Castell d'Orpesa.Orpesa. Plana Alta.

 Castell d'Orpesa.Orpesa.Plana Alta
Turó vora mar , estratègic enclavament des de fa segles ocupat per viure, troballes de l'edat del Ferro i Iberes ho evidencien, tal com informen els panells, després fortalesa musulmana del segle XI, els àrabs veren  en aquell turonet vora mar  el lloc per emplaçar un castell, conquerit i utilitzat com a baluard per posteriors batalles i cultures.
 Ara tal vegada totes aquestes històries queden amagades sota el cor de les pedres del castell i sota els fulls de la història. 

 Els anys passen i  les batalles són unes altres, els que en un moment forem guanyadors ara som els

atacats, i quan veus que un dels nostres patrimonis com és la nostra llengua mil·lenària, és menypreada pel poder, agredida i tenen la voluntat d'acorralar-la al reducte folclòric, t'omplis de ràbia i d'mpotència. Al Castell d'Orpesa he tingut aquesta sensació al veure que quasi  tots els panells es troben en "la lengua del imperio" i  per si és poc quan preguntes pel forn antic del poble et miren amb cara rara, com si els escupires paraules extranyes, em senc ofés. Perquè cada paraula nostra, d'aquesta benvolguda llengua nostra , el nostre valencià, el català de tots, és com una pedra de castell, que ha mantingut la nostra identitat com  a poble durant segles i ha de seguir mantenit-la, i si no la fem servir sera com les  pedres del castell que cauen a terra i ja no mantenen la muralla. (Algú

ho havia de dir).

  Tornem al castell, feia uns  anys que no pujava  al castell d'Orpesa, de l'any 2001, quan les fotgrafies les necessitàvem tocar.
El que  fa molts anys va ser l'escenari de lluites i sang avui és un reconet per a parelles que es demostren el seu amor entre les pedres ensanguinades.  És l'escenari que avui m'he trobat quan hi he pujat.
La part del castell que queda en peus està reforçada perquè no caiguen més pedres.

Caminada abril 2015