Pàgines

dilluns, 8 de febrer del 2016

Caminada d'El Camí per les caletes de Calp. Marina Alta

 Caminada per les caletes de Calp. La Marina Alta.(7-2-16)
 En aquesta ocasió vàrem fer un trosset del Camí brancal de la Marina per la Costa.  Dintre del recorregut del brancal que comença a Xàbia i segueix per la Granadella fins a Calp, i de Calp torna a pujar cap al nord  fins passar per Teulada, Benitatxell i Xàbia, hui feiem un trosset d'el Camí que anava del Penyal  en direcció Moraira. Un camí d'anada i tornada pel costat de la mar i travessant les caletes de la costa.
 Ens vàrem trobar una bona colla de gent al passeig marítim de Calp, als peus del Penyal d'Ifac, que vigilava  com un gran gegant vora mar que els edificis no pujaren més alts del que ell podia veure, tot i que alguns  l'intentava tapar-lo.
 Després d'una mica d'explicació  d'El Camí, vàrem inicir el camí,  una passejadeta per vora mar,  molt bonica i amb un grupet  de gent molt polit. Alguns repetíem respecte la caminada del dia anterior Altea Benidorm, i d'altra  gent que no havia vingut.
 El vent de vegades ens marejava i  molestava una mica al caminar, però res massa escandalós com per trencar les bones vibracions i el bon rotllo. Vàrem esmorzar en una replaça vora mar i  després vàrem tornar cap a casa. Maite era qui ens guiava el Camí.
 Després d'una caminada plaerosa, on la mar i la terra s'ajuntaven, i compartir la vivència amb la gent, vàrem descansar en un bar de vora mar i vàrem seguir escrivint  al  llibre d'El Camí a la Marina amb aquesta nova vivència. Gràcies a totes i a tos i en especial a Maite i a Juan pel vostre guiatge i la vostra acollida en casa, la vostra generòsitat i la vostra implicació en el Camí.
 Després cadascú ja vàrem anar cap a casa, de refiló vaig parar un moment  a les  salines del Saladar de Calp, on allà en mig del llac una taca rosa ressaltava sobre la blavor del llac, eren flamencs.
 Una caminada més pel record, una vivència més pel meu cor.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada