Séquia dels molis de les Coves. Les Coves de Vinromà. Antic Maestrat.
De vegades les coses més senzilles i més abandonades, que no es troben en grans pamflets ni a les enciclopèdies són les més espectaculars, i de vegades tens sorpreses quan te les trobes sense buscar-les. En el meu viatge a les Coves de Vinromà l'agost del 2015 vaig veure moltes coses però em vaig quedar de pedra quan vaig veure la séquia que comunicava els molins. És la séquia que portava l'aigua als molins, i una vegada l'aigua ja havia fet la seua força per moldre el gra movent les rodes de molí, la séquia s'emportava l'aigua al següent molí. Fins ací tot sembla senzill, però si pensem que la sequia travessa tota mena d'impediments i les mans nues però constants dels covarxins van bastir la séquia pels llocs més impensables és quan l'espectacle ens meravella.
Una part de la séquia està feta picant la pedra nua i buidant-li la pedra a la roca per fer-la, cosa que la transforma en una obra impressionant. Quan arriba a la cova de na Joana varen estar un any per travessar la roca, per poder passar la séquia a l'altra banda de roca, i més enllà la séquia passa fregant el cingle de manera que s'aguanta amb un arc.
 |
| Cov de na Joana |
 |
| Fons de la cova on segueix la séquia |
 |
| Séquia picada sobre roca |
 |
| La séquia penetra dintre la roca. |
De vegades la séquia pot arribar a un metre de fondària per un metre d'ample.
La séquia frega el cingle i s'agunata amb l'arc
 |
| Detall de l'arc sota el cingle |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada