Llavadors. Les Alcubles / Alcublas. Els Serrans.

Llavadors. Alcublas / les Alcubles. Els Serrans.
 Al costat de la font de Sant Agustí, més enllà de les piques hi ha el llavador, una mica brut però prou nou.

Font i llavadors de Benialí. Benialí. La Vall de Gallinera. La Marina Alta.

 Font i llavadors de Benialí. Benialí. La Vall de Gallinera. La Marina Alta
 Anàvem recorrent els pobles de la Vall de Gallinera tot fent el Camí d'Alpatró a Benirrama i vàrem passa per Benialí i la font i els llavadors.

Llavadors. Benitaia. La Vall de Gallinera.La Marina Alta

 Llavadors. Benitaia. La Vall de Gallinera. La Marina Alta.
Caminada del grup de Caminants per la Vall de Gallinera a la Marina Alta, prop de Benitaia hi havia els llavadors que tenen alguna part de pedra treballada molt interessant.(26-3-16)

Llavadors. Fanzara. L'Alt Millars

Llavadors. Fanzara. L'Alt Millars.
 Fanzara és tot un conjunt  d'art , de pintura i escultures per tot el poble, i també als llavadors del poble ha arribat aquesta esència.

Llavadors de Fanzara

Font dels llavadors de Fanzara

Llavadors i bassa de Fanzara

Interior dels Llavadors

Dues escultures fetes de branques dintre dels llavadors.

Llavador. Potries. La Safor

Llavador.Potries. La Safor.
 En el nostre recorregut del Camí arribàvem a Potries, i la ruta de l'aigua era una constant, la casa Clara, la casa Fosca, les séquies i files, i ara l'aigua ens portava als llavadors del poble, element emblemàtic  en la quotidianitat antiga del poble, on les dones anaven a fer la bugada i a parlar sense l'observació directa dels marits.
 També el panell al costat del llavador , ens parla de les diferents fases  que tenia  la bugada, des que entrava al llavador fins que ja eixia seca.

 

 La informació del panell ens dóna una visió  del seu ús :
 Els llavadors públics apareixen a la segona meitat del segle XIX, en uns moments en que la població comaneça a preocupar-se  més per la higiene i necessita de recintes adequats per fer la bugada.
 Encara que en el cas de Potries també hi ha un nombre considerable de llavadors privats a les cases situats al costat de la séquia del Rebollet, al seu pas pel poble.
 Un conjunt arquitectònic i etnològic del nostre paisatge urbà, típic i definidor de l'ús de l'aigua als darrers segles. Fins a la decada dels 60 del segle XX  es podien comptabilitzar a Potries quatre llavadors públics dels quals sols es conserva aquest. Tots ells aprofitaven l'aigua de la séquia del Rebollet i les lloses de pedra per a rentar la roba o fer l'escurà, se situaven inclinades cap a l'interior coronant un dels murs de la séquia.
 Tant aquest llavador com el situat junt  a l'edifici de l'església disposaven d'una estructura coberta i un nivell més baix que la cota del mur de ls séquia, per evitar que les dones s'agenollaren i pogueren rentar dretes.
 Dones amb llibrells o poals plens de roba o vaixella xerraven amistosament i es posaven al dia als llavadors i amb una miqueta de terreta, sabó i l'aigua de la séquia rentaven llençols i camises, perols,plats i cassoles.

Llavadors. La Torre de les Maçanes. L'Alacantí.

Llavadors. La Torre de les Maçanes. L'Alacantí.
 En eixir del poblecap a Xixona, als afores del poble trobem els llavadors.

Llavadors. Relleu. La Marina Baixa

Llavadors. Relleu. La Marina Baixa.
  En el nostre recorregut fent el Camí de Relleu a la Torre de les Maçanes vàrem passar pels llavadors, em va cridar molt la atenció la forma de les piques de llavar.

Llavaner de Quartell. Quartell. La Vall de Segó. El Camp de Morvedre

Llavaners de Quartell. Quartell. La Vall de Segó. El Camp de Morvedre.
 Ens trobàvem fent el Camí per la Vall de Segó el dia 9 de gener, preparant la caminada del 12 de març del centre excursionista de Castelló, i en aquell moment arribàvem a Quartell.
 Arribàvem a l'entrada del poble i ens vam trobar de cara amb els llavaners, farem servir el mot que usen a la comarca. Ens emociona la fotografia antiga que ompli l'indret d'una escena de l'epoca de dones de diferents edats llavant la roba.

Llavaners. Faura. La Vall de Segó. El Camp de Morvedre.

Llavaners. Faura. La Vall de Segó. El Camp de Morvedre.
 En el nostre recorregut fent el Camí de Sagunt a Almenara el 9 de gener del 2016 tot travessant la Vall de Segó, passem pel costat dels "llavaners de Faura", llavaner és el mot que trobarem a tots els pobles de la vall  per anomenar el lloc on antigament anaven les dones a fer la bugada.

Llavadors de la Barraca d'Aigües Vives. Carcaixent. La Ribera Alta

 Llavadors de la Barraca d'Aigües Vives. Carcaixent. La Ribera Alta.
 En la nostra caminada pel Camí brancal de la Murta i la Casella , i després de fer tot el camí pel  Realenc  arribem a la Barraca d'aigües Vives i el seu llavador. Allà ens conten que  el poble de la Barraca d'aigües Vives éstà partit entre els termes de Carcaixent i Alzira.

Llavadors.(Fora del poble). Les Useres. L'Alcalatén

Llavadors.(Fora del poble).LesUseres.L'Acalatén.
 Pel que camí que ve de la font de més Amunt, també el camí que fem de Costur, abans d'entrar al nucli urbà i topetar amb els altres llavadors ens trobem aquests llavadors situats vora les hortes.

Llavadors. Planes. El Comtat.

 Llavadors de la font Nova. Planes. El Comtat.
 Al costat de l'aqüeducte i formant part del conjunt hi ha els llavadors.
 Va ser una visita molt ràpida la que vaig fer, ja que perdia a la gent i  i finalment em va costar perdre el grup, aquesta primera visita la vaig fer el novembre del 2015 en la primera caminada  d'Alcalà a Planes,  fent aquesta etapa d'el Camí de les Valls de la Marina i el Comtat.

 El que ens diu el panell indicador.
 Situat al costat de l'aqüeducte i en perfectes condicions, continua en funcionament. Les seues aigúes no són potables aj que no han passat per cap sistema potabilitzacor, però fou la font que més va abastir d'aigua aquesta població des del temps dels àrabs. Al seu costat apareixen les ruïnes d'una antiga almàssera que estigué en funcionament fins a mitjans del segle XX. El llavador es divideix en tres elements: el llavador en si, amb coberta a dues aigües, l'abeurador per a les cavallerisses i la font Nova, que reb l'aigua de l'aqüeducte.

Llavadors de Catamarruc. Catamarruc(Planes). Comtat

Llavadors de Catamarruc. Catamarruc (Planes). Comtat.
 A l'entrada de  Catamarruc vàrem trobar els llavadors del poble, sense aigua però sancers.  Era 11 de novembre i estàvem fent el Camí per les Valls de la Marina i Planes, la seua etapa d'Alcalà de la Jovada a Planes.

Llavadors de Beniaia. Beniaia. La Vall d'Alcalà. La Marina Alta

Llavadors de Beniaia. Beniaia.La Vall d'Alcalà. La Marina Alta.
 Durant la tardor del 2015 vàrem iniciar el Camí per la Vall d'Alcalà i anàvem del poble de Beniaia cap a Margarida,  aquest ja al Comtat, quan ens vam trobar amb els llavadors de  Beniaia,  una serie d'atractius envoltaven l'indret.  La tardor omplia de color els arbres del paratge i l'aigua feia borbotons a la font, mentre la pedra i la molsa  es juntaven per donar-li  certs tocs  encantats.
Nosaltres, bocabadats amb tants estimuls que embriagaven els sentits, vàrem aprofitar per seure i fer un mosset, i gaudir d'aquesta tranquil·litat en aquest racó perdut de la Marina.

Llavadors de Beniaia

 Font dels llavadors de Beniaia

 Xops i  llavadors el novembre del 2011

El grup de caminants fent un mosset

Llavadors de Beniaia

Les escaletes per seguir el camí.

Ens acomiadem de l'indret, iniciem el Camí

Ja des de lluny els llavadors de Beniaia

 Dibuix de la tauleta dels llavadors

vista des de dalt dels llavadors