Monestir Cartoixa de Porta Celi. Serra. Camp de Túria. El conjunt monumental del monestir fa pensar amb el poder que tindria
en el seu moment d'explendor.
El 2 de novembre vàrem fer la caminada cap a
Serra eixint de la
Cartoixa, vàrem tenir la mitja sort de trobar la porta de fora oberta i vàrem poder veure'l una mica millor, dic mitja perquè després la porta del monestir més interior estava tancada i un cartellet advertia que no admetien visites.
 |
| Caminada 2-11-14 Camí Cartoixa-Serra |
 |
| Caminada 2-11-14 Cartoixa Serra Segart |
Fora, un cartellet ens pregava silenci, per respecte a la tanquil·litat dels monjos. Recordem que és l'única cartoixa habitada actualement del
País Valencià.
Si en voleu saber més podeu clicar l'enllaç al títol.
El 12-12-14 vàrem fer la caminada
d'Olocau a la
Cartoixa de Porta Celi, ens va acompanyar
Ferran Zurriaga i Ferran Agustí, ens van contar moltíssimes coses dels monjos i de
la Cartoixa , ací faré un resum del que em van contar:
 |
| Caminada 2-11-14 Cartoixa Serra-Segart |
A difereència d'altres
Cartoixes els de
Porta Celi preferien no tenir subordinat cap poble, d'altres feien pagar multes per ballar a la gent, els de
Porta Celi tenien molt bona relació amb la gent dels pobles.
Esmorzant al
Portixuelo ens va comentar que quan la
guerra de succesió el prior de
Porta Celi era
maulet, hi havia molts
frares maulets. Després de la
desfeta d'Almansa al prior el van desterrar i va morir a
Montealegre. Els 6 llauradors
maulets que hi havia
els van perdonar però al capellà el van agafar. Com em fa reflexionar aquesta història respecte
 |
| Caminada 12-12-14 |
el concepte general que tenim de l'església ara, i la posició que normalment té, així veiem que sempre no ha estat de part de l'altre bandol.
Vàrem arribar al
collado de les Carboneres i d'allà dalt teniem un mirador amb una vista preciosa de la Vall i de la
Cartoixa de Porta Celi. Era una passada. A la part més de la muntanya hi havia la cova de la
venerable Agnes de Montcada.
 |
| Caminada 12-12-14. Visió des del Collado de les Carboneres. |
Era una dona que vivia en una cova a la muntanya i baixava vestida d'home per poder resar a la capella de la cartoixa. El dia que es va morir la campana no parava de sonar i tant va sonar que finalment es va trencar, va ser restaurada i la van portar a
Olocau. A
Olocau li diuen la
campana
dels Albaets, perquè tocava quan es moria algun xiquet. Ara és la que mira al
carrer Major.
Hi ha
tres claustres,
el claustre gòtic el del cemeteri que és on hi ha el xiprers i el claustret almàssera.
En la imatge de la cartoixa des del
Collado de les Carboneres podem veure la seqüència de finestretes més xicotetes organitzades per parelles, són
els habitatges dels frares. També es veu el
claustre del cementeri amb els xiprers.
 |
| Caminada 12-12-14. Claustre del cementeri (xiprers) i habitatges dels frares. |
 |
| Caminada 12-12-14. |
