Caminada del Grup de Caminants per l'Alt Maestrat: de Tírig a Catí.
Aquest cap de setmana vàrem fer dos dies de caminada, era el diumenge i vam començar de Tírig, després d'un dissabte ple de bones notícies i ensenyar-nos moltes coses de la prehistòria al barranc de la Valltorta, iniciàvem el segon dia a la plaça de Tírig. Com sempre després de recordar que és el Camí i repartir els carnets del tram a qui no en tenia, vàrem eixir del poble, als llavadors vàrem escorcollar, i curiosament vàrem veure que semblava que hi havia llavadors individuals. Vàrem seguir per la bassa, on Sofia ens contava que havien aprés a nadar quan eren menuts tota la gent del poble, al costat uns segons llavadors tapaven un vell om supervivent de la malaltia que tants n'havia matat.
Vàrem seguir per un paisatge de camps de conreu, d'ametlers i marges plens d'espàrrecs, de tant en tant alguna cabana de volta trencava la continuïtat dels conreus.
vam passar per l'assegador del mas Blanc, fins arribar al mateix mas on vàrem esmorzar, després a l'ombra del mas vàrem explicar la història del Gegant del mas Blanc, que era un home molt gran i tenia molta força i es conten d'ell moltes proeses , com que tancava el ramat amb unes pedres molt grans i les movia cada dia. Després Sofia ens va contar el conte de la Raboseta i el Llop, conte en el que la raboseta enganya al llop i aconsegueix llevar-li el formatge.
Després d'esmorzar ens vam acomiadar de Sofia, Mario i Tània i els van seguir cap a Catí a més bon ritme, a poc a poc vàrem pujar la costera fins a dalt de la lloma i per un paisatge on el coscoll pintava a clapes les muntanyes , vàrem arribar a l'ermita de Sant Vicent, antiga ermita on va predicar Sant Vicent Ferrer, des d'allí teníem una molt bona panoràmica de Catí. La calor apretava ja i les cares de la gent començaven a pansir-se. Vam davallar la pista i vam arribar a Catí. És la primera vegada que arribem més d'hora de l'hora prevista, encara vam poder anar a recuperar els cotxes.
Cansats però contents vàrem arribar al bar el Tubo a dinar, al bar una gran taula estava esperant-nos per omplir de plaer el nostre paladar, alguns plats suculents començaren a rodar per la taula i amb bona gana ens disposàrem a dinar. Després vàrem segellar amb l'encuny del bar , un més per la col·lecció.
Per la vesprada Amparo ens va ensenyar una mica Catí, vàrem entrar a la llotja de Catí, d'estil gòtic, i ens vàrem assabentar de la importància de Catí i el comerç de la llana, vàrem pujar a la part de dalt i vàrem escorcollar fins la darrera sala., vàrem pujar a la sala del consell, a les parets les inscripcions i dibuixos ens feien imaginar el perquè de les coses. Quina sorpresa en traure la calç que aparegueren sota aquelles pintures
Després vàrem visitar l'església, les capelles laterals i les capelles que varen tallar per ampliar la carretera, inicialment del gòtic encara que a sobre es va construir amb altres estils.
Un altre referent són els rellotges de sol que es troben en diferents indrets del poble.
Ja finalment ens vàrem acomiada d'Amparo i del grup, sempre amb un "fins la propera" i vàrem anar cap a casa.
A l'enllaç podreu trobar la traça amb l'itinerari que vàrem fer.
Els colors de la terra és un viatge pel nostre patrimoni. Tot allò que vaig descobrint ho vaig recollint i classificant.Tot el que vaig aprenent de la gent dels pobles que m'acompanya i tot el que la vida em va donant. Està basat en la seua major part en l'itinerari d'El Camí. L'objectiu és conèixer el meu país i transmetre la meua gran estima cap a la meua terra i totes les perles precioses que conté
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada