 |
| Monestir vell del Desert de les Palmes |
La seua silueta s'alça esvelta en el cor de les muntanyes, l'estructura de pedra del que queda del monestir vell, la pedra roja del desert resalta sobre la verdor de la vegetació colpejada pel foc .
L'estiu havia segut molt sec i els romers estaven arrupits, groguencs, l'aigua és vida i dóna alé als romers, però a les acavalles del XVII una forta pluja va deixar el monestir en runes i el frares varen decidir fer el nou una mica més amunt.
El Desert de les Palmes , el nom ja ens parla que estava inhabitat quan ells vingueren., buscant el
 |
| Monestir vell del desert de les Palmes |
La data de la instal·lació dels frares al Desert em fa reflexionar, encara no havia arribat el segle XVIII, els valencians encara erem dignes i amos de nosaltres mateixos, encara ens regíem pels furs de Jaume I , les nostres lleis, no havia entrat el cancer de la maledicció borbònica que ens negà seguir ser com som, amos del nostre futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada