Caminada del Grup de Caminants per la Vall de Segó, de Faura a Almenara.

 Caminada del Grup de Caminants per la Vall de Segó, de Faura a Almenara.
 El diumenge 12 de març vàrem recórrer la Vall de Segó, vàrem conèixer molts dels seus pobles i racons més emblemàtics de la vall.
 El punt de trobada era  la plaça Major de Faura , entre el Palau dels comtes de Faura i l'església  de Faura vàrem recordar que és el Camí, vàrem repassar qui havia vingut i també vàrem recordar el full de ruta per aquell dia, vam repartir els carnets del tram Camp de Morvedre Vall de Segó i la Plana .
Una sorpresa em va emocionar, en un moment del rotgle Olga i  les xiques de Veus atrevides, també caminants atrevits van trencar el silenci i amb una cançoneta de música coneguda van començar a cantar, ens recordaven el premi Vicent Ventura  que ens havien donat al Camí i  el meu treball personal en el funcionament d'El Camí, va ser molt emocionant i  em va sobtar.
 Després Enric Amer ens va recordar alguns detalls sobre Faura i la importància prop de Faura de la creu en homenatge als Agermanats que vam perdre en la batalla d'Almenara.
 Sense més vàrem iniciar el nostre viatge per la Vall de Segó, acompanyats de gent de la comarca i de  persones vingudes de comarques properes, la Costera i la Ribera, el Camp de Morvedre, l'Horta  i la Plana
 Vàrem passar pels llavaners i vàrem entrar per camins d'horts de tarongers on el nafa començava a esclatar. Després vàrem entrar a Benifairó de les Valls, en passar pel carrer Major algunes cases ens feien meravellar-nos per les seues formes, després vàrem passar per la casa de Lluís Guarner, familiar del reconegut lingüista Sanchis Guarner, vàrem arribar al  Palau dels Vives i Canyamàs i l'església. Vàrem seguir per camins de tarongers fins arribar al poble de Quart, i una mica més enllà la font de Quart, el cor de la Vall de Segó.
 Vora la bassa  Enric ens va parlar de la importància de la font, realment la desembocadura del riu Palància, ens va parlar de la procedència de l'aigua, i de la importància d'aquell naixement per la riquesa dels pobles de la vall, d'on es reparteix aigua a les diferents poblacions i es reguen milers d'hetàrees de tarongers.
 Déspres vàrem passar a les tauletes per esmorzar, com erem un grup nombrós ens vàrem repartir per diferents taules.
 El dia acompanyava i la companyia també, i el paratge sota els pins convidava a fer petar la xerrada i relaxar la pressió produïda per  l'organització.
 Abans de tornar a posar-nos en ruta Enric ens va fer un xicotet resum sobre la bassa  i la fauna i flora de la bassa, de com els cormorans es menjaven els peixos de colorins però en anar-se'n els cormorans s'ha tornat a omplir de peixos de colors. Ens va parlar del bon gust a l'hora de fer la bassa de les parets de pedra en sec.
 Vàrem seguir per vora dels canals, els temps se'ns havia tirat damunt sobre el full de ruta que havia previst i havíem d'apretar el ritme per arribar a veure el molí  de Quartell i la torre  de Benavites i arribar a hora a dinar.
 Per damunt d'una senda entre tarongers que estaven a vessar de nafa  i taronja vàrem arribar a Quartell, i així vàrem entrar al molí.
 Vàrem recórrer  el molí i el museu, vàrem arribar a la part de  fora on la sequia d'aigua ens recordava l'antic funcionament del molí, després vam pujar dalt on estava la maquinària del molí, un entramat de fusta que antigament feia funcionar els dos molins, el de farina i el d'arròs.
 Vàrem eixir del molí i vam passar per davant del palau dels Orbe i sense predre un moment vam anar a Benavites i la torre de Benavites. La torre era un dels elements més impressionants de l'etapa,  poder veure-la per dintre era donar-li a l'etapa un atractiu més enllà del que podiem imaginar.
 Cada estança amagava algun tresor, vells escrits a la paret  que ocultaven missatges en qui sap quina llengua, o els dibuixos dels baixells que recordaven la vinguda dels àrabs, i  els taulellets del terra del segle XVI,  o la sala més elevada on veiem tots els tarongerars de la Plana fins i tot Benicalaf i Almenara.
 Vàrem baixar per l'escala de caragol i en acomiadar-nos del guia vàrem anar pel camí cap a Benicalaf.
 Benicalaf era un antic poble de la Vall de Segó del qual resta sols l'església, ara una església oculta entre els horts de tarongers, alguns murs de cases s'amagaven entre els arbres i un quadrat sense plantar marcava el lloc de l'antic cementeri. Després de parlar del poble i de com en 150 anys pot  desapareixer tot un poble sense practicament deixar rastre, vàrem anar pel camí cap a Almenara.
 El sol ja calfava i els tarongers i els marges dels camins  és fonien en difernets tonalitats de flors.
 Vàrem arribar al Cau on Natxo ja ens  tenia la taula parada,
  El dinar va ser una fusió de moments, sentiments, emocions, records, i sabors,  un dinar abundant amb els calçots com a protagonistes i després carn i arròs per assessiar els nostre  paladars 
 Vàrem segellar l'etapa amb el segell del Cau i  per acabar vàrem traure la tarta, les veus atrevides varen de seguida entonar una altra cançoneta, venim del nord, venim del sud , i varem repetir també ací estem nosaltres, amanits per caminar....
Vàrem escriure també al llibre d'El Camí les impressions de l'etapa, com moltes vegades ens plau haver participat fent el Camí.
Després del dinar Pere ens va fer una volta per Almenara i ens va explicar sobre el passat d'Almenara,  de les pedres que formen part de l'església,  algunes es veu que són reaprofitades d'un altre lloc, tal vegada l'antiga església? tal vegada el temple de Venus?
Ens va situar on hi havia els antics portals d'Almenara, el portal de la Vall d'Uixó, el portal de València.. També ens va mostrar on hi havia antigament el Palau del Comte, i filnalment vàrem voltar per les muralles. Després de veure les muralles vàrem anar cap a l'estació i cap a casa .
 Una etapa més d'El Camí que ens ha encisat i ens ha mostrat  un trosset més de la nostra terra.
 Detalle la lletra de la cançó que ens van regalar Caminants Atrevits:

 Ací estem nosaltres

 amanits per caminar.

 Peró també heu de comprendre,

 que és molt bo d'entendre

 tots hem de cantar.

 El Vicen Ventura

 és per El Camí

gràcies a Ramon

 que ajunta cultura

 amor a la terra,

llengua i tradició.

 Moltes gràcies, per la part que em toca.

El grup del Camí a Benifairó de les Valls davant de casa Lluís Guarner

El palau dels Vives i Canyamàs

 Esmorzaret a la font de Quart

La Bassa de la font de Quart

 Els canals de la font de Quart

 El nafa escaltant

 El molí de Quartell

La torre de Benavites

Rajoles del segle XVI a la torre de Benavites

Vista des de la torre de Benavites

 Manises en una estança de la torre de Benavites

Vista des de dalt de la torre de Benavites

 Foto de grup dalt de la torre de Benavites

 El grup de Caminants menjant calçots

les muralles d'Almenara

 El Castell d'Almenara

Caminada del grup de Caminants: caminada de Sagunt a Faura( El Camp de Morvedre)

Caminada del Grup de Caminants: de Sagunt a Faura ( Camp de Morvedre)
 El passat diumenge 15 de gener de 2017 vam caminar de  Sagunt a Faura en una caminada apoteòsica plena de màgia i d'il·lusions, de conèixer pobles i d'emocions, d'alegries i de compartir Camí amb bona gent.
Iniciàvem el Camí el grup d'el Camí de la Plana, i això era important, ens vàrem trobar a l'estació de Castelló de la Plana una colla de gent plens d'energia i de ganes de caminar.
  En arribar a  Sagunt  ens esperaven a l'estació amics del Camp de Túria i del Camp de Morvedre, contents que hui gent de més enllà del Palància ens ajuntàrem per assaborir la història d'aquesta comarca.
  Cada vegada les presentacions eren més llargues ja que hi havia més coses per parlar,  vàrem repartir els carnets del tram i vam explicar una mica que fèiem allà, i el fred de gener ens va fer iniciar la marxa per així escalfar més ràpidament  el cos.
 Miquelot(wikiloc) com sempre ens mostrava el camí, vàrem creuar el riu Palància i pels afores de Sagunt vàrem eixir del poble,  molta part del recorregut anava passant per barranquets  i sendes, vells aljubs ens apareixien com capelles d'un vell calvari. El fred del matí s'anava fonent amb els solet i  nosaltres anàvem recorrent la serra  mentre el grup fèiem esclatar la conversa.
En un moment, quan el camí de Romeu trencava cap a la Baronia i a l'horitzó es podia veure el Garbí, després d'algunes fotos de grup vàrem seguir el camí a la dreta, i  un regal del dia s'obria als nostres ulls,  tota la Vall de Segó s'estenia als nostres peus, ens vam emocionar en veure la Vall, i de fons les illes  Columbretes guaitaven el nas entre la mar i el cel blau. Ens van faltar moments per gravar aquell instant  i fondre'ns en el paisatge de la fotografia. Quanta bellesa  i quan d'encant al nostre davant.
 Varem davallar la senda que  anava carenant per les muntanyes  en alguna baixada una mica esvarosa, però prompte vàrem estar al darrer aljub , que com la darrera capelleta del calvari ens mostrava que ja estàvem a peu pla. De seguida el paisatge va canviar i els horts de tarongers  envaïen la plana de la vall, una vall fèrtil regada per la Font de Quart.
 Vàrem passar per l'ermita del Bon Succés, darrer altar en el nostre camí cap a  la vall  i vàrem baixar el camí de xiprers treballat per escales inacabables. Des de les escales l'oloreta a paella ens esperonava  l'ànima per baixar més ràpid i ens obria la gana.
 Ja dintre de Benifairó vàrem passar per alguns carrers i vàrem arribar a l'antic barranc, ara un parc que feia de marge mitger entre els dos pobles, Benifairó i Faura.
 El dinar va començar i la paelleta va entrar molt bé després de la caminada, i fer la primera etapa del tram. Per mi varen haver dos moments emocionants al dinar. En acabar la paella  vàrem iniciar el llibre d'el Camí de la Plana, qui va voler va escriure . En segon lloc vam segellar els carnets del tram  en aquella primera etapa d'el Camí pel Camp de Morvedre.
 Després de dinar Sergi ens va fer una visita guiada per Faura i Benifairó molt, i molt interessant, vàrem aprendre, algunes meravelles que amagaven els dos pobles.
 Sergi  ens va parlar dels jaciments que hi havia prop, com la cova de la Collita de Quart, de la creu de la victòria,  de la batalla dels agermanats,va parlar del Palau de Faura i de l'església, i  de la plaça d'Almorig.
  Vàrem passar per la plaça de l'Hostal on es feien concerts de cambra i la presó que hi havia a la plaça.
També vàrem parlar dels jardins de les araucàries i les històries de la Llotzia massònica.
 Vàrem passar  per davant de la casa del grup dels cinc  que feien   música valenciana.
 Enric també ens anava contant detalls de la història de Faura i Benifairó, i així arrapant les darreres hores de sol encara ens van parlar a Benifairó del palau de Vives de Canyamàs  i dels llavaners, i  llavors ens vam acomiadar i vam fer cap a l'estació de tren de les Valls, per poder tornar a casa.
 A l'enllaç podeu trobar la traça del wikiloc

Caminada per la Vall de Segó. Camp de Morvedre- Vall de Segó.

 Caminada per la Vall de Segó. El Camp de Morvedre- La Vall de Segó.
 El dissabte passat vàrem descobrir una mica més en profunditat aquesta preciosa vall, la Vall de Segó, guiada per la seua gent i  on ens aplegàrem gent de moltes viles i comarques.
 Un aplec de gent amb l'objectiu de conèixer una mica millor la nostra terra i trobar-nos amb persones d'altres pobles i comarques.
 La proposta inicial va ser del centre excursionista de Castelló, organitzada com a activitat del centre, però amb l'ajut de Bellver de Faura que ens va muntar un dia d'activitats i visites amb persones saberudes de la comarca, un espectacle per als sentits i l'enteniment.
Molta gent baixàvem de l'estació de Castelló de la Plana i d'altra gent va vindre de Sagunt i els mateixos pobles de la Vall, també ens trobàrem amb les persones de la Marina que venien del sud.
 Sempre és emocionant el moment de trobar-nos amb persones estimades per conèixer terres noves, i conèixer persones noves d'indrets diferents.
 Vàrem fer el rotgle i  unes quaranta persones feien el protocol de saludar-nos , dir el nostre nom , el poble  i la comarca d'on veníem,  sempre amb moltes sorpreses, de gent de molts indrets diferents.
 Bellver ens va fer una mica d'introducció de la vall i ens va situar,  primer una bona explicació del palau, que l'altre dia quan vàrem provar la ruta vàrem tenir la sort de veure'l obert.
 Enric Amer ens va explicar una mica d'història i la importància en la batalla d'Almenara pel que fa als agermanats.
 Després vàrem passar per la plaça de l'Hostal de Faura on Bellver ens va seguir explicant històries, entre altres l'estada de Lope de Vega a la presó de Faura i el seu alliberament, després  passàvem per davant les Araucàries monumentals de Faura.
 Creuàvem un carrer i estàvem a Benifairó,  a Benifairó veiem la casa de Sanchez Coello i passàvem per la de Lluís Guarner, a la de Santchez Coello vàrem poder fer un mosset al patí de la casa.
 Passàvem per davant del convent i anàvem cap a  Quartell on tenien esperant-nos la visita al molí Nou, on Sancho ens explica el molí amb molt de detall, i així anàvem   entenent el procés que segueix l'arròs i el blat pel molí, crec que va haver-hi un moment emocionant , i és quan van posar en funcionament tots els engranatges del molí, i rodes, politxes  i cintes van començar a rodar i ens trobàvem sota de tot aquell entramat que començava a posar-se en moviment.
 Pel costat del molí nou  vàrem seguir, i  pel costat de la séquia  arribàrem  a  la Font de Quart, el cor de la Vall , vàrem passar per un partidor d'aigua o Sistar, i xicotetes hortes, séquies i aigua clara anaven acompanyant-nos en el nostre viatge.
 Enric Amer ens va explicar una mica els atacs a la Vall per la implantació de diferents infraestructures, i com els veïns s'havien unit per fer front als atacs.
 Després de fer una mica d'equilibris sobre la paret per arribar a la font de Quart, el cor de la vall, on Enric ens va explicar l'amor cap a l'idret i la seua història, la seua antiga evolució i  l'equilibri ecològic, com havien plantat els xiquets i xiquetes dels pobles de la vall la boga de l'estany.
 Vàrem dinar i en un acte simbòlic vàrem encetar el llibre del Camí a la comarca, iniciat per Bellver. Després d'intentar resoldre els problemes del món i arreglar el camí, ja amb la panxa plena vàrem  anar cap al molí de l'Arap .
Un dels puntals forts va ser dintre del poble de Benavites la seua torre, on ens vàrem assabentar de moltes coses i vàrem pujar i vàrem escorcollar les seues sales i espais i allí Jesús Peñarocha i Roberto Escribano  ens van explicar els encants de la Torre i Roberto ens va posar en situació dels pobles desapareguts de la vall i en especial del que ell havia fet l'estudi i reconstrució virtual, Benicalaf. Del qual sols queda l'església.
 Per mi va ser un dels moments més espectaculars del dia poder reviure  la memòria d'un poble que ha desaparegut i imaginar com era gràcies a l'estudi i la investigació de Roberto Escribano.
 Imaginar aquella cruílla de camins, ara deserta, com la plaça central del poble, i aquells horts de tarongers com a cases on vivia  gent costava de creure. També vàrem poder veure alguns murs que eren les restes d'algunes cases de Benicalaf.
 Com pot desapareixer un poble tan ràpidament sense quasi bé deixar rastre?
 A l'antiga plaça del poble  ens vam acomiadar  els que seguíem cap a Almenara i Castelló i els que anaven cap a Faura o cap al sud, va ser emocionant.

El camí cap a Almenara va ser més directe, sense visites  ni tantes parades, seguíem la via Augusta i per camins de tarongers vàrem arribar a Almenara, l'estació, i el tren, que ens va portar a casa.

Caminada de Sagunt a Almenara: La Vall de Segó

 Caminada de Sagunt a Almenara: Descobrim la Vall de Segó.
 El dissabte 9 de gener del 2016 una nova vivència forma part de la meua vida, una vall  que ens ha sorprés pel patrimoni que conté i la gent que hem conegut.
 Tot i que en principi aquesta caminada era la preparació de la que fan el centre excursionista de Castelló el dia 12 de març,  finalment encara vàrem ser una colla de gent que vàrem fer caliu en una caminada molt agradable.
 Una de les coses que agraïa en aquesta caminada era la seua fàcil logística , sense haver d'agafar cotxes. Vàrem anar amb tren fins a Sagunt i  quan vàrem tornar vàrem agafar el tren a Almenara, quin goig que siga tan fàcil, i poder treure'ns un mal de cap de com tornem.
El primer moment va ser una mica de nervis ja que el gps no em volia traure la traça i aixó em va preocupar, gràcies que Josep si que duia un gps i ens va guiar.
 La primera part vam fer sendeta entre pins i baladres, romers florits, i herbes diverses, vàrem tenir un moment una mica d'angoixa quan  un grup de destructors del  patrimoni motoritzats esmicolava un barranc i va haver-hi una certa tensió, i vaig tenir una mica la por al cos per no saber les intencions d'aquests irresponsables sobre rodes. Vàrem esmorzar en un racó del bosquet més ombrívol.
 Poc després vàrem arribar a la cruïlla  que ens lliurava cap a la Vall de Segó,  devallàvem per la senda de terra i la Vall se'ns va obrir als nostres ulls, quin espectacle!, voltada de muntanyes i on arrrelaven els pobles que habitaven la vall, cap al nord el castell d'Almenara i Almenara tancava la vall pel nord. Ens anava apareixent la segona fase de la jornada, la Vall de Segó,  amb els pobles de Benifairó de les Valls, Faura, Quart de les Valls, Quartell, Benavites i Almenara.
 Primer vàrem devallar la sendeta  on algun aljub s'amagava sota l'arbreda i s'afanyava en omplir d'aigua el seu cos. Finalment vàrem arribar a l'ermita del Bon Succés, ben arreglada que ens va fer de porta cap a Benifairó,  i Faura, una dona de Faura ens va explicar que antigament Faura i Benifairó estaven separats per un barranc , però ara és un carrer. Faura ens va regalar el seu casc antic amb l'església, la font dels lleons i el palau, que  per un cop de bona sort el jardiner entrava amb el tractor i ens va poder explicar una mica la seua història, i ens va deixar veure una mica els arcs interiors.
 Seguírem cap a Benifairó,vàrem veure  el convent i l'església  que lluïen per dalt dels tarongers, en entrar vàrem poder veure el convent , l'església i pel carrer Major vàrem seguir cap a Quart, on vàrem fer una  parada al bar per refrescar-nos i així poder seguir descobrint tots aquests pobles.
 Vàrem arribar a la font de Quart, on vàrem dinar, en un  paratge impressionant on la vegetacó i l'aigua es fonia  en la història de la vall.  De la font es regaven moltes de les fanecades de la major part dels pobles que passavem.
 En arribar a Quartell  una dona major  ens va acompanyar per veure  el palau per darrera, que tenia millor vista que per davant , la dona ens va contar moltes coses , com que tenia 87 anys i era una de les xiquetes evaquades de Madrid a la zona republicana .
 Seguim la nostra descoberta i arribem a Benavites i la seua torre, tota plena de creuetes. Seguim cap a Benicalaf (antic poble abandonat), que segons ens va contar la dona de Faura el seu fill havia fet un projecte que es trobava a la pàgina de l'ajuntament de Benavites, de la restauració de l'ermita i donar-li forma virtualment al poble tal com devia ser antigament. Arribem  a l'ermita de Benicalaf, que es troba en restauració i  podem llegir als panells una mica la seua història.
 Ja en el final de l'etapa arribem pel cami dels tarongers a Almenara i d'alli busquem el bar de Robert, que preguntant a una dona de seguida ens va dir  que es deia el Cau, al caliu  del Cau, una mica de  descans i recuperant forces  al baret, amb un molt bon ambient entre rialles i converses i bons llaços d'amistat entre els caminants fem cap a l'estació per tornar cap a casa després d'un dia fantàstic.