Caminada del Grup de Caminants per l'Alt Maestrat de Tírig a Catí.

 Caminada del Grup de Caminants per l'Alt  Maestrat: de Tírig a Catí.
  Aquest cap de setmana vàrem fer dos dies de caminada, era el diumenge i vam començar de Tírig, després d'un dissabte ple de bones notícies i ensenyar-nos moltes coses de la prehistòria al barranc de la Valltorta, iniciàvem el segon dia a la plaça de Tírig. Com sempre després de recordar que és el Camí i repartir els carnets del tram a qui no en tenia, vàrem eixir del poble, als llavadors  vàrem escorcollar, i curiosament vàrem veure que semblava que hi havia llavadors individuals. Vàrem seguir per la bassa, on Sofia ens contava que havien aprés a nadar quan eren menuts tota la gent del poble, al costat uns segons llavadors tapaven un vell om supervivent de  la malaltia que tants n'havia matat.
 Vàrem seguir per un paisatge de camps de conreu, d'ametlers i marges plens d'espàrrecs, de tant en tant alguna cabana de volta trencava la continuïtat dels conreus.
 vam passar per l'assegador del mas Blanc, fins arribar al mateix mas on vàrem esmorzar,  després a l'ombra del mas  vàrem explicar la història del Gegant del mas Blanc, que era un home molt gran i tenia molta força i es conten d'ell moltes proeses , com que tancava el ramat amb unes pedres molt grans i les movia cada dia. Després Sofia ens va contar el conte de la Raboseta i el Llop, conte en el que la raboseta enganya al llop i aconsegueix llevar-li el formatge.
 Després d'esmorzar ens vam acomiadar de Sofia, Mario i Tània i els van seguir cap a Catí a més bon ritme, a poc a poc vàrem pujar la costera  fins a dalt de la lloma i per un paisatge on el coscoll pintava a clapes les muntanyes , vàrem arribar a l'ermita de Sant Vicent, antiga ermita on va predicar Sant Vicent Ferrer, des d'allí teníem una molt bona panoràmica de Catí. La calor apretava ja i les cares de la gent començaven a pansir-se. Vam davallar la pista i vam arribar a Catí. És la primera vegada que arribem més d'hora de l'hora prevista, encara vam poder anar a recuperar els cotxes.
  Cansats però contents vàrem arribar al bar el Tubo a dinar, al bar una gran taula estava esperant-nos per omplir de plaer  el nostre paladar, alguns plats suculents començaren a rodar per la taula i amb bona gana ens disposàrem a dinar. Després vàrem segellar amb l'encuny del bar , un més per la col·lecció.
Per la vesprada Amparo ens va ensenyar una mica Catí, vàrem entrar a la llotja de Catí, d'estil gòtic, i ens vàrem assabentar de la importància de Catí i el comerç de la llana, vàrem pujar a la part de dalt i vàrem escorcollar fins la darrera sala., vàrem pujar a la sala del consell, a les parets les inscripcions i dibuixos ens feien imaginar el perquè de les coses. Quina sorpresa en traure la calç que aparegueren sota aquelles pintures
 Després  vàrem visitar l'església, les capelles laterals i les capelles que varen tallar per ampliar la carretera,  inicialment del gòtic  encara que a sobre es va construir amb altres estils.
 Un altre referent són els rellotges de sol que es troben en diferents indrets del poble.
 Ja finalment ens vàrem acomiada d'Amparo i  del grup, sempre amb un "fins la propera" i vàrem anar cap a casa.
A l'enllaç podreu trobar la traça amb l'itinerari que vàrem fer.

Caminada del Grup de Caminants per l'Alt Maestrat: d'Albocàsser a Tírig.

Caminada del Grup de Caminants per l'Alt Maestrat: d'Albocàsser a Tírig.
El passat dissabte 8 d'abril vàrem fer l'etapa del tram de l'Alt Maestrat i els Ports d'Albocàsser a Tírig, una bona colla de gent ens vam trobar a Albocàsser, cada caminada la varietat de gent vinguda de tot arreu és una constant, la Marina, la Safor, la Vall d'Albaida, l'Alcalatén, la Plana Alta i per suposat del mateix Maestrat. Sempre és una riquesa molt humana, de trobar-nos amb gent coneguda vinguda de molt lluny i amb noves amistats per fer el Camí.
D'Albocàsser ens va acompanyar Paco Melià, tot i que el camí era clar i no tenia pèrdua.  Primer el paisatge era de coscollar, vàrem passar per alguns masos com el mas de la Valltorta i el de la Valltorteta. La primavera floria en tota la seua força i la gent és divertia collint espàrrecs,  en girar el cantó del mas de la Valltorteta  el barranc de la Valltorta i les seues parets retallades  es dibuixaven a l'horitzó. Vam baixar la sendeta cap al barranc, on els roures amb les seues noves fulles de verd clar feien bona ombra, vàrem creuar el barranc i vàrem passar al terme de Tírig.
La senda em portava molts records de quan feia deu anys vàrem començar el Camí pel Maestrat, amb  Sofia i Mario desbrossant la senda.
 El temps anava passant i de seguida es van fer vora les 12 del mig dia, havíem d'afanyar-nos per arribar a la visita de la cova de Cavalls que començava al museu, encara vam ser a temps i Lluís el guia ens va poder ensenyar moltes coses de la vida fa milers d'anys a la Valltorta, com eren un grup molt gran vam fer dos grups per entendre millor les explicacions.
Primer vàrem passar per la cabana de volta inmensa que hi ha prop de la cova de Cavalls, on dintre ens va explicar l'enginy que tenien  per construir-la, mantenir la bona temperatura i com equilibrar les forces perquè la pedra no caiguera. Després en un mirador del barranc Lluís ens va explicar les estratègies de caça que tenien els caçadors recol·lectors del barranac de la Valltorta. Com conduïen els cèrvols fins un atzucat  per allà matar-los.

 Despres vàrem entrar pel passadís de la cova de Cavalls, espectacular badall  entre pedres  que donava al barranc, després Lluís ens va contar moltes coses de les pintures de la cova, bàsicament en aquest cas una escena de caça , vàrem parlar de la posició dels animals i la posició dels caçadors, de la flexió de les cames dels cèrvols i de les osicions dels caçadors. De la perfecció de les traces , de com eren d'estilitzats els cossos dels caçadors. També de l'exploli que s'ha fet durant anys de moltes de les figures, que han deixat algunes escenes incompletes, de les colades i la calç que n'ha tapat unes altres.

 Després vàrem anar a dinar  al càmping on ens tenien una gran taula parada i nosaltres bona gana per menjar.  Al dinar vàrem encetar el llibre d'el Camí al Maestrat i vàrem segellar l'etapa de Tírig.
 Per la vesprada a les 5 hi havia la visita a la cova de Civils, una altra perla que dintre d'una balma ens descrivia com era la vida a la Valltorta durant el paleolític superior.
 Ací vàrem poder veure una escena de guerra entre dos tribus, tot i que era una escena molt llarga la part central estava tapada per una colada de calç, més enlla vàrem poder veure una escena de dansa.
 En acabar vàrem anar al museu, vàrem veure el video explicatiu de com vivien les antigues tribus del Paleolític superior i Neolític  a la Valltorta. La gent vinguda de més lluny es quedaren a Tírig ja que a l'endemà hi havia una altra etapa de Tírig a Catí, jo me'n vaig anar a casa a descansar

Reial Fàbrica de ceràmica de l'Alcora. L'Alcora. L'Alcalatén

 Reial fàbrica  de l'Alcora. L'Alcora. L'Alcalatén.
 En el meu recorregut per l'Alcora  el maig de 2016 vaig recórrer un dels indrets més emblemàtics i més importants de l'Alcora a nivell mundial,  l'antic edifici de la fàbrica de l'Alcora.

Mural ceràmic. L'Alcora. L'Alcalatén

Mural ceràmic. L'Alcora. L'Alcalatén.
 En una de les visites a l'Alcora el maig del 2016 vaig trobar aquesta antiga fàbrica amb el mural ceràmic a la façana.

Caminada del Grup de Caminants per la Marina Alta: de Teulada a Poble Nou de Benitatxell i Xàbia.

 Caminada del Grup de Caminants per la Marina Alta: de Teulada a Benitatxell i Xàbia.
 El darrer dissabte 25 de març vàrem fer una caminada  per la Marina Alta, pel tram del Camí de  la costa de la Marina.
 Ens vàrem trobar gent de moltes comarques, per fer el Camí, en aquest cas a la Marina Alta.
 Vàrem arribar a l'estació de Teulada on ens aplegàrem per començar aquest viatge,  després de presentar el Camí i explicar i situar on ens trobàvem Jaume Buigues ens va fer un xicotet recorregut tot seguint un barranquet. L'aigua fluïa per tot arreu i era un gust tanta verdor i aigua.
 Ens va mostrar el riurau del bancal Roig, fet museu, on hi havia explicacions molt interessants dels diferents oficis antics de la comarca i del poble, i les particularitats de cadascun.
 Hi havia els treballadors dels canyissos, com treballaven la canya, hi havia els apicultors amb les bresques i la mel, i també la gent que treballava l'espart i les espardenyes, i en va contar l'anècdota del xiquet que als nou anys li va dir son pare que li faria  una espardenya, que ja havia pres la comunió, ja  era un home i l'altra, si la volia que se la fera ell, i com se la va fer, però després anava descalç, i es posava les espardenyes per entrar al poble i no desgastar-les. També  hi havia  els que treballaven la llata del margalló per fer cabassos, o la gent que treballaven la boga per fer cadires. Va ser molt instructiu  aprendre una mica més dels antics oficis de la comarca.
 També alguna dita que enllaça treball i paisatge.
 Quan el Montgó porta capell, pica espart i fes capell.
 Després de tan virtuoses explicacions i d'apuntar alguns noms d'estris i conèixer oficis i faenes  a la llibreta vam eixir del riurau i vam fer cap al poble de Teulada, entre camps de tarongers  vam arribar a Teulada, allà vàrem entrar al seller on hi havia vins de moltes maneres i  ens van explicar els diferents vins que tenien. Jaume ens va contar una mica sobre Teulada, del terratrèmol que va estovar el palau.
 Després vàrem seguir cap a Poble Nou de Benitatxell, ens hi vam parar a la cova de les Bruixes on  el nostre guia, Quico Llobell ens va parlar de totes les troballes que a la cova s'havien fet i les diferents fases que havia passat el jaciment, les restes  de terra sigilata d'època romana i alguns fonaments de cases musulmanes.
 Després vàrem passar pel poble , Poble Nou de Benitatxell, segons ens va contar Quico ens va parlar una mica del poble , resulta ser que hi havia algunes alqueries i Benitatxell era la que li dóna nom al poble actual per la seua ubicació.
Vàrem entrar a l'oratori i l'església, un barroc senzill. D'allà ja vàrem fer via cap a Xàbia. Vàrem  travessar camps on la primavera es deixava sentir i la magreta feia un esclat  de groc sobre el verd de l'herba fresca. Alguns camps  d'orquídies lluïen  sobre els prats.
  També alguns horts de tarongers encara amb la taronja a sobre  feien costat al camí.
 Finalment cansats, amb retard  i amb fam vàrem arribar a Xàbia, i vàrem entrar al bar Victòria que ens van fer un bon dinar on no vam dubtar en repelar fins la darrera molla del plat.
 Després vam segellar el carnet del tram brancal i vàrem escriure al llibre de la comarca.
 Per acabar Ximo ens va fer una visita per Xàbia, el museu i l'església de Xàbia, una construcció especial, una església diferent,  feta de pedra tosca i amb la seua condició d'església fortalesa, és un edifici que no ens deixa igual. Hi ha una part més antiga del segle XIV, i  una altra més moderna del segle XVI.

 Després al museu vàrem veure algunes peces d'origen romà trobades dintre la mar,  com àmfores , àncores, i també informació i restes d'algunes coves com la cova del Migdia del Montgó, de tant difícil accés, buscaven llocs per fer rituals, hi ha soterraments durant més de 200 anys.
 Després de recórrer tants pobles i aprendre tantes coses va arribar el moment de tornar cap a casa. Una caminada més per al record.
Podeu veure l'itinerari a l'enllaç del wikiloc