ací estem nosaltres

amanits per caminar.

Peró també heu de comprendre,

que és molt bo d'entendre

tots hem de cantar.

El Vicen Ventura

és per El Camí

gràcies a Ramon

que ajunta cultura

amor a la terra,

llengua i tradició.

Moltes gràcies, per la part que em toca.