El dissabte 6 de febrer vam fer una nova trobada del grup de Caminants per descobrir una etapa d'el Camí de la Marina Baixa , aquesta vegada organitzada per l'associació Corfoll d'Altea, la vuitena etapa de les 9 que formen el tram de la Marina, de Dénia la Vila Joiosa.
Ens trobem a la plaça de l'església d'Altea una bona colla de gent amb ganes de descobrir aquest trosset espectacular de Camí.
Primer gaudim una mica dels carrers i vistes d'Altea un dels pobles més bonics i millor cuidats de la comarca, on al nucli històric miren cada detall i cada raconet, on l'església resalta per damunt de la mar de cases blanques, que fan contrast en la mar blava.
Primer fem una mica de recordatori de la jornada i Ferran ens fa unes explicacions com a guia de l'etapa.
Amb molt bon dia, bona gent i moltes ganes de gaudir de la compànyia i dels paisatges.
Primer seguim acompanyats de la mar i agafem forces per la pujada de la serra Gelada , que la veiem davant nostre com convidant-nos a pujar. A l'Albir fem una petita parada per veure les restes romanes , però esta tancat el recinte i es veu una mica de lluny.
Ens cordem fort dels botes i fem la pujada de la serra, entre pins i herbes que apunten l'inici de la primavera, on els timonets i les altres plantes trauen ja les primeres flors. Esbufeguem per la pendent, però seguim endavant. Maite i Juan ens deixen per guardar les forces per demà per la caminada de Calp, els trossos de senda plana ens donen forces per arribar a la part alta. Finalment a les antenes fem una parada, comentem una mica el que estem fent i fem un mosset, i a partir d'ací comença l'espectacle. En agafar alçada veiem com la serra Gelada es baralla amb la mar, i aquesta xiscla sobre els peus dels penya-segats que cauen vertiginosament sobre la inmensitat del blau. Algunes illetes afloren sobre la mar donant nom a llegendes de gegants que les han llançades des del Puigcampana a la mar.
Una barreja de plaer, per les impressionants vistes meravelloses, dels espectacular penya-segats, i descobrir a l'altra banda les serres, que les persones enteses ens mostren , la serra de la Cortina o el Puigcampana, i el neguit perquè tot vaja bé i tothom puga gaudir, amb una mica del regust del vertigen en alguna baixada de la senda .
Més enllà el gegant de formigó ens mostra els queixals, i Benidorm sembla que vulga amagar darrera dels gratacels el seu passat del xicotet poble mariner que va ser.
Després de pujar i baixar el relleu de la serra fins arribar a la pista asfaltada on definitivament anàvem entrant a la boca del gegant, i anàvem formant part del formiguer de persones que anàven i venien desconeixent tal vegada el que hi havia fora d'aquell cau de gratacels.
Nosaltres però, vàrem anar a dinar, però semblava que el destí preferia que anàrem a Altea a dinar, i així va ser, en un inmillorable raconet amb bon menjar, bona companyia, bon preu i perquè no dir-ho, una cosa que vaig agrair molt, atenció en valencià, vàrem recuperar forces després de l'esforç i vàrem inciciar el llibre d'El Camí a la Marina, on la previsió és, que aquelles pàgines buides es vagen farcint de bones vibracions de tota la gent que fa el Camí per la Marina. Ens vàrem acomiadar d'aquella gent tan meravellosa que hui havíem compartit Camí.
 |
| El port d'Altea a la caminada del 5-2-16 abans d'eixir el sol |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada