Prop d'on feien el mercat antigament i no sé si el segueixen fent encara, el que fa uns anys formava part de l'escola Joan Sebastian el Cano, l'edifici ha passat ara a ser la casa de la cultura del Grau.
 |
| Edifici de la casa de la cultura |
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Grau (La Plana). Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Grau (La Plana). Mostrar tots els missatges
dimecres, 17 de febrer del 2016
Casa de la Cultura. El Grau. Castelló de la Plana. La Plana Alta.
Casa de la Cultura. El Grau. Castelló de la Plana. La Plana Alta.
Prop d'on feien el mercat antigament i no sé si el segueixen fent encara, el que fa uns anys formava part de l'escola Joan Sebastian el Cano, l'edifici ha passat ara a ser la casa de la cultura del Grau.
Prop d'on feien el mercat antigament i no sé si el segueixen fent encara, el que fa uns anys formava part de l'escola Joan Sebastian el Cano, l'edifici ha passat ara a ser la casa de la cultura del Grau.
dimarts, 16 de febrer del 2016
La font de la Barrassota. El Grau. Castelló de la Plana. La Plana Alta
La Font de la Barrassota. El Grau. Castelló de la Plana. La Plana Alta
Aquest estiu vaig estar buscant a veure si trobava alguna referència de l'antic indret de la font de la Barrassota.
La primera visita a la plaça de la font de la Barrassota.
En fer la visita al Grau aquest agost em vaig allargar a la plaça que duia el nom per veure si trobava algun indici del que va ser el paratge, evidentment no al lloc de la plaça sinóonhi ha el complexe industrial i la planta de butà. En arribar a la plaça de la font de la Barrassota que es troba a la part més sud del Grau , vaig poder veure primer l'indicador de la plaça, que em comfirmava que era la plaça que buscava i una mica més enllà vaig trobar una font amb una pedra amb una inscripció i una caseta.
Em va quedar el dubte, era la pedra que es trobava antigament a la font? o no tenia res a veure?
En la fotografia de sota tenim la font amb la inscripció, sembla ser que la inscripció si que és la mateixa però la font no té res a veure.
En aquest primer viatge després de visitar la plaça em vaig dirigir a la planta de butà, que és on hi era la font antigament , i vaig preguntar a l'entrada. Com era d'esperar em van dir que allò havia desaparegut tot i que no sabien res que hi hagués una font, i que era privat i no es podia entrar.
El que m'ha contat mon pare sobre la font i el que va passar.
El meu pare havia estiuejat en la seua la infantesa fins als 10 anys on hi havia antigament la font de la Barrassota, els seus avis tenien l'alqueria on hi ha el complexe de butà i ell passava molts estius a l'alqueria. Els ho van expropiar i se'ls van emportar l'alqueria i les terres. Ell em parla moltes vegades de la font, de les marjals, i del paratge, i de com fa 60 anys conreaven aquelles terres els seus avis.
Pel que fa a la font em va contar que era un paratge amb eucaliptus molt grans, molt bonic, i la font brollava aigua prop de la séquia mitgera, on hi havi una caseta i una inscripció a la caseta. Quan es va córrer la veu que els llevaven les terres, qui va tenir influència o era del règim si que va cobrar molts diners, els que no ho eren doncs els ho van llevar tot sense més. Alguns es van alçar en revolta camperola amb les corvelles i les dalles i els van tancar a la presó. Tot aço devia ser sobre l'any 1955.
També em parla d'alguns malnoms de la gent que tenia les terres per alli, el senyor Pepe serrejos aque sempre portava un sac per fer herba i el duia tot ple de serrejos.
Per altra banda fa pocs anys, ma mare en una eixida per veure la planta de butà, en la visita a la planta el guia es va apropar a un clot i els va dir que aquell forat és el que quedava de la font de la Barrassota.
Segons el que recorda mon pare la font estava molt a prop de la séquia mitgera que és la que parteix el terme amb Almassora i el de Castelló i es trobava a una distància relativa de la mar. Un altre referent per identificar la font i tal vegada el que més m'ha fet pensar que encara puc trobar el punt, és que en alguns mapes he trobat el punt exacte marcat on posa font de la Barrassota.
On ara veiem aquesta imatge amb els grans diposits industrials a la partida de Fadrell , fa seixanta anys hi havia una horta molt ben treballada, entre d'altres famílies vivien els meus revesavis.
Curiosament a la part d'Almassora es solia dir més Rabassota, com veiem a la placa del carrer, i tots els documents que hi ha de Castelló parlen de Barrassota.
Aquesta tardor del 2015, concretament durant el mes de setembre una nova i emocionant experiència vaig tenir a la font de la Barrassota, una vegada ja la primera visita i el treball sobre els mapes i les converses amb mon pare sobre l'indret, vaig fer una segona visita , però aquesta vegada va vindre mon pare. Ell va tancar els ulls i es va situar 60 anys endarrera, em va explicar com era la font i que estava situada molt prop de la séquia mitgera. Que hi havia la caseta de la font que ratjava aigua prop de la séquia i estava voltada d'eucaliptus molt grans Vàrem resseguir la tanca d'aram per si trobàvem algun indici i finalemtn vam trobar un clot mig tapat al punt on havia d'estar. Una vegada sitada la font mon pare es va situar i em va situar on estava l'alqueria dels seus avis, més o menys on hi havia el diposit de gas. Va ser molt emocionant tornar a anar amb mon pare a l'indret, i reviure amb ell l'ànima del paratge de la font de la Barrassota, un espai oblidat del Grau. Que sols està viu en la ment d'aquelles persones que com mon pare, va formar part de la seua infantesa.
En aquest descampat on hi ha la tanca i més enllà, hi havien els eucaliptus i el que era el paratge de la font de la Barrassota. A la instal·lació de la industria, cap a l'any 1955 van esborrar tant el paratge de la font de la Barrassota, com les alqueries , séquies, marjals i tota una forma de vida on entre altres coses tenia lloc els estius de la infantesa de mon pare, i la vida dels meus revesavis per part de pare, on la refineria se'ls ho va emportar tot.
Aquest estiu vaig estar buscant a veure si trobava alguna referència de l'antic indret de la font de la Barrassota.
La primera visita a la plaça de la font de la Barrassota.
En fer la visita al Grau aquest agost em vaig allargar a la plaça que duia el nom per veure si trobava algun indici del que va ser el paratge, evidentment no al lloc de la plaça sinóonhi ha el complexe industrial i la planta de butà. En arribar a la plaça de la font de la Barrassota que es troba a la part més sud del Grau , vaig poder veure primer l'indicador de la plaça, que em comfirmava que era la plaça que buscava i una mica més enllà vaig trobar una font amb una pedra amb una inscripció i una caseta.
Em va quedar el dubte, era la pedra que es trobava antigament a la font? o no tenia res a veure?
 |
| Antiga inscripció de la font de la Barrassota |
 |
| Font de la plaça de la font de la Barrassota |
El que m'ha contat mon pare sobre la font i el que va passar.
El meu pare havia estiuejat en la seua la infantesa fins als 10 anys on hi havia antigament la font de la Barrassota, els seus avis tenien l'alqueria on hi ha el complexe de butà i ell passava molts estius a l'alqueria. Els ho van expropiar i se'ls van emportar l'alqueria i les terres. Ell em parla moltes vegades de la font, de les marjals, i del paratge, i de com fa 60 anys conreaven aquelles terres els seus avis.
Pel que fa a la font em va contar que era un paratge amb eucaliptus molt grans, molt bonic, i la font brollava aigua prop de la séquia mitgera, on hi havi una caseta i una inscripció a la caseta. Quan es va córrer la veu que els llevaven les terres, qui va tenir influència o era del règim si que va cobrar molts diners, els que no ho eren doncs els ho van llevar tot sense més. Alguns es van alçar en revolta camperola amb les corvelles i les dalles i els van tancar a la presó. Tot aço devia ser sobre l'any 1955.
També em parla d'alguns malnoms de la gent que tenia les terres per alli, el senyor Pepe serrejos aque sempre portava un sac per fer herba i el duia tot ple de serrejos.
Per altra banda fa pocs anys, ma mare en una eixida per veure la planta de butà, en la visita a la planta el guia es va apropar a un clot i els va dir que aquell forat és el que quedava de la font de la Barrassota.
Segons el que recorda mon pare la font estava molt a prop de la séquia mitgera que és la que parteix el terme amb Almassora i el de Castelló i es trobava a una distància relativa de la mar. Un altre referent per identificar la font i tal vegada el que més m'ha fet pensar que encara puc trobar el punt, és que en alguns mapes he trobat el punt exacte marcat on posa font de la Barrassota.
On ara veiem aquesta imatge amb els grans diposits industrials a la partida de Fadrell , fa seixanta anys hi havia una horta molt ben treballada, entre d'altres famílies vivien els meus revesavis.
Aquesta tardor del 2015, concretament durant el mes de setembre una nova i emocionant experiència vaig tenir a la font de la Barrassota, una vegada ja la primera visita i el treball sobre els mapes i les converses amb mon pare sobre l'indret, vaig fer una segona visita , però aquesta vegada va vindre mon pare. Ell va tancar els ulls i es va situar 60 anys endarrera, em va explicar com era la font i que estava situada molt prop de la séquia mitgera. Que hi havia la caseta de la font que ratjava aigua prop de la séquia i estava voltada d'eucaliptus molt grans Vàrem resseguir la tanca d'aram per si trobàvem algun indici i finalemtn vam trobar un clot mig tapat al punt on havia d'estar. Una vegada sitada la font mon pare es va situar i em va situar on estava l'alqueria dels seus avis, més o menys on hi havia el diposit de gas. Va ser molt emocionant tornar a anar amb mon pare a l'indret, i reviure amb ell l'ànima del paratge de la font de la Barrassota, un espai oblidat del Grau. Que sols està viu en la ment d'aquelles persones que com mon pare, va formar part de la seua infantesa.
 |
| Encara es pot veure el forat de l'antiga font de la Barrassota |
 |
| On hi ha les pedres hi havia l'antiga font de la Barrassota |
Mural de la moto. Grau. ( Castelló de la Plana). La Plana Alta.
Mural de la moto. El Grau. Castelló de la Plana. La Plana Alta.
Dintre del nucli antic del Grau en una paret vaig trobar aquest preciós mural.
Dintre del nucli antic del Grau en una paret vaig trobar aquest preciós mural.
Edifici "Moruno". El Grau (Castelló de la Plana). La Plana Alta.
Edifici "Moruno". El Grau ( Castelló de la Plana). La Plana Alta.
És un edifici de principis del segle XX que ha agafat el nom per la forma d'estil àreab de les finestres i portes. Es troba relacionant amb tota l'activitat del port.
És un edifici de principis del segle XX que ha agafat el nom per la forma d'estil àreab de les finestres i portes. Es troba relacionant amb tota l'activitat del port.
dilluns, 15 de febrer del 2016
Escultures del Grau. El Grau( Castelló de la Plana). La Plana Alta.
Escultures del Grau. El Grau (Castelló de la Plana). La Plana Alta.
La darrera setmana d'agost ndel 2015 vam dedicar un dia a explorar alguns punts del Grau que no havíem vist encara, entre d'altres vam poder veure algues escultures i ceràmiques que lluïen a places i carrers i ací en faré una mica de resum.
La darrera setmana d'agost ndel 2015 vam dedicar un dia a explorar alguns punts del Grau que no havíem vist encara, entre d'altres vam poder veure algues escultures i ceràmiques que lluïen a places i carrers i ací en faré una mica de resum.
El Pinar del Grau. El Grau ( Castelló de la Plana). La Plana Alta.
El Pinar . El Grau(Castelló de la Plana). La Plana Alta.
El Pinar és un indret molt emblemàtic per la gent de Castelló i del Grau, és una pinada vora mar on al llarg de molts anys la gent anava a berenar , i encara ara s'ompli en dies festius. La gent agafa tot allò necessari per passar un dia a l'aire lliure i van a dinar al pinar. Hi ha tauletes i zones per torrar o fer una paella. Està format sobretot per pi blanc(Pinus halepensis).
La pressió urbanística i especulativa sobre el Pinar.
El Pinar era molt més gran però en una zona tant llaminera pels especuladors, el formigó i les privatitzacions del sol públic han anat ofegant el Pinar. Encara recorde la frase dita fins a l'esgotament El Pinar és del poble.
Fa relativament pocs anys encara li van fer la darrera mossegada a la cara que dóna al Grau.
La Mitologia.
Sempre ha segut una mica un misteri com ha aparegut aquesta pinada vora mar en mig de la marjal del Grau. A la mitologia de Castelló conta Josep Pascual i Tirado al seu llibre Tombatossals que la conlloga de Tombatossals volia fer un jardí vora mar i per això Arrancapins estava a la muntanya arrancant tots els pins d'un pinar i Bufanúvols els feia arribar al Grau mentre la resta de la conlloga els plantava. Així és l'origen mitològic del Pinar.
La meua vivència.
El Pinar sempre ha segut un indret per trobar-nos amb els amics, fer una bona paelleta, veure els esquirols, i passar un diumenge a l'ombreta dels pins. També alguna festa per la llengua, trobades i aplecs dels diferents col·lectius que he format part han segut sota el nostre benvolgut pinar. Un espai perquè les xiquetes pogueren córrer i jugar. Esperem que estiga tranquil i s'acaben les mossegades urbanístiques al seu cos.
El Pinar és un indret molt emblemàtic per la gent de Castelló i del Grau, és una pinada vora mar on al llarg de molts anys la gent anava a berenar , i encara ara s'ompli en dies festius. La gent agafa tot allò necessari per passar un dia a l'aire lliure i van a dinar al pinar. Hi ha tauletes i zones per torrar o fer una paella. Està format sobretot per pi blanc(Pinus halepensis).
La pressió urbanística i especulativa sobre el Pinar.
El Pinar era molt més gran però en una zona tant llaminera pels especuladors, el formigó i les privatitzacions del sol públic han anat ofegant el Pinar. Encara recorde la frase dita fins a l'esgotament El Pinar és del poble.
Fa relativament pocs anys encara li van fer la darrera mossegada a la cara que dóna al Grau.
La Mitologia.
Sempre ha segut una mica un misteri com ha aparegut aquesta pinada vora mar en mig de la marjal del Grau. A la mitologia de Castelló conta Josep Pascual i Tirado al seu llibre Tombatossals que la conlloga de Tombatossals volia fer un jardí vora mar i per això Arrancapins estava a la muntanya arrancant tots els pins d'un pinar i Bufanúvols els feia arribar al Grau mentre la resta de la conlloga els plantava. Així és l'origen mitològic del Pinar.
La meua vivència.
El Pinar sempre ha segut un indret per trobar-nos amb els amics, fer una bona paelleta, veure els esquirols, i passar un diumenge a l'ombreta dels pins. També alguna festa per la llengua, trobades i aplecs dels diferents col·lectius que he format part han segut sota el nostre benvolgut pinar. Un espai perquè les xiquetes pogueren córrer i jugar. Esperem que estiga tranquil i s'acaben les mossegades urbanístiques al seu cos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)