Castell de Sagunt. Sagunt . Camp de Morvedre.
Feia més de quinze anys que no havia pujat al castell de Sagunt.
|
Caminada Sagunt-Les Valls |
Aquesta vegada el 6-12-14 fent el Camí de Segart a Sagunt tenia el gran privilegi de trobar-me acompanyat per David Garcia, un guia de luxe que em va anar explicant amb molta paciència molts dels detalls i tresors que conformen aquesta fortalesa de més de dos mil anys d'història.
Intentaré explicar tot el que David em va contar. Alguns aclariments:
|
Caminada de Segart a Sagunt 6-12-14 |
Arse
(nom de Sagunt en època íbera) fou una ciutat-territori íbera
d'importància al territori de l'actual País Valencia. Comptava amb
assentaments a la fortalessa i al port, acunyava moneda (tenia ceca
pròpia) i per açò s'entén com a un dels referents comercials/culturals
d'aquest periode. Aquesta realitat cultural tingué la mala sort de
coincidir amb un dels conflictes bèl·lics pel domini del Mediterrani entre les potències Cartaginesa i Romana.
Amb la destrucció d'aquesta ciutat esclatarà la Segona Guerra Púnica i
canviarà per sempre la configuració territorial europea i
transcontinental.
El tractat de l'Ebre (el riu Iber que donava nom al territori i els pobladors),
establia el domini territorial dels territoris al Sud del riu per als
cartaginesos, amb l'excepció de les colònies de fundació grega.
Arse,
era la ciutat perfecta per fer esclatar el conflicte en trobar-se al
sud de l'Ebre i tindre tradició comercial i relacions amistoses amb els
pobles al·liats de Roma com Empúries o Marsella (massilia) però una
fundació grega dubtosa, sinò inexistent.
Sagunt,
que devia ser de domini Cartaginés pel tractat de l'Ebre, coneguda en
època íbera amb el nom d'Arse/Saguntum, va ser sempre defensada per la
memòria de l'imperi romà com a ciutat d'origen greg, entre d'altres
motius per tal de legitimar-se en la intervenció bèl·lica de la Segona
Guerra púnica.
1 Gran monument hebreu
Aquest tros de paret pujada, de la pujada, segons estudiosos del poble és pensa que forma part d'un gran monument hebreu , una gran tomba(identificada a un gravat del segle XVI amb el nom de Salomon).
|
1 Monument hebreu.Gran Tomba 6-12-14 |
2 Cementeri jueu del segle XIV-XVSeguim pujant cap amunt i trobem les tombés jueves del cementèri jueu del segle XIV-XV. Aquesta població hebrea agafaria el seu màxim esplendor a la ciutat sota el regnat d'Alfons el Magnànim.
Fa poc van excavar el cementeri, inhumant les restes òsies i van haver-hi protestes per part dels jueus, per l'estracció dels cossos. L'ajuntament autoritzà tornar a soterrar part de les restes seguint els ritus ortodoxos.
|
2 Tombes jueves del segle XV |
|
2 Cementeri jueu segle XVI-XV( Caminada 6-12-14) |
3 Muralla ibera
Al costat del cementeri jueu hi ha la muralla ibera.
|
3 Restes de muralla ibera al costat del cemeteri jueu. |
4 Contraforts del forum romà
En el foro trobem dos nivell se contraforts.
|
4 Contraforts del forum romà |
|
4 Contraforts del forum romà |
5 Basílica.
|
5 Fonaments de Basílica |
|
5 Fonaments de Basílica |
6 Temple, tot foro té basílica
(tavernae) i temple amb les tres deitats
|
6 Temple |
|
6 Temple |
7 Restes medievals
|
7 Restes medievals |
8 Tavernaes, on es negòcia el preu de les coses.
|
8 Fonaments de Tavernaes |
9 La Cúria. Ajuntament, sala de reunions dels poders polítics i legislatius.
|
9 Fonaments de la Cúria |
|
9. Fonaments de la Cúria |
10 Porta àrab.
|
10 Porta àrab |
|
10 porta àrab |
11 Contraforts
|
11 Contraforts |
12Cisternes i respiradors.
|
12 Cisterna |
|
12 Respirador de la cisterna |
13 Cisterna íbera.
Com a tret general per tal d'indentificar l'època de contrucció, entre els
aljubs ibers i romans és que els romans tenen els cantos quadrats (amb quart de canya) i els ibers/púnics tenen les vores arrodonides. En aquest cas són ibers. La diferència entre els
aljubs ibers i romans són que els romans tenen els cantos quadrats i els ibers tenen les vores arrodonides. En aquest cas són ibers.
|
13 Cisterna íbera |
14 Cisterna romana. Com veieu els vertex els tenen quadrats.
|
14 Cisterna romana( té els cantos quadrats) |
Arribem a un mirador exel·lent del castell, on és veu la Plana, la mar i el port.
Allí David m'explica que al costat del
port medieval hi havia el
port ibero-romà
Sagunt va tenir molta importància a nivell històric, hi ha la dita:
Mentre a Roma es discuteix Sagunt es crema.
Roma discutitur debatitur, Saguntum expugnatur.
15 Els valuards del mirador ens indiquen els antics camins ja que estaven en aquesta disposició pel control dels camins
.
|
La Plana del Camp de Morvedre, on estaria el port ibero-romà, i al fons el Montgó |
|
15 Valuard, per contolar els camins d'entrada a la població |
Mirant el port
David em va parlar de la importància de la indústria acerera , ja que va ser la primera acerera de la Mediterrània en 1919.
16 Estança de regiment. Són cases adosades a la muralla de l'època de la guerra del francés 1808-1812
|
16 Estances del regiment |
17 Merlets originals. La majoria de merlets són reconstruits però aquests tres són dels pocs que queden sense restaurar.
|
17 Merlets originals |
18 Sitges preindustrials. S'utilitzaven per guardar el gra, segurament de l'epoca de l'ocupació francesa.
|
18 Sitges preindustrials |
|
18 Sitgespreindustrials |
19"Les Lleoneres". Són calaboços del segle XVII i XVIII. David em contava que al public infantil era el lloc que més els agradava, ja que són una serie de corredors i estances subterrànies que impressionen
.
|
19Calaboç subterrani s. XVII-XVIII |
|
19 Calaboç |
|
19 Calaboços i corredors subterranis |
|
19 Entrada dels calaboços |
20.Cisterna i respirador. És una cisterna en alt, no entenem massa el seu funcionament sobre com i on hi ha les entrades d'aigua.
|
20 Entrada de la cisterna |
|
20 Respirador al sostre de la cisterna |
|
20 Cisterna |
21La Torre de la Moneda És una torre àrab.
|
21 torre de la Moneda |
|
21 La torre de la Moneda |
22 La plaça dels estudiants Es diu així perquè
hi resideien els estudiants de l'acadèmia Militar , van lluitar i morir molts estudiants en aquesta zona en la resistència contra
Napoleó i s'hi han trobat tombes amb grafits en llengua francesa
|
22 Plaça dels estudiants |
El
castell de Sagunt és una immensa fortalesa que agafa la forma allargada de la muntanya, en aquesta visita del 6-12-14 vam arribar ací a la
plaça dels estudiants . Moltes gràcies
David Garcia per totes les explicacions i per compartir els teus coneixements.
Podeu trobar més informació a
www.sagunt.es i correspon al punt 30 del mapa
La seua ubicació a
l'itinerari del mapa d'El Camí és el punt 32
Uns mesos més tard també acompanyat de David i en aquesta ocasió de Graeme i d'Encarna, cap al maig del 2015 vàrem fer el recorregut urbà per Sagunt, des d'on veiem les muralles del castell, segons em va comentar David podem observar la rectitud de la muralla abans de la guerra del francés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada