Sobre la serra d'Irta.
Les vegades que he recorregut la serra d'Irta des de Santa Magdalena de Polpis fins a Peníscola, passant per la Torre Badum, sempre el coscoll m'ha creat una sensació de caminar per una mar verda, més enllà, la verdor xoca amb la mar blava. Quan alcem la vista veiem a l'horitzó que es retalla la costa Mediterrània. Passejar per la vora d'Irta amb la mar que se la vol menjar sempre és un espectacle.
Pel que fa a la Torre Badum,
Al principi amb poca altura i a poc a poc anem agafant metres fins que ens apropem a la Torre Badum, on el penya-segat s'alça més ferotge cap a la mar, i aquesta a cops d'escuma intenta fustigar la serra, i allà dalt, la torre, tranquil·la s'enriu ara que ja no treballa i essent protegida de ser enderrocada.
Esbufeguem en la nostra fatigosa pujada cap a la torre, la nostra ment s'enlaira cap a l'horitzó i pensa en moments passats d'activitat de la Torre Badum, quan els pirates atacaven la costa i els vigies s'afanyaven a donar la notícia. Com funcionaven? Com es comunicaven entre les altres torres?
Es curiós perquè no hem trobat la porta i les finestres són molt xicotetes
 |
| Penya-segat i al fons la Torre Badum |
 |
| Escut del regne de València amb l'àguila bicèfala dels Àustries |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada