La Creu de la Forca. Andilla. Els Serrans.
Sols el nom ja et posa la pell de carn de gallina, ja em fa vindre calfreds, quan llegeixes el panell i et poses sota la creu, i entens que en aquell lloc és on penjaven a roders i persones perseguides per la llei.
Un punt sinistre on a l'época medieval moltes ànimes feien la darrera agonia de la vida, i ara ací sol toque la pedra nua de la creu, i el caminant pensa en tot el que per aquesta creu ha pogut passar.(9-4-16)
Els colors de la terra és un viatge pel nostre patrimoni. Tot allò que vaig descobrint ho vaig recollint i classificant.Tot el que vaig aprenent de la gent dels pobles que m'acompanya i tot el que la vida em va donant. Està basat en la seua major part en l'itinerari d'El Camí. L'objectiu és conèixer el meu país i transmetre la meua gran estima cap a la meua terra i totes les perles precioses que conté
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris creu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris creu. Mostrar tots els missatges
dilluns, 19 de desembre del 2016
dimarts, 10 de maig del 2016
Creu, capella i font de la ronda nord. Xàbia. La Marina Alta.
La Creu del Trinquet. Xàbia. La Marina Alta.
Havia quedat amb el meu bon amic de Xàbia Rafel, i ell no dubtà un moment en ensenyar-me les meravelles que contenia el poble de Xàbia. Un dels llocs als quals em va portar va ser a la creu del Trinquet, es trobava en una placeta a l'entrada de Xàbia per la ronda nord.
El primer record que em va vindre en veure-la va ser la creu coberta que es troba entre Algemessí i Alzira, punt on segons conten va morir Jaume I.
Segons m'ha contat Juan de Xàbia és un punt amarg per les persones majors republicanes que van patir la repressió franquista. Segons em contava durant el fanquisme els xiquets de l'escola que hi havia a la plaça els feien eixir a la creu a cantar el cara al sol. Segons sembla antigament hi havia una placa recordant els feixistes , però una vegada mort el dicatador la placa la van traure.
El nom de la creu del Trinquet li ve donada per un trinquet que hi havia al costa però que hi van construir cases i el van fer desaparèixer, però encara queda el nom.
Havia quedat amb el meu bon amic de Xàbia Rafel, i ell no dubtà un moment en ensenyar-me les meravelles que contenia el poble de Xàbia. Un dels llocs als quals em va portar va ser a la creu del Trinquet, es trobava en una placeta a l'entrada de Xàbia per la ronda nord.
El primer record que em va vindre en veure-la va ser la creu coberta que es troba entre Algemessí i Alzira, punt on segons conten va morir Jaume I.
Segons m'ha contat Juan de Xàbia és un punt amarg per les persones majors republicanes que van patir la repressió franquista. Segons em contava durant el fanquisme els xiquets de l'escola que hi havia a la plaça els feien eixir a la creu a cantar el cara al sol. Segons sembla antigament hi havia una placa recordant els feixistes , però una vegada mort el dicatador la placa la van traure.
El nom de la creu del Trinquet li ve donada per un trinquet que hi havia al costa però que hi van construir cases i el van fer desaparèixer, però encara queda el nom.
Etiquetes de comentaris:
creu,
El Camí a la Marina,
Patrimoni,
Patrimoni de la Marina Alta,
Xàbia
divendres, 5 de desembre del 2014
La Creu Coberta. Alzira. Ribera Alta.
La Creu Coberta. Alzira. Ribera Alta
Moltes vegades Isra d'Alzira m'havia parlat de la Creu Coberta, del simbolisme per als valencians i per la gent d'Alzira, i aquell 23-11-14 aprofitant que vàrem fer el Camí de La Pobla-Carcaixent - Alzira ens vàrem allargar des d'Alzira a la Creu Coberta.
Conta la història que Jaume I va eixir d'Alzira en direcció cap a Algemesí, però ja no hi va arribar i es creu que on hi ha la creu és el punt on va morir Jaume I. D'estil neomudejar i restaurada en 1962.
La veritat, la frase que em ve al cap és la de Jaume I, vergonya cavallers vergonya, i jo pense, vergonya valencians vergonya. Com és possible?, com som capaços d' un lloc tan simbòlic i emblemàtic com és aquest i li posem una autovia de dos carrils a cada banda del monument, que t'hi jugues la vida per arribar-hi. Impressionant!!
En resum, crec que és un exemle més del poc valor que li donem a la nostra història, a la nostra cultura i a la nostra identita de valencians, fruit entre d'altres coses de 307 anys de menyspreu, d'educar-nos en la falta d'autoestima, de manipulació de la història i de l'adoctrinament per part dels vencedors cap als vençuts.
Causa impressió estar en el punt sota la coberta, el lloc et fa repensar la història, però una mica de por també veient com passen els cotxes a tota velocitat pel teu costat.
Moltes vegades Isra d'Alzira m'havia parlat de la Creu Coberta, del simbolisme per als valencians i per la gent d'Alzira, i aquell 23-11-14 aprofitant que vàrem fer el Camí de La Pobla-Carcaixent - Alzira ens vàrem allargar des d'Alzira a la Creu Coberta.
Conta la història que Jaume I va eixir d'Alzira en direcció cap a Algemesí, però ja no hi va arribar i es creu que on hi ha la creu és el punt on va morir Jaume I. D'estil neomudejar i restaurada en 1962.
La veritat, la frase que em ve al cap és la de Jaume I, vergonya cavallers vergonya, i jo pense, vergonya valencians vergonya. Com és possible?, com som capaços d' un lloc tan simbòlic i emblemàtic com és aquest i li posem una autovia de dos carrils a cada banda del monument, que t'hi jugues la vida per arribar-hi. Impressionant!!
En resum, crec que és un exemle més del poc valor que li donem a la nostra història, a la nostra cultura i a la nostra identita de valencians, fruit entre d'altres coses de 307 anys de menyspreu, d'educar-nos en la falta d'autoestima, de manipulació de la història i de l'adoctrinament per part dels vencedors cap als vençuts.
Causa impressió estar en el punt sota la coberta, el lloc et fa repensar la història, però una mica de por també veient com passen els cotxes a tota velocitat pel teu costat.
Etiquetes de comentaris:
Alzira,
creu,
Patrimoni,
Patrimoni de la Ribera Alta
Subscriure's a:
Missatges (Atom)