Sempre quan fem el Camí de Costur a les Useres arribem devallant al barrnc de les Olles, no sé si el nom li ve per la calor que fa a l'estiu.
 |
| El barranc de les Olles des del terme de Costur. |
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Costur. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Costur. Mostrar tots els missatges
diumenge, 20 de març del 2016
Barranc de les Olles. Costur/Les Useres. L'Alcalatén
Barranc de les Olles. Costur/ Les Useres. L'Alalatén.
Sempre quan fem el Camí de Costur a les Useres arribem devallant al barrnc de les Olles, no sé si el nom li ve per la calor que fa a l'estiu.
Sempre quan fem el Camí de Costur a les Useres arribem devallant al barrnc de les Olles, no sé si el nom li ve per la calor que fa a l'estiu.
diumenge, 13 de març del 2016
Calçada empedrada. El Mas d'Avall. Costur. L'Alcalatén
Calçada empedrada. El Mas d'Avall. Costur. L'Alcalatén.
Després de fer el Camí pel Mas d'Avall i creuar la carretera que porta a les Useres ens trobem una sendeta empedrada. Molt acollidora per la vegetació que l'envolta i per la disposició de les lloses.
Després de fer el Camí pel Mas d'Avall i creuar la carretera que porta a les Useres ens trobem una sendeta empedrada. Molt acollidora per la vegetació que l'envolta i per la disposició de les lloses.
divendres, 11 de març del 2016
Llavadors del Mas d'Avall. Mas d'Avall. L'Alcalatén.
Llavadors del Mas d'Avall. El Mas d'Avall. L'Alcalatén.
Una de les perles del Mas d'Avall, un poblet que depén del municipi de Costur a l'Alcalatén són els llavadors, amb la seua bassa i la font, i la pica de pedra massissa, treballada, feta tota picada sobre la pedra, com veieu a la fotografia està treballada per dona-li fondària i cabuda a l'aigua.
En la meua caminada acompanyat de la família , en passar pels llavadors vaig poder traure més imatges d'adquest racó tan bonic de l'Alcalatén.
Una de les perles del Mas d'Avall, un poblet que depén del municipi de Costur a l'Alcalatén són els llavadors, amb la seua bassa i la font, i la pica de pedra massissa, treballada, feta tota picada sobre la pedra, com veieu a la fotografia està treballada per dona-li fondària i cabuda a l'aigua.
 |
| Bassa |
 |
| Llavadors del Mas d'Avall |
 |
| Bassa |
 |
| Pica de pedra massisa treballada |
 |
| Interior dels llavadors |
 |
| Bassa dels llavadors |
 |
| Séquia de la bassa dels llavadors |
 |
| L'aigua de la bassa cau a la séquia |
 |
| Pica feta de pedra massisa. |
 |
| Font dels llavadors del Mas d'Avall |
Molí prop del Mas d'Avall. Mas d'Avall. Costur. l'Alcalatén
Molí prop del Mass d'Avall. Mas d'Avall. Costur. L'Alcalatén
Molt prop del camí de Costur al Mas d'Avall a la nostra dreta en direcció al Mas d'Avall vàrem trobar una casa, la qual Toni em va comentar que era un antic molí.
Molt prop del camí de Costur al Mas d'Avall a la nostra dreta en direcció al Mas d'Avall vàrem trobar una casa, la qual Toni em va comentar que era un antic molí.
Inscripció en pedra. Mas d'Avall. Costur. L'Alcalatén.
Incripció en pedra. Mas d'Avall. Costur.L'Alcalatén.
Molt prop del Mas d'Avall, efent el Camí entre Costur i el Mas d'Avall, prop del Camí toni ens va dirigir una mica fora del camí i ens vam concentrar tot el grup en una pedra prop d'una caseta i un camí. Quan ens vam apropar a la pedra aquesta tenia una creu picada a la pedra.
Molt prop del Mas d'Avall, efent el Camí entre Costur i el Mas d'Avall, prop del Camí toni ens va dirigir una mica fora del camí i ens vam concentrar tot el grup en una pedra prop d'una caseta i un camí. Quan ens vam apropar a la pedra aquesta tenia una creu picada a la pedra.
Pedra amb inscripció romana. Costur. l'Alcalatén
Pedra amb inscripció romana. Costur. L'Alcalatén.
En la nostra visita a Costur guiats per Toni, fent el Camí de l'Alcora a Costur, Toni ens va guiar pels carrers de Costur on vàrem poder veure una pedra que forma part de la paret de la casa , que és una pedra singular, ja que té una inscripció romana. Com podem veure aquesta pedra es troba pràcticament arran de terra i forma part de la base de la paret de la casa.
En la nostra visita a Costur guiats per Toni, fent el Camí de l'Alcora a Costur, Toni ens va guiar pels carrers de Costur on vàrem poder veure una pedra que forma part de la paret de la casa , que és una pedra singular, ja que té una inscripció romana. Com podem veure aquesta pedra es troba pràcticament arran de terra i forma part de la base de la paret de la casa.
dijous, 10 de març del 2016
Marge de pedra especial. Mas d'Avall. Costur. L'Alcalatén.
Marge de pedra. Mas d'Avall.Costur
Trobarem molts marges de pedra i tots tenen la seua gràcia, el ventall de colors ens el donarà el color de la pedra , però aquest de l'entrada del Mas d'Avall just a l'altra banda de carretera té la gràcia per la forma i el color de les pedres a l'hora de fer el marges que li han donat forma d'arbre.
Trobarem molts marges de pedra i tots tenen la seua gràcia, el ventall de colors ens el donarà el color de la pedra , però aquest de l'entrada del Mas d'Avall just a l'altra banda de carretera té la gràcia per la forma i el color de les pedres a l'hora de fer el marges que li han donat forma d'arbre.
La Garrofera Roja. El Mas d'Avall. Costur. l'Alcalatén.
Garrofera Roja. El Mas d'Avall. Costur. l'Alcalatén.
La Garrofera roja és un arbre singular del Mas d'Avall, la seua singularitat és que naix de la paret de pedra i es doblega fins caure al mig del carrer del poble, cosa que fa que siga una garrofera singular, però també moltes vegades s'han alçat veus per tallar-la, sempre ha segut un lloc de reunió de la gent del poble a la seua ombra.
La Garrofera roja és un arbre singular del Mas d'Avall, la seua singularitat és que naix de la paret de pedra i es doblega fins caure al mig del carrer del poble, cosa que fa que siga una garrofera singular, però també moltes vegades s'han alçat veus per tallar-la, sempre ha segut un lloc de reunió de la gent del poble a la seua ombra.
 |
| La garrofera roja al costat de la marca del Camí |
Casa artística del mas d'Avall- Costur- l'Alcalatén.
Casa artística del mas d'Avall- Costur- l'Alcalatén.
Arribem al Mas d'Avall tot fent el Camí i al primer pany de cases ens sorprén una casa especial, diferent, a la façana té tot d'art fet amb pedretes, dibuixos i escultures i forja.
Arribem al Mas d'Avall tot fent el Camí i al primer pany de cases ens sorprén una casa especial, diferent, a la façana té tot d'art fet amb pedretes, dibuixos i escultures i forja.
Església de Costur. Costur. L'Alcalatén.
Església de Costur. Costur. L'Alcalatén.
En arribar a Costur i fer cap a la plaça de l'església hi ha una imatge que impacta a qualsevol vianant, i és a la façana de l'església la imatge del sant amb el cap obert i ple de sang, i el ganibvet travessant-li el cap. Per a depèn de quines sensibilitats com la meua, una mica esgarrifós.
Segons em va contar Toni Garcia aquesta pila baptismal va ser portada a lloms des del lloc que va ser feta fins l'església .
En arribar a Costur i fer cap a la plaça de l'església hi ha una imatge que impacta a qualsevol vianant, i és a la façana de l'església la imatge del sant amb el cap obert i ple de sang, i el ganibvet travessant-li el cap. Per a depèn de quines sensibilitats com la meua, una mica esgarrifós.
dimecres, 9 de març del 2016
La Fontanella. Costur. L'Alcalatén
La Fontanella. Costur. L'Alcalatén
Ens trobàvem fent el Camí de Costur al Mas d'Avall i vora el camí una drecera ens portava a la font de la Fontanella, font que li dóna nom a l'associació cultural de Costur.
Ens trobàvem fent el Camí de Costur al Mas d'Avall i vora el camí una drecera ens portava a la font de la Fontanella, font que li dóna nom a l'associació cultural de Costur.
 |
| Font de la Fontanella |
 |
| Bassa al costat de la font |
 |
| Racó empedrat de la font |
 |
| Banquet i al fons la font de la Fontanella |
dimecres, 24 de febrer del 2016
El Cocó de Rosa. Costur. l'Alcalatén.
El cocó de Rosa. Costur. L'Alcalatén.
L'estiu passat, el juliol del 2015, concretament el 23 de juliol un fet esgarrifós marcaria les nostres vides per sempre més, Rosa Garcia ens va deixar, amiga de fa molts anys i companya de tantes caminades, ella ens va ensenyar el primer camí del mas d'Avall a les Useres. Molta gent l'hem plorat en silenci o a camp obert, se'm trenca la veu quan ho pense. Bé, doncs amb els permís de les persones que se l'estimaven vull fer-li un reconeixement i un homenatge en aquesta entrada.
A principis de setembre , si no recorde malalment el 12 de setembre moltes entitats li feien una caminada i un homenatge, un parlament, i vàrem escampar les cendres i vam plantar una olivera al seu cocó del mas d'Avall. Era un dia gris, com no podia ser d'una altra manera, un dia trist , amb el nus a la gola i la tristor als ulls, on unses 500 persones havíem caminat per sendeta amb pararigua i des del Mas d'Avall vam pujar fins al cocó, on molt solemnement van dir unes paraules i algunes persones van llegir, jo tenia poques paraules, no sortien i un nus a la gola m'ofegava, però em mantenia ferm, per no deixar-me portar i esclafir en un esclat de llàgrimes, ens havíem de contenir.
La cerimònia va ser dura pel meu cos, les paraules d'estima, els colps de les aixades fent badallar la terra i els amics i famílar llançant les cendres al clot, i falcant després la garrofera. Un cercle de gent que ens manteníem ferms, i li donavem l'adeu a la nostra amiga Rosa, la Rosa que tanta gent estimava.
El cocó prop del mas d'Avall quedaria marcat per sempre més aquell dia per al record.
Adeu amiga!
L'estiu passat, el juliol del 2015, concretament el 23 de juliol un fet esgarrifós marcaria les nostres vides per sempre més, Rosa Garcia ens va deixar, amiga de fa molts anys i companya de tantes caminades, ella ens va ensenyar el primer camí del mas d'Avall a les Useres. Molta gent l'hem plorat en silenci o a camp obert, se'm trenca la veu quan ho pense. Bé, doncs amb els permís de les persones que se l'estimaven vull fer-li un reconeixement i un homenatge en aquesta entrada.
A principis de setembre , si no recorde malalment el 12 de setembre moltes entitats li feien una caminada i un homenatge, un parlament, i vàrem escampar les cendres i vam plantar una olivera al seu cocó del mas d'Avall. Era un dia gris, com no podia ser d'una altra manera, un dia trist , amb el nus a la gola i la tristor als ulls, on unses 500 persones havíem caminat per sendeta amb pararigua i des del Mas d'Avall vam pujar fins al cocó, on molt solemnement van dir unes paraules i algunes persones van llegir, jo tenia poques paraules, no sortien i un nus a la gola m'ofegava, però em mantenia ferm, per no deixar-me portar i esclafir en un esclat de llàgrimes, ens havíem de contenir.
La cerimònia va ser dura pel meu cos, les paraules d'estima, els colps de les aixades fent badallar la terra i els amics i famílar llançant les cendres al clot, i falcant després la garrofera. Un cercle de gent que ens manteníem ferms, i li donavem l'adeu a la nostra amiga Rosa, la Rosa que tanta gent estimava.
El cocó prop del mas d'Avall quedaria marcat per sempre més aquell dia per al record.
Adeu amiga!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)