Els colors de la terra: Patrimoni del camp de Morvedre

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patrimoni del camp de Morvedre. Mostrar tots els missatges

dijous, 1 de setembre del 2016

Casa de Joan Garcés Queralt. Benifairó de les Valls. La Vall de Segó.. El Camp de Morvedre.

Casa de Joan Garcés Queralt. Benifairó de les Valls. La Vall de Segó. El Camp de Morvedre.
És una persona de renom per la seua dedicació a la música, a Castelló de la Plana va ser durant molts anys director de la Banda Municipal de Castelló.
Aprofite ja que passem pel seu poble i la casa on va nàixer per recordar-lo, i ampliar amb la informació que ací ens van donar.
Joan Garcés i Queralt va ser el mestre de música més vell , que amb 100 anys encara va dirigir un concert.
El fill de Joan Garcés va ser la ma dreta de Salvador Allende.

Casa Sánchez Coello. Benifairó de les Valls. La Vall de Segó. El Camp de Morvedre.

Casa Sánchez Coello. Benifairó de les Valls. La Vall de Segó. Camp de Morvedre.
En la nostra etapa fent el Camí per la Vall de Segó i en especial a Benifairó (12-3-16) vàrem poder entrar a la casa d'Alonso Sanchez Coello, i esmorzar al pati de la casa. Va ser un pintor de renom, primer a la cort dels reis de Portugal i després de Castella.

Interior de la casa d'Alonso Sanchez Coello

Esmorzant al pati el dia 12-3-16

Pati de la casa d'Alonso Sánchez Coello

divendres, 17 de juny del 2016

Molí dels Doblons. Quartell. La Vall de Segó.. Camp de Morvedre.

Molí dels Doblons. Quart de les Valls. La Vall de Segó. El Camp de Morvedre.
Al costat del molí veiem una soca d'un om, l'arbre estava vora el molí i la paret, i per por a que rebentara la paret van tallar l'arbre, aquest però va aconseguir travessar la carretera, ara els planten al barranc i també l'han plantat a la font de Quart, és un ulmus minor.(caminada 12-3-16)

Molí dels Doblons

Soca de l'om vora el molí

Molí dels Doblons

El Sistar Quartell. La Vall de Segó. El Camp de Morvedre.

El Sistar. Quartell. La Vall de Segó. El Camp de Morvedre.
En la nostra caminada el 12 de març per la Vall de Segó descobrim tot una serie de patrioni relacionat amb l'aigua i el seu aprofitament, per un caminet prop de Quartell seguim un reguer i arribem al Sistar que és un partidor tancat.

En arribar davant del sistar Enric amer ens va fer una mica l'explicació de les lluites que han tingut sempre els veïns a la Vall per aturar totes les infraestrucutures i bestieses que sempre els han volgut posar . Com Enric ens va dir: La Vall de Segó com ara sempre.

divendres, 8 d’abril del 2016

Església i restes del poble de Benicalaf. Benavites.. La Vall de Segó. El Camp de Morvedre

Església i restes del poble de Benicalaf. Benavites. La Vall de Segó . El Camp de Morvedre.
En eixir de Benavites fent el Camí ens trobem la indicació de l'ermita de Benicalaf, de moment el dia 9 de gener del 2016 ens vam limitar a observar i admirar el paisatge, sense encara entrar a aprofundir en la història de Benicalaf, això si, va ser a Faura que per casualitat ens vam trobar a una dona i li vam explicar el nostre interès pel patrimoni i les coses antigues i va ser qui ens va dir que el seu fill havia fet un estudi sobre l'antic poble de Benicalaf.

Església de Sant Jaume de Benicalaf

Església en fase de restauració

Església del poble de Benicalaf

Restes dels murs de les cases de Benicalaf

Restes dels murs de les cases del poble de Benicalaf

Església de Sant Jaume de Benicalaf

Interior de l'església de Sant Jaume de Benicalaf

En el nostre recorregut per la Vall de Segó el 12 de març del 2016 amb el Grup de CAMInants una de les grans perles va ser la presentació de l'estudi sobre el poble de Benicalaf, a més la presentació va ser a la torre de Benavites i després vam visitar el poble amb uns altres ulls, i amb els peus caminant entre el que quedava de les cases amagades darrera dels tarongers.

Aquesta és una mica la història que vaig poder escriure del que ens van explicar:
La Vall de Segó , era una vall poblada per 17 pobles , dels quals ara en queden 6, Faura, Benifairó de les Valls, Quart de les Valls, Quartell, Benavites i Almenara.
Alguns dels pobles desapareguts són Benicalaf, Rubau, Santa Coloma,Almorig(ara dintre de Faura), Garrofera, Frares, Almasset Quemolo, Rafafel.

Benicalaf.
Va ser municipi fins a 1856, a partir d'ací s'anexiona a Benavites, sembla ser que l'origen va ser fruit d'una baralla entre l'alcalde i el regidor que va ocasionar el pas per part de Sagunt per otorgar l'anexió a Benavites.
El poble tenia dos carrers principals que es creuaven en el que seria la plaça de l'església, on formaven una X , al voltant dels carrers principals estarien repartides les cases, pel carrer que va cap a la mar hi hauria el forn i una mica més enllà, a la dreta hi ha un bancalet una mica sec sense tarongers, era el cementeri, del qual encara es conserva l'escriptura. Sota uns tarongers encara s'amaguen unes runes de parets on podem veure restes d'una porta.
També hi havia una torre situada en el carrer més proper a Benavites del qual venim, enderrocada el 1922.
Algunes dades que vaig poder apuntar del que va passsar.
Va afectar prou a la desaparició prèviament una epidèmia de còl·lera que va deixar la població en la misèria.
Quan va quedar deshabitat 26 famílies anaren a Faura 6 a Benavites i 2 a Rubau.
A Benavites tenen els llibres sacramentals on es registren els naixements del 1515 al 1670, a partir de 1670 els llibres estan digitalitzats, hi ha documentat un bateig de 1615 que és un tresor. Hi ha molta mortalitat infantil, hi ha els vetlatoris, pensaven que era un angelet que anava directament al cel.
En alguna situació algun llaurador tira la llegona i va dir angelets al cel.