 |
| Torre del Botxí i aqüeducte |
 |
| Torre del Botxí i aqúeducte |
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aqüeducte. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aqüeducte. Mostrar tots els missatges
dimecres, 7 de desembre del 2016
Aqüeducte de Sogorb. Segorbe/ Sogorb. L'Alt Palància
Aqüeducte de Sogorb. Segorbe/ Sogorb. L'Alt Palància.
dimarts, 17 de maig del 2016
Aqüeducte??. Atzeneta del Maestrat. Maestrat històric
Aqüeducte? . Atzeneta del Maestrat. El Maestrat històric
Seguíem el Camí que porta d'Atzeneta al castell però per senda i camí de terra, em vaig trobar un xicotet assut, no tinc del tot clar si és un assut o simplement una petita séquia o petit aqüeducte que travessa el barranc, ho investigaré.
Seguíem el Camí que porta d'Atzeneta al castell però per senda i camí de terra, em vaig trobar un xicotet assut, no tinc del tot clar si és un assut o simplement una petita séquia o petit aqüeducte que travessa el barranc, ho investigaré.
dimecres, 16 de març del 2016
Aqüeducte. Planes. El Comtat.
Aqüeducte. Planes. El Comtat.
Havíem arribat a Planes, el nostre punt i final de l'etapa d'Alcalà - Planes, d'aquella eixida de l'11 de novembre del 2015 pel Camí per les Valls de la Marina i el Comtat. Una imatge em va colpir en arribar al poble, i va ser allà sota, al mirar cap a la fondària veia com la tardor vestia de groc els pollancres, i al mig hi havia l'aqüeducte, que com una perla quedava guardat sota les fulles caigudes, com un quadre viu que volia jugar amb els colors.
En acabar l'eixida no vaig poder reprimir la temptació de baixar a escorcollar-lo, per encisar-me un moment de l'espai prodigiós, i fondrem en aquella tardor de fulles seques, de pedra i arcs, encara que eixe temps tan valuós em va costar car, pel fet de no poder-me acomiadar dels companys qe durant tot el dia havíem gaudit junts d'el Camí, i quan vaig tornar on hi havia el cotxe Isabel em va dir que ja no quedava ningú. Amb un regust agredolç, com vestit de tardor vaig tornar cap a casa.
En aquesta imatge sembla que l'aqüeducte és una ratlla que marca l'estiu i la tardor, el verd i el groc.
El que ens conta el panell explicatiu.
L'aqúeducte forma part d'una xarxa de construcions que aprofiten les aigües del barranc Fondo per a regar els bancals més pròxims. Reb l'aigua de la bassa de l'Escaleta i la del Canyeret i s'aguanta mitjançant una seria de quatre arcs quasi ogivals, per tant podria haver-se construït entre finals del segle XIII i inicis del XIV. Aquest cabal porta aigua fins les immediacions delnucli urbà, punt en el qual se suma al de la font Nova, que al mateix temps abasteix d'aigua el llavador municipal. Mitjançant un contra-aqüeducte actualment entubat i localitzat en la part baixa d l'estructura, proporciona les sobres d'aigua a una alta bassa. Hi ha indicis que l'aqúeducte podria haver abastit d'aigua el castell mitjançant un sistema de bombes hidràuliques, però caldria un estudi en profuncitat per verificar-ho.
Havíem arribat a Planes, el nostre punt i final de l'etapa d'Alcalà - Planes, d'aquella eixida de l'11 de novembre del 2015 pel Camí per les Valls de la Marina i el Comtat. Una imatge em va colpir en arribar al poble, i va ser allà sota, al mirar cap a la fondària veia com la tardor vestia de groc els pollancres, i al mig hi havia l'aqüeducte, que com una perla quedava guardat sota les fulles caigudes, com un quadre viu que volia jugar amb els colors.
En acabar l'eixida no vaig poder reprimir la temptació de baixar a escorcollar-lo, per encisar-me un moment de l'espai prodigiós, i fondrem en aquella tardor de fulles seques, de pedra i arcs, encara que eixe temps tan valuós em va costar car, pel fet de no poder-me acomiadar dels companys qe durant tot el dia havíem gaudit junts d'el Camí, i quan vaig tornar on hi havia el cotxe Isabel em va dir que ja no quedava ningú. Amb un regust agredolç, com vestit de tardor vaig tornar cap a casa.
L'aqúeducte forma part d'una xarxa de construcions que aprofiten les aigües del barranc Fondo per a regar els bancals més pròxims. Reb l'aigua de la bassa de l'Escaleta i la del Canyeret i s'aguanta mitjançant una seria de quatre arcs quasi ogivals, per tant podria haver-se construït entre finals del segle XIII i inicis del XIV. Aquest cabal porta aigua fins les immediacions delnucli urbà, punt en el qual se suma al de la font Nova, que al mateix temps abasteix d'aigua el llavador municipal. Mitjançant un contra-aqüeducte actualment entubat i localitzat en la part baixa d l'estructura, proporciona les sobres d'aigua a una alta bassa. Hi ha indicis que l'aqúeducte podria haver abastit d'aigua el castell mitjançant un sistema de bombes hidràuliques, però caldria un estudi en profuncitat per verificar-ho.
dilluns, 24 d’agost del 2015
L'Arquet.Olocau. El Camp de Túria
L'Arquet.Olocau. El Camp de Túria.
El dia 12 de juny després de la visita al Puntal i a les Macollades(garroferes centenàries) vaig tornar a Olocau i vaig seguir el carrer de més al nord per on continua l'etapa d'El Camí cap a Serra, a pocs metres del poble em vaig trobar amb l'Arquet.
És el que queda d'un antic aqüeducte romà.
Pouet prop de l'arquet.
El dia 12 de juny després de la visita al Puntal i a les Macollades(garroferes centenàries) vaig tornar a Olocau i vaig seguir el carrer de més al nord per on continua l'etapa d'El Camí cap a Serra, a pocs metres del poble em vaig trobar amb l'Arquet.
És el que queda d'un antic aqüeducte romà.
diumenge, 21 de juny del 2015
Aqüeducte romà. Riba-roja de Túria. El Camp de Túria.
Aqüeducte romà. Riba-roja de Túria. El Camp de Túria.
Ens trobàvem fent el Camí a l'etapa de Riba-roja a Paterna, aquesta vegada ho feiem en sentit contrari, vàrem iniciar la senda de l'espina de peix de València la Vella, era un trajecte curt amb alguns alicients, que s'iniciava al trocal i tornava a ell,molt interessants com el cas de l'aqüeducte romà. Tot i que no es troba sancer encara podem observar part de l'obra. Entre matolls Miquel, Graeme i jo intentàvem trobar el punt per traure millor la fotografia del que quedava de l'aqüeducte, tot i que tant d'una banda com de l'altre l'efecte era semblant.
De vegades els trossos d'història abraçats a un tros de barranc ens fan reflexionar sobre les cultures que ens han precedit, i el seu intent com el nostre de controlar la natura.
En aquest cas la importància de l'aigua per la vida, les obres i l'esforç per conduir-la. Com ens ha perdurat durant més de 2000 anys aquesta obra magna, la importància de la seua preservació i rellevància, com el valor d'aquestes parets per portar l'aigua ha anat augmentant en els anys. És el poquet que queda i ens pot ensenyar molt sobre la vida d'aquestes persones.
Ens trobàvem fent el Camí a l'etapa de Riba-roja a Paterna, aquesta vegada ho feiem en sentit contrari, vàrem iniciar la senda de l'espina de peix de València la Vella, era un trajecte curt amb alguns alicients, que s'iniciava al trocal i tornava a ell,molt interessants com el cas de l'aqüeducte romà. Tot i que no es troba sancer encara podem observar part de l'obra. Entre matolls Miquel, Graeme i jo intentàvem trobar el punt per traure millor la fotografia del que quedava de l'aqüeducte, tot i que tant d'una banda com de l'altre l'efecte era semblant.
 |
| Restes de l'aqüeducte romà prop de València la Vella. |
 |
| Aqüeducte prop de València la Vella. 9-5-15 |
 |
| Vista de l'aqüeducte romà caminada 9-5-15 |
 |
| Vista de l'aqüeducte romà |
 |
| Vista general des del sud |
En aquest cas la importància de l'aigua per la vida, les obres i l'esforç per conduir-la. Com ens ha perdurat durant més de 2000 anys aquesta obra magna, la importància de la seua preservació i rellevància, com el valor d'aquestes parets per portar l'aigua ha anat augmentant en els anys. És el poquet que queda i ens pot ensenyar molt sobre la vida d'aquestes persones.
divendres, 10 d’abril del 2015
Aqüeducte del barranc de Sau. Paterna. L'Horta
Aqüeducte del barranc de Sau. Paterna. L'Horta.Per acabar l'etapa del Camí de Burjassot a Paterna aquell 1 de març, vàrem eixir de la part més urbana de Paterna i ens vàrem endinsar en un parc on hi havia l'antic barranc de Sau, i en mig del parc ens va aparèixer com una perla dintre la mar aquell aqüeducte preciós
.
dijous, 5 de març del 2015
Les Arcades.Simat de La Valldigna. lA Valldigna.La Safor
Les Arcades. Simat de la Valldigna.La Valldigna. La Safor.
Era el 25 de febrer del 2015 i estava fent el Camí per la Valldigna, i enfilava la costera cap a Barx, tot i que no hi vaig arribar, volia arribar seguint el PR 51 a les arcades com a punt d'enllaç en la propera vegada que hi torne.
Les arcades deixaven veure els seus dos ulls sobre el barranc, era un antic aqüeducte que en temps passat portava l'aigua al monestir des de la font del Cirer.
Era el 25 de febrer del 2015 i estava fent el Camí per la Valldigna, i enfilava la costera cap a Barx, tot i que no hi vaig arribar, volia arribar seguint el PR 51 a les arcades com a punt d'enllaç en la propera vegada que hi torne.
Les arcades deixaven veure els seus dos ulls sobre el barranc, era un antic aqüeducte que en temps passat portava l'aigua al monestir des de la font del Cirer.
divendres, 19 de desembre del 2014
Aqüeducte iber. Sagunt. El Camp de Morvedre
Aqüeducte iber. Sagunt. El Camp de Morvedre.
Arribàvem ja a Sagunt aquell 6-12-14, tot fent El Camí i acompanyat i guiat per David i Jordi . David sobre una paret rocosa em mostrà les restes d'un antic aqüeducte iber. El que ens espera veure a Sagunt de la història de tantes civilitzacions és impressionant.
Sobre la paret empedrada i apegat a la paret rocosa s'alcen les restes del conducte d'aigua fet per aquests primers pobladors fa més de dos mil anys.
Sobre la paret empedrada i apegat a la paret rocosa s'alcen les restes del conducte d'aigua fet per aquests primers pobladors fa més de dos mil anys.
divendres, 21 de novembre del 2014
Arc de Carrícola. Carrícola.La Vall d'Albaida
Arc de Carrícola. Carrícola.La Vall d'Albaida
Seguint la senda que porta d'Atzeneta a Carrícola ens vam trobar aquest bonic arc, en mig del barranc, segons em van dir la gent que ens acompanyava és un aqüeducte, entenc que per la part de sobre du un reguer per passar l'aigua d'una banda a l'altra del barranc.
dimarts, 4 de novembre del 2014
Aqüeducte de Porta Celi. Serra. Camp de túria
L'aqüeducte de Porta Celi. Serra. El Camp de Túria.
L'aqüeducte forma part del conjunt monumental del monestir de la Cartoixa de Porta Celi ( que vol dir en llatí la porta del cel). Construït entre 1412 i 1419, té 200 metres de llarg, 17 metres d'alçada, i 1'5 metres d'ample.
Hi vam anar el 2 de novembre, tot fent El Camí de la Cartoixa a Segart vam tenir sort que la porta d'entrada estava oberta i vàrem poder veure-ho, a mi em va impactar l'aqüeducte amb els seus arcs gòtics, resalta la rojor dels arcs sobre el verd de la vall. Ens recorda també la importància de l'aigua en l'antiguetat, la dificultat de vegades de suministrament i amb conseqüència quines obres gegantines per poder passar aigua a l'altra banda de vall.
La segona vegada que estic a la cartoixa i per tant a l'aqüeducte és el 12-12-14 quan vaig quedar amb els Ferrans per per Olocau- La Cartoixa
 |
| Caminada 2-11-14 Porta Celi- Segart |
Hi vam anar el 2 de novembre, tot fent El Camí de la Cartoixa a Segart vam tenir sort que la porta d'entrada estava oberta i vàrem poder veure-ho, a mi em va impactar l'aqüeducte amb els seus arcs gòtics, resalta la rojor dels arcs sobre el verd de la vall. Ens recorda també la importància de l'aigua en l'antiguetat, la dificultat de vegades de suministrament i amb conseqüència quines obres gegantines per poder passar aigua a l'altra banda de vall.
 |
| Caminada 12-12-14 Olocau-Cartoixa |
 |
| Caminada 12-12-14- Olocau- Cartoixa |
divendres, 24 d’octubre del 2014
Aqüeducte de la Murta d'Alzira.Alzira.Ribera Alta
Aqüeducte de la Murta d'Alzira.Alzira.Ribera Alta.
L'aigua era indispensable per a la vida a la vall i tal com vas endinsante cap a la font des del monestir reseguint l'aigua, veus aquesta majestuosa obra per portar l'aigua de la font a prop del monestir.
Primer una xicoteta elevació de terra i després apareixen els arcs de pedra per suavitzar els desnivells bruscos que té la terra i que l'aigua puga relliscar dolçament cap a les basses.
Primer una xicoteta elevació de terra i després apareixen els arcs de pedra per suavitzar els desnivells bruscos que té la terra i que l'aigua puga relliscar dolçament cap a les basses.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)