De lluny és divisa el seu altiu posar coronant aquell vell tossal. El castell de l'Alcalatén, . Els merlets retallen el cel blau i li donen l'acabat del castell, els merlets contrasten amb la rodonor de les torres que li donen fondor. Des de dalt veiem l'Alcora i l'ermita del Salvador. Per una finestreta veig retallada la imatge de l'ermita, que la cace per oferir-vos -la com a ofrena.
Ací dalt el vent bufa suau la història de la comarca, escrita al cel amb el vibrar de les sagetes que busquen un objectiu fàcil. El castell porta com a senyera el nom de la comarca, L'alcalatén, la comarca dels dos castells. Ara el lloc està deshabitat i és un referent per a tota la contrada. Antigament sota hi havia el despoblat, on diuen hi havia l'antiga ubicació de l'Alcora, la vila del Castell, que amb la carta pobla va quedar-se finalment despoblada.
Per l'altra banda les muntanyes ens tapen la vista de Costur i la coberta de muntanyes envolten tota aquella banda de la comarca.
El castell té una importància capdal en la història de l'Acalatén, d'origen Islàmic, conquerit per Jaume I i cedit a Ximén d'Urrea, després de la conquesta de Borriana.
El que ens conten al mapa de L'alcora edicions el Tossal:
Fortalesa medieval, situada sobre calcària rocosa a 370 metres d'altitud. SX-XIII, Planta triangular dispersa, 150 m2 recinte principal i envoltat per un camí de Ronda, amb aljub i despoblat. Entrada per migdia, amb dues torres circulars i cubs, que conté muralla emmerlada tipus "barbacana". Jaume I va otorgar el castell i el títol de baró al cavaller aragonés Ximén d'Urrea, en 1233, després de la conquesta de la plaça de Borriana.
En l'actualitat s'ha redactat un pla de protecció especial per a la zona en el que es contempla íntegrament aspectes patrimonials i de medi ambient, inciciant-se la seua rehabilitació per part de la Conselleria de Cultura
Aljub del castell |
Vista del castell de l'Alcalaten des de Montmirà. |
Pedra rodona treballada incrustada a la paret del castell |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada