Circ romà. Sagunt. El Camp de Morvedre.
Després de deixar la voreta del riu i l'antic pont romà ens vàrem endinsar pels primers carrers de la població i molt prompte unes restes i un panell ens anunciava que ens trobàvem davant del circ romà.
Què ens conta el panell?
Com podem llegir al panell les restes del
circ romà corresponen a la porta meridional i les estructures anexes corresponents a la
tribuna.
És un edifici per a espectracles destinat a la realització de jocs circenses que consistien en una competició d'equips de quàdrigues.
Aquests espectacles eren gratuïts, sufragats per un particular o per l'estat.
El
circ romà de
Sagunt s'estenia en direció est-oest, a la vora meridional del
riu Palància, amb la capçalera cap a llevant i
les carceres o llocs d'eixida de les
quàdrigues cap a ponent. Tenia una extensió d'uns 354 metres de llarg per 73 d'ample.
La spina, de 190 metres de longitud es construeix obliqua per permetre la instal·lació de les càrceres. En els extrems es construeixen
la meta prima i l
a meta secunda, que facilitaven el gir de la carrera.
Les intervencions arqueològiques ens revelen que aquest edifici presenta dos murs perimetrals de dimensions desiguals , paral·lels i separats entre si per murets perpendiculars que formen una fonamentació de 5 metres de grossària sobre la qual es devien ubicar les grades, possiblement de fusta. Devien tenir una capacitat per a 15000 o 20000 espectadors.
Es construeix a mitjans del segle II, quan la ciutat sobrepassava els límits urbans establits en època altiimperial i arriba el
riu Palància.
Comportà una greu interrupció en l'eix viari que es crea des del pont, des d'on la
via Augusta accedeix a la població.
Amb la decalaració d'aquesta zona com a sol edificable en la decada de 1960 el
Circ es destrueix quasi totalment. En l'actualitat tan sols coneixem l'edifici a través d'estudiosos i erudits que proporcionen descripcions generals des del segle XVIII.
L'únic element visible és aquesta
porta meridional d'1,20 metres de llum i 2'20 metres d'alçada, construïda amb carreus de grans dimensions. Al costat es conserven unes estructures que devien conformar un departament tancat i massissat sobre el qual es localitzava
la tribuna, punt final de la cursa (alba línia) des d'on es controlada per un arbitre professional.
Caminada pel recorregut d'el Camí dintre de Sagunt feta el 24 de maig del 2015.
Més informació
www.sagunt.es , ubicació sobre mapa punt 25
Ubicació sobre el
mapa de l'itinerari del Camí punt 44
Localitzat a la part plana de la ciutat, s’estenia en
direcció E - O, amb 350 metres de longitud i 73 d’amplària. Es
construeix en el segle II, trencant l’eix N - S marcat per la
planificació d’August en el segle I.
El monument ha estat destruït majoritàriament, i tan sols
se’n conserva la porta meridional, construïda en opus quadratum,
carreus de calcària de grans dimensions perfectament escairats.
Localitzat a la part plana de la ciutat, s’estenia en
direcció E - O, amb 350 metres de longitud i 73 d’amplària. Es
construeix en el segle II, trencant l’eix N - S marcat per la
planificació d’August en el segle I.
El monument ha estat destruït majoritàriament, i tan sols
se’n conserva la porta meridional, construïda en opus quadratum,
carreus de calcària de grans dimensions perfectament escairats.
Localitzat a la part plana de la ciutat, s’estenia en
direcció E - O, amb 350 metres de longitud i 73 d’amplària. Es
construeix en el segle II, trencant l’eix N - S marcat per la
planificació d’August en el segle I.
El monuent ha estat destruït majoritàriament, i tan sols
se’n conserva la porta meridional, construïda en opus quadratum,
carreus de calcària de grans dimensions perfectament escairats.
Localitzat a la part plana de la ciutat, s’estenia en
direcció E - O, amb 350 metres de longitud i 73 d’amplària. Es
construeix en el segle II, trencant l’eix N - S marcat per la
planificació d’August en el segle I.
El monument ha estat destruït majoritàriament, i tan sols
se’n conserva la porta meridional, construïda en opus quadratum,
carreus de calcària de grans dimensions perfectament escairats.
Localitzat a la part plana de la ciutat, s’estenia en
direcció E - O, amb 350 metres de longitud i 73 d’amplària. Es
construeix en el segle II, trencant l’eix N - S marcat per la
planificació d’August en el segle I.
El monument ha estat destruït majoritàriament, i tan sols
se’n conserva la porta meridional, construïda epus quadratum,
carreus de calcària de grans dimensions perfectament escairats.
