L'estiu passat, el juliol del 2015, concretament el 23 de juliol un fet esgarrifós marcaria les nostres vides per sempre més, Rosa Garcia ens va deixar, amiga de fa molts anys i companya de tantes caminades, ella ens va ensenyar el primer camí del mas d'Avall a les Useres. Molta gent l'hem plorat en silenci o a camp obert, se'm trenca la veu quan ho pense. Bé, doncs amb els permís de les persones que se l'estimaven vull fer-li un reconeixement i un homenatge en aquesta entrada.
A principis de setembre , si no recorde malalment el 12 de setembre moltes entitats li feien una caminada i un homenatge, un parlament, i vàrem escampar les cendres i vam plantar una olivera al seu cocó del mas d'Avall. Era un dia gris, com no podia ser d'una altra manera, un dia trist , amb el nus a la gola i la tristor als ulls, on unses 500 persones havíem caminat per sendeta amb pararigua i des del Mas d'Avall vam pujar fins al cocó, on molt solemnement van dir unes paraules i algunes persones van llegir, jo tenia poques paraules, no sortien i un nus a la gola m'ofegava, però em mantenia ferm, per no deixar-me portar i esclafir en un esclat de llàgrimes, ens havíem de contenir.
La cerimònia va ser dura pel meu cos, les paraules d'estima, els colps de les aixades fent badallar la terra i els amics i famílar llançant les cendres al clot, i falcant després la garrofera. Un cercle de gent que ens manteníem ferms, i li donavem l'adeu a la nostra amiga Rosa, la Rosa que tanta gent estimava.
El cocó prop del mas d'Avall quedaria marcat per sempre més aquell dia per al record.
Adeu amiga!
