El Pinar és un indret molt emblemàtic per la gent de Castelló i del Grau, és una pinada vora mar on al llarg de molts anys la gent anava a berenar , i encara ara s'ompli en dies festius. La gent agafa tot allò necessari per passar un dia a l'aire lliure i van a dinar al pinar. Hi ha tauletes i zones per torrar o fer una paella. Està format sobretot per pi blanc(Pinus halepensis).
La pressió urbanística i especulativa sobre el Pinar.
El Pinar era molt més gran però en una zona tant llaminera pels especuladors, el formigó i les privatitzacions del sol públic han anat ofegant el Pinar. Encara recorde la frase dita fins a l'esgotament El Pinar és del poble.
Fa relativament pocs anys encara li van fer la darrera mossegada a la cara que dóna al Grau.
La Mitologia.
Sempre ha segut una mica un misteri com ha aparegut aquesta pinada vora mar en mig de la marjal del Grau. A la mitologia de Castelló conta Josep Pascual i Tirado al seu llibre Tombatossals que la conlloga de Tombatossals volia fer un jardí vora mar i per això Arrancapins estava a la muntanya arrancant tots els pins d'un pinar i Bufanúvols els feia arribar al Grau mentre la resta de la conlloga els plantava. Així és l'origen mitològic del Pinar.
La meua vivència.
El Pinar sempre ha segut un indret per trobar-nos amb els amics, fer una bona paelleta, veure els esquirols, i passar un diumenge a l'ombreta dels pins. També alguna festa per la llengua, trobades i aplecs dels diferents col·lectius que he format part han segut sota el nostre benvolgut pinar. Un espai perquè les xiquetes pogueren córrer i jugar. Esperem que estiga tranquil i s'acaben les mossegades urbanístiques al seu cos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada