Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris etapa Olocau Serra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris etapa Olocau Serra. Mostrar tots els missatges

dilluns, 24 d’agost del 2015

L'Arquet.Olocau. El Camp de Túria

L'Arquet.Olocau. El Camp de Túria.
El dia 12 de juny després de la visita al Puntal i a les Macollades(garroferes centenàries) vaig tornar a Olocau i vaig seguir el carrer de més al nord  per on continua  l'etapa d'El Camí cap a Serra, a pocs metres del poble em vaig trobar amb l'Arquet.
 És el que queda d'un antic aqüeducte romà.




Pouet prop de l'arquet.

diumenge, 28 de desembre del 2014

Aljub.Serra.El Camp de Túria.

 Aljub. Serra. El Camp de Túria.

 A la voreta del camí el 12-12-14 ens vàrem trobar aquest aljub, acompanyat de Ferran Zurriaga  Ferran Agustí, estàvem fent el Camí , la part d'Olocau a la Cartoixa i havíem passat ja el Portixuelo, ja estàvem en terme de Serra.

Penya del Rellotge. Olocau. El Camp de Túria

 Penya del Rellotge. Olocau. El Camp de Túria.
 Penya del rellotge

  Seguíem el Camí per la vall dels Zurriagues, una valleta  estreta  entre la lloma del Nas i les Clapisses, abans d'arribar al  Portixuelo.Aquell 12-12-14 feiem El Camí amb Ferran Zurriaga i Ferran Agustí, d'Olocau i la Cartoixa de Porta Celi.
 Ferran em va indicar que a la nostra esquerra hi havia  una muntanya anomenada la penya del rellotge, tenia una part de tallat  i es deia del rellotge ja que quan eren les 12  del matí (hora de sol) li pegava el sol.

Aljub del Bandoler. Olocau. El Camp de Túria.

 Aljub del Bandoler. Olocau. El Camp de Túria.

 Seguint el Camí d'Olocau a la Cartoixa de Porta Celi, i havent passat el Collado Cutxara ens tobem a la nostra esquerra l'aljub del bandoler, un aljub de xicotetes mides situat al marge del camí.
 Molt prop també hi ha la coveta del Bandoler, és un topònim que recorda a Maties Oltra, un bandoler  d'Olocau que va ser famós i  que segons diuen tenia relació amb els comtes d'Olocau.
 Una mica abans d'arribar a la pista de l'aljub tenim una bona visió del puntal blanc, on hi ha un jaciment del bronze.
 Aquell camí va ser molt transitat fa molt segles pels frares de la Cartoixa  cap a Olocau i per altra banda  entre els segles XVII I XVIII molts olocauins es ficaven com a criats dels monjos, a canvi aprenien de lletra. Tot açò ens ho anava contant Ferran Zurriaga el 12-12-14 a la caminada del Camí  d'Olocau a la Cartoixa.

Pi de Gratinià Berga. Olocau. El camp de Túria

 El Pi de Gratinià Berga.Olocau. El Camp de Túria.

 En el recorregut  del Camí d'Olocau a la Cartoixa de Porta Celi que ens va acaompanyr Ferran Zurriaga i Ferran Agustí (12-12-14), arribem a un collet i un pi solitari  tot i que encara no arribaríem a considerar-lo monumental, però si  què és un referent, porta el nom de l'amo de la terra on es trobava. Gràtinia Berga.

Una mica més endavant seguint el camí cap a la Cartoixa de Porta Celi hi ha el Collado Cutxara.
Fòsil anomenat agüeletes, amulet dels ibers
 Segons em conatava Ferran en aquest indret sovinteja prou  un fòssil "agueletes" per la seua forma i que era utilitzat pels antics ibers de la zona com a amulet.
que és anomenat per la gent del poble
 Al Puntal de la mina hi ha un jaciment iber amb necropolis, on s'han trobat  també  fòssils.

Barranc de Carraixet. Olocau. El Camp de Túria

 Barranc de Carraixet. Olocau.El Camp de Túria.
 Barranc de Carraixet

 Aquell matí(12-12-14), acompanyat de Ferran Zurriaga i Ferran Agusti, fent el Camí  d'Olocau a la Cartoixa de Porta Celi, Ferran Zurriaga  em va parlar d'aquella zona a l'eixida del poble, em va dir que era la partida del Molinet.
 Hi havia al segle XIX un molinet però el barranc se'l va emportar. Aquell camí que feiem estava documentat per Cavanilles quan va passar per Olocau i la Penya Alí Maimó també.
  Després d'un revol del camí i seguint el barranc Ferran  em va comentar que entre les canyes diuen que hi ha una pedra amb una inscipció morisca que es suposa que és el punt on els moriscos varen veure Olocau per darrera vegada quan l'expulsió al 1609.  Que amarga que és de vegades la història, em fa tremolar sols de pensar la imatge, que t'envien del teu poble, i graves en una pedra  la darrera vegada que el veus.
 Passem per l'Almadec( Lloc estret), el Carraixet eixia als Plans del Camp de Túria..
 També Ferran em recorda que Carraixet, vol dir  lloc per tirar coses, per això a Tavernes Blanques estava el cementeri dels ajusticiats.

Antic cementeri morisc. Olocau.El Camp de Túria

 Antic cementeri morisc. Olocau.El camp  de Túria.

 A l'eixir del poble i acompanyat de Ferran Zurriaga i Ferran Agustí (12-12-14) ,  a la nostra dreta vàrem passar per uns camps erms i unes garroferes centenàries, Ferran Zurriaga em va comentar que es tractava de l'antic cementeri morisc d'Olocau.

dijous, 25 de desembre del 2014

Penya Alí Maimó. Olocau. El Camp de Túria

 Penya Alí Maimó. Olocau. El Camp de Túria.
 Penya Alí Maimó

 En eixir d'Olocau, tot fent El Cami cap a la Cartoixa de Porta Celi, aquell 12-12-14 acompanyat de Ferran Zurriaga i Ferran Agustí, ells m'anaven contant cada cosa que ens trobàvem prop del seu poble. Ferran Zurriaga em va parlar de la penya Alí Maimó, que és un espectacular penyassegat que trobem  tot eixint del poble pel camí vell de València, el tallat és impressionant i em deixa bocavadat, de fet tal com anem girant va prenent noves formes. Em va dir que era un espill de falla.
 Cingleres de la Penya Alí Maimó- Caminada Camí 12-12-14
 Cingleres de la Penya Alí Maimó Caminada  12-12-14

divendres, 7 de novembre del 2014

Torre del senyor de la Vila. Serra. Camp de Túria


 Torre del senyor de la Vila.Serra. El Camp de Túria. És la torre que hi ha dintre de la població, vàrem passar pel seu costat el dos de novembre. Encara aguanten alguns merlets .   El color ennegrit de la torre li dóna una majestuositat a llegenda antiga.



dimarts, 4 de novembre del 2014

Ermita romànica. Serra. Camp de Túria.


 Ermita romànica. Serra.Camp de Túria.
Prop de la Cartoixa de Pora Celi al terme de Serra i la Comarca del Camp de Túria hi ha aquesta ermita romànica, una xicoteta ermiteta, però que la doble entrada i  la volta de la porta ens dóna a conèixer l'estil romànic.


Monestir cartoixa de Porta Celi. Serra. Camp de Túria


Monestir Cartoixa de Porta Celi. Serra. Camp de Túria. El conjunt monumental del monestir fa pensar amb el poder que tindria en el seu moment d'explendor.
El 2 de novembre vàrem fer la caminada cap a Serra eixint de la Cartoixa, vàrem tenir la mitja sort de trobar la porta de fora oberta  i vàrem poder veure'l una mica millor, dic mitja perquè després la porta del monestir més interior estava tancada i un cartellet advertia que no admetien visites.

Caminada 2-11-14 Camí Cartoixa-Serra

Caminada 2-11-14 Cartoixa Serra Segart
  Fora, un cartellet ens pregava silenci, per respecte a la tanquil·litat dels monjos. Recordem que és l'única cartoixa habitada actualement del País Valencià.
 Si en voleu saber més podeu clicar l'enllaç al títol.

 El 12-12-14 vàrem fer la caminada  d'Olocau a la Cartoixa de Porta Celi,  ens va acompanyar Ferran Zurriaga i Ferran Agustí,  ens van contar moltíssimes coses dels monjos i de la Cartoixa , ací faré un resum del que em van contar:



 Caminada 2-11-14 Cartoixa Serra-Segart
 A difereència d'altres Cartoixes els de Porta Celi preferien no tenir subordinat cap poble, d'altres feien pagar multes per ballar a la gent, els de Porta Celi tenien molt bona relació amb la gent dels pobles.
  Esmorzant al Portixuelo ens va comentar que quan la guerra de succesió el prior de Porta Celi era maulet, hi havia molts frares maulets. Després de la desfeta d'Almansa al prior el van desterrar i va morir a Montealegre. Els 6 llauradors maulets que hi havia  els van perdonar però al capellà el van agafar.  Com em fa reflexionar aquesta història respecte
 Caminada 12-12-14
el concepte general que tenim de l'església ara,  i la posició que normalment té, així veiem que sempre no ha estat de part de l'altre bandol.

 Vàrem arribar al collado de les Carboneres i d'allà dalt teniem  un mirador amb una vista preciosa de la Vall i de la Cartoixa de Porta Celi. Era una passada. A la part més de la muntanya hi havia la cova de la venerable Agnes de Montcada.
Caminada 12-12-14. Visió des del Collado de les Carboneres.
 Era una dona que vivia en una cova a la muntanya i baixava vestida d'home per poder resar a la capella de la cartoixa. El dia que es va morir  la campana no parava de sonar i tant va sonar que finalment es va trencar, va ser restaurada i la van portar a Olocau. A Olocau li diuen la campana
dels Albaets, perquè tocava quan es moria algun xiquet. Ara és la que mira  al carrer Major.
Hi ha tres claustres, el claustre gòtic el del cemeteri que és on hi ha el xiprers i el claustret almàssera.
 En la imatge de la cartoixa des del Collado de les Carboneres podem veure la seqüència de finestretes més xicotetes  organitzades per parelles, són els habitatges dels frares. També es veu el claustre del cementeri amb els xiprers.


 Caminada 12-12-14.  Claustre del cementeri (xiprers) i habitatges dels frares.
Caminada 12-12-14.

Aqüeducte de Porta Celi. Serra. Camp de túria

 L'aqüeducte de Porta Celi. Serra.  El Camp de Túria.
  Caminada 2-11-14 Porta Celi- Segart
 L'aqüeducte forma part  del conjunt monumental del monestir de la Cartoixa de Porta Celi ( que vol dir en llatí la porta del cel). Construït  entre 1412 i 1419, té 200 metres de llarg, 17 metres d'alçada, i 1'5 metres d'ample.
  Hi vam anar el 2 de novembre, tot fent El Camí  de la Cartoixa a Segart vam tenir sort que la porta d'entrada estava oberta i vàrem poder   veure-ho, a mi em va impactar l'aqüeducte amb els seus arcs gòtics, resalta la rojor dels arcs sobre el verd de la vall. Ens recorda també la importància de l'aigua en l'antiguetat, la dificultat de vegades de suministrament i amb conseqüència quines obres gegantines per poder passar aigua a l'altra banda de vall.
 Caminada 12-12-14 Olocau-Cartoixa
 La segona vegada que estic a la cartoixa i per tant a l'aqüeducte és el 12-12-14 quan vaig quedar amb els Ferrans per per Olocau- La Cartoixa
 Caminada 12-12-14- Olocau- Cartoixa