El pont dels Estretets. Alcanar. El Montsià.

 El pont dels Estretets. Alcanar. El Montsià.
 En acabar de veure el nucli vell d'Alcanar, i com tenia una mica de temps vaig seguir les indicacions del regidor d'Alcanar per anar a descobrir el pont romà dels Estrets.
 Vaig seguir la carretera antiga de Vinaròs i després  un camí de terra que passava per alguns carxofars i que portava al riu Sénia, vaig caminar per una senda vora el riu fins trobar el pont al mig  del Sénia, el que quedava del pont romà per on antigament creuaven el riu.

Vil·la romana de l'Albir. L'Alfàs del Pi. La Marina Baixa.

Vil·la romana de l'Albir,. L'Alfàs del Pi. La Marina Baixa.
 En el nostre viatge fent el Camí per la Marina Baixa i en concret a l'etapa d'Altea a Benidorm abans d'iniciar l'ascens a la serra Gelada i dissimulat per l'allau d'urbanitzacions, com una petjada del passat hi havia la Vil·la romana de l'Albir, unes quantes persones ens vam allargar, distanciant-nos una mica del grup i del  recorregut per veure  la vil·la.

 Espere en un altre moment tenir possibilitat de podrer veure-ho més de prop i poder fer fotos més detallades, de moment entre les tanques de fora i les de dintre el zoom no va donar per a més.

Restes romanes de Dianium. Dénia. La Marina Alta

 Restes romanes de Dianium. Dénia. La Marina Alta.
 En el meu recorregut fent el Camí per Dénia, inici del Camí per les Valls de la Marina va ser el darrer punt a visitar, està tot tancat i no vaig poder accedir directament, tot i aixó des de la ronda de les Muralles  hi ha un caminet cap al nord que ens deixa veure alguna cosa.

Pedra de l'arc romà. Cabanes. La Plana Alta

Pedra de l'Arc Romà. Cabanes. La Plana Alta.
Vaig resseguir la ruta cultural marcada a la plaça i vaig trobar incrustada dintre la paret d'una casa les restes d'algunes pedres de l'arc romà de Cabanes. Són les restes d'una antiga torrassa vigia,  es trobaria als extramurs  de la vila, controlant l'entrada pel sud. Són pedres de tall  procedents dels carcanyols i l'entaulament de l'Arc Romà

La Via del Portic. Sagunt. El Camp de Morvedre

La Via del Pòrtic. Sagunt. El Camp de Morvedre

  Sembla ser que  a sobre de la calçada hi havia una pila de rajoles de l'epoca que al destapar-ho han aparegut junt a la calçada.

 Per finalitzar la nostra caminada  pel Camí de Sagunt el 24 de maig del 2015 darrera del vidre d'una finca ens va sorprendre aquesta maravella. Segons em va contar David era una calçada romana de creixement urbà de pax Augustea. Sembla ser que les restes van eixir quan van iniciar els fonaments de la finca de pisos, i en lloc de tapar-ho o destruir-ho el que van fer és deixar-ho i fer un pis més.
 En una propera vegada m'agradaria poder fer la visita com cal entrant dintre, ara sols vàrem poder veure-ho des de l'altra banda del vidre.


Més informació www.sagunt.es Via del Portic, Sagunt,  ubicació punt 18(mapa web Sagunt)
Ubicació sobre mapa de l'itinerari del Camí punt 40

Circ romà. Sagunt. El Camp de Morvedre

 Circ romà. Sagunt. El Camp de Morvedre.

Després de deixar la voreta del riu i l'antic pont romà ens vàrem endinsar pels primers carrers de la població i molt prompte unes restes i un panell ens anunciava que ens trobàvem davant del circ romà.
Què ens conta el panell?
Com podem llegir al panell  les restes del circ romà corresponen a la porta meridional   i les estructures anexes corresponents a la tribuna.
 És un edifici per a espectracles destinat  a la realització de jocs circenses que consistien en una competició d'equips de quàdrigues.
 Aquests espectacles eren gratuïts, sufragats per un particular o per l'estat.
 El circ romà de Sagunt s'estenia en direció est-oest, a la vora meridional del riu Palància,  amb la capçalera cap a  llevant i les carceres o llocs d'eixida de les quàdrigues cap a ponent. Tenia una extensió d'uns 354 metres de llarg per 73 d'ample. La spina, de 190 metres de longitud es construeix obliqua per permetre la  instal·lació de les càrceres. En els extrems es construeixen la meta prima i la meta secunda, que facilitaven el gir de la carrera.
Les intervencions arqueològiques ens revelen que aquest edifici presenta dos murs perimetrals  de dimensions desiguals , paral·lels i separats entre si per murets perpendiculars que formen  una fonamentació de 5 metres de grossària sobre la qual es devien  ubicar les grades, possiblement de fusta. Devien tenir una capacitat per a 15000 o 20000 espectadors.
 Es construeix a mitjans del segle II, quan la ciutat sobrepassava els límits urbans establits en època altiimperial i arriba el riu Palància.
Comportà una greu interrupció en l'eix viari que es crea des del pont, des d'on  la via Augusta accedeix a la població.
Amb la decalaració d'aquesta zona  com a sol edificable en la decada  de 1960 el Circ es destrueix quasi totalment. En l'actualitat tan sols coneixem l'edifici a través d'estudiosos i erudits que  proporcionen descripcions generals des del segle XVIII.
 L'únic  element visible és aquesta porta meridional d'1,20 metres  de llum  i 2'20 metres d'alçada, construïda  amb  carreus de grans dimensions. Al costat es conserven unes estructures que devien conformar un departament tancat i massissat sobre el qual es localitzava la tribuna, punt final  de la cursa (alba línia) des d'on es controlada per un arbitre professional.
 Caminada pel recorregut d'el Camí  dintre de Sagunt feta el 24 de maig del 2015.

 Més informació www.sagunt.es , ubicació sobre mapa punt 25
 Ubicació sobre el mapa de l'itinerari del Camí punt 44

Localitzat a la part plana de la ciutat, s’estenia en direcció E - O, amb 350 metres de longitud i 73 d’amplària. Es construeix en el segle II, trencant l’eix N - S marcat per la planificació d’August en el segle I.

El monument ha estat destruït majoritàriament, i tan sols se’n conserva la porta meridional, construïda en opus quadratum, carreus de calcària de grans dimensions perfectament escairats.

Localitzat a la part plana de la ciutat, s’estenia en direcció E - O, amb 350 metres de longitud i 73 d’amplària. Es construeix en el segle II, trencant l’eix N - S marcat per la planificació d’August en el segle I.

El monument ha estat destruït majoritàriament, i tan sols se’n conserva la porta meridional, construïda en opus quadratum, carreus de calcària de grans dimensions perfectament escairats.

Localitzat a la part plana de la ciutat, s’estenia en direcció E - O, amb 350 metres de longitud i 73 d’amplària. Es construeix en el segle II, trencant l’eix N - S marcat per la planificació d’August en el segle I.

El monuent ha estat destruït majoritàriament, i tan sols se’n conserva la porta meridional, construïda en opus quadratum, carreus de calcària de grans dimensions perfectament escairats.

Localitzat a la part plana de la ciutat, s’estenia en direcció E - O, amb 350 metres de longitud i 73 d’amplària. Es construeix en el segle II, trencant l’eix N - S marcat per la planificació d’August en el segle I.

El monument ha estat destruït majoritàriament, i tan sols se’n conserva la porta meridional, construïda en opus quadratum, carreus de calcària de grans dimensions perfectament escairats.

Localitzat a la part plana de la ciutat, s’estenia en direcció E - O, amb 350 metres de longitud i 73 d’amplària. Es construeix en el segle II, trencant l’eix N - S marcat per la planificació d’August en el segle I.

El monument ha estat destruït majoritàriament, i tan sols se’n conserva la porta meridional, construïda epus quadratum, carreus de calcària de grans dimensions perfectament escairats.

Pont romà. Sagunt.El Camp de Morvedre

Pont romà. Sagunt. El Camp de Morvedre.

 Durant la caminada del 24 de maig pel casc antic de Sagunt en aquest moment caminàvem de la voreta del riu fins a l'església de Sant Salvador, doncs dintre del riu desdibuixat pels anys i confonent-se amb la llera del riu vàrem poder veure les restes del pont romà , que els romans utilitzaven per passar el Palància.


La pàgina web de turisme de Sagunt ens diu:
 En el llit del riu Palància perduren les restes del pont romà pel qual la Via Augusta entrava a la ciutat de Saguntum. Es construeix durant el mandat d’August, en el moment en què es produeix un canvi en la planificació urbana amb una remodelació urbanística de la muntanya. Es disposa enfrontat al turó i molt vinculat amb la ciutat, ja que des d’ell es focalitza la vista sobre el conjunt monumental.
 Més informació www.sagunt.es , la ubicació sobre el mapa correspon al punt 24
Ubicació sobre els mapes de l'itinerari d'El Camí punt 45

Tan sols se’n conserven l’estrep del marge esquerre, dos pilars i restes d’un tercer o més, caiguts en el llit fluvial. Dels pilars arrancaven els arcs, que tenien una llum d’uns 6,5 metres. Esta construcció s’alça en formigó o opus caementicium, que són el nucli de la construcció, folrada amb un parament de carreus rectangulars ben tallats, conservats en un dels pilars caiguts.

La disposició del Circ, posterior a la construcció del Fòrum, del Teatre i del pont, trenca este esquema urbanístic.

Plaça de la peixcateria. Sagunt. El Camp de Morvedre

Plaça de la peixcateria. Sagunt. El Camp de Morvedre.

En el nostre recorregut fent el Camí per Sagunt aquell darrer cap de setmana de maig em va sorprendre la columna romana que encara quedava al bell mig de la plaça.

Mur del temple de Diana. Sagunt. Camp de Morvedre

Mur del temple de Diana. Sagunt. Camp de Morvedre.

Visió general del mur del temple des del palau dels Berenguer

 A la caminada de finals de maig del 2015  després de passar per la catedral David ens va mostrar les restes del temple de Diana, basicament son els fonaments, ja que a sobre han edificat una altra construció.
A la fotografia més general podeu veure la ratlla que dibuixen les pedres del fonament del que seria el temple.
El panell ens diu:
Mur temple de Diana  Tradicionalment conegut com a mur del temple de Diana.Hi havia vàries hipòtesis sobre la seua funcionalitat:
Com a basament o podium del  temple dedicat a la divinitat romana de Diana i una segona que li assigna una funcionalitat defensiva, associant aquesta construcció  amb les restes d'una muralla iber-romana (s.II a C)
Més informació www.sagunt.es, ubicació sobre mapa punt 28
 La seua ubicació sobre els mapes de l'titinerari d'El Camí és el punt14 

Portalet i torre romana. Sagunt. El Camp de Morvedre

Portalet i torre romana. Sagunt. El Camp de Morvedre.

Portalet i torre romana

 En seguir pel carrer de la Torre Ferrisa per un carrer molt estret i arrapats per una paret d'una casa antiga però semblava que haavia tingut la seua importància, allà lluny podíem veure el portaletcom una llum que il·luminava l'estret carrer, i en passar el portalet vàrem  poder veure la torre romana.
La seua ubicació dintre del mapa d'El Camí és el punt 36

Les termes romanes de la Santa.L'Alcora. L'Alcalatén.

Les termes romanes de la Santa i el poblat romà. L'Alcora. L'Alcalatén.

Dues vegades he gaudit de la visita a les termes de la Santa, les dues he tingut una sensació molt intensa , en pensar amb la importància de l'indret  i el que aquelles pedres amagaven. 
Com sempre, després de llegir la informació dels plafons on explivaven la importància dels banys en la cultura romana, m'he passejat per les termes, i amb la calor sempre m'han vingut  unes ganes d'un bon banyet, però la veritat, he arribar uns segles tard. En la segona visita vaig tenir l'ocasió de les explicacions de Tere, que em va ensenyar una mica més sobre el poblat i les termes.

El poblat romà es troba a l'esquerra de les termes, és molt gran, d'unes 15 Ha, i les termes es trobaven a la part de fora del poblat.
Vàrem passejar pels camps que ocupen l'antic poblat, jo estava encisat per veure algun vestigi que fotografiar.
Van comentar que el lloc on hi ha la granja , sota hi havia l'antic cementeri, tota la zona té un alt valor arqueològic i està prohibit agafar res. Vaig trobar un ganivet, tot i que no el vaig agafar, però si que el vaig fotografiar. El meu desig no era posseir una troballa important, jo en tinc prou amb quedar-me amb la imatge com a record  i que l'objecte faça el seu camí.

L'herba i la vegetació era molt espessa i costava caminar, però la importància de l'indret com a població de fa quasi 1800 anys(del segle I al V) ens esperonava l'ànima per seguir endavant, qui sap el que s'amagava sota terra en aquells bancals d'oliveres . Sota els fonaments de les construccions modernes, tal vegada s'amaguen mil respostes sobre la vida romana en aquesta comarca. La meua imaginació volia veure el que els ulls no eren capaços d'admirar.

zona on hi havia el poblat romà

Pel que fa a les termes em va meravellar l'enginy dels romans,  per fer funcionar les diferents sales amb aigua  a diferents temperatures i  controlar aquests contrasts fa quasi dos mil anys. Per altra banda el plaer de la gent amb els banys amb aigua calenta i la cura pel cos.

 

Tros de ganivet romà

En la nostra cinquena jornada d'el Camí en família vàrem iniciar l'etapa a les Termes, vàrem poder traure algunes imatges més.

Vista de la sala 11 l'aljub o cisterna