Església i restes del poble de Benicalaf. Benavites.. La Vall de Segó. El Camp de Morvedre

 Església i restes del poble de Benicalaf. Benavites. La Vall de Segó . El Camp de Morvedre.
  En eixir de Benavites fent el Camí ens trobem la indicació de l'ermita de Benicalaf, de moment el dia 9 de gener del 2016 ens vam limitar a observar i admirar el paisatge, sense encara entrar a aprofundir en la història de Benicalaf, això si,  va ser a Faura que per casualitat ens vam trobar a una dona i li vam explicar el nostre interès pel patrimoni i les coses antigues i va ser qui ens va dir que el seu fill havia fet un estudi sobre l'antic poble de Benicalaf.

 Església de Sant Jaume de Benicalaf

 Església en fase de restauració

 Església del poble de Benicalaf

 Restes dels murs de les cases de Benicalaf

 Restes dels murs de les cases de Benicalaf

 Restes dels murs de les cases del poble de Benicalaf

 Església de Sant Jaume de Benicalaf

Interior de l'església de Sant Jaume de Benicalaf

 En el nostre recorregut per la Vall de Segó  el 12 de març del 2016 amb el Grup de CAMInants una de les grans perles va ser la  presentació de l'estudi  sobre el poble de Benicalaf, a més la presentació va ser a la torre de Benavites i després vam visitar el poble amb uns altres ulls, i amb els peus caminant entre el que quedava de les cases amagades darrera dels tarongers.

 Aquesta és una mica la història que vaig poder escriure del que ens van explicar:
 La Vall de Segó , era una vall poblada per 17 pobles , dels quals ara en queden 6, Faura, Benifairó de les Valls, Quart de les Valls, Quartell, Benavites i Almenara.
 Alguns dels pobles desapareguts són Benicalaf, Rubau, Santa Coloma,Almorig(ara dintre de Faura), Garrofera, Frares, Almasset Quemolo, Rafafel.

 Benicalaf.
 Va ser municipi fins a 1856, a partir d'ací s'anexiona a Benavites, sembla ser que l'origen va ser fruit d'una baralla entre l'alcalde i el regidor  que va ocasionar  el pas per part de Sagunt per otorgar l'anexió a Benavites.
  El poble tenia  dos carrers principals que es creuaven  en el que seria la plaça de l'església, on formaven una X ,  al voltant dels carrers principals estarien  repartides les cases, pel carrer que va cap a la mar hi hauria el forn i una mica més enllà, a la dreta hi ha un bancalet una mica sec sense tarongers, era el cementeri,  del qual encara es conserva l'escriptura. Sota uns tarongers encara s'amaguen unes runes de parets on podem veure  restes d'una porta.
 També hi havia una torre situada en el carrer més proper a Benavites del qual venim, enderrocada el 1922.
 Algunes dades que vaig poder apuntar  del que va passsar.
 Va afectar prou  a la desaparició prèviament  una epidèmia de còl·lera que  va deixar la població en la misèria.
Quan va quedar deshabitat 26 famílies anaren a Faura 6 a Benavites i 2 a Rubau.
 A Benavites tenen els llibres sacramentals on es registren els naixements  del 1515 al 1670, a partir de 1670 els llibres estan digitalitzats, hi ha documentat  un bateig de 1615 que és un tresor. Hi ha molta mortalitat infantil,  hi ha els vetlatoris, pensaven que era un angelet que anava directament al cel.
 En alguna situació algun llaurador tira la llegona i va dir angelets al cel.

Església de Sant Jaume de Benicalaf

  Antic carrer on hi havia la torre de Benicalaf i l'església al fons

 Espadanya de l'església

Interior de l'església amb restes de pintures

Interior de l'església de Sant Jaume amb les pintures

Interior de l'església de Benicalaf

Frescos molt ben coservats de l'església

Interior de l'església de Sant Jaume de Benicalaf

Restes de cases entre els tarongers florits

 Antic cementeri de Benicalaf

Restes de murs de les cases de Benicalaf

 Restes d'una casa, tal vegada la porta

 Grup de caminants davant de l'església

Ubicació del despoblat  de Benicalaf i l'itinerari des de Benavites