Els colors de la terra: Caminada del grup de Caminants pel Baix Maestrat: de Sant Mateu a la Salzadella.

dimecres, 19 d’abril del 2017

Caminada del grup de Caminants pel Baix Maestrat: de Sant Mateu a la Salzadella.

Sant Mateu

Era la primera caminada d'el Camí pel Baix Maestrat, aquesta vegada caminàvem de Sant Mateu a la Salzadella. El punt de trobada va ser a Sant Mateu, a la plaça Major, indret emblemàtic del poble i de la comarca, on ens vam trobar gent de diferents pobles i comarques, després la guia ens va fer una volta per Sant Mateu, vam veure l'arxiprestal, des de la seua part més romànica fins la part més gòtica, amb les seues vidrieres. A la capella vam veure una relíquia de Sant Climent, impressionava veure les faccions de la cara i l'home mort en aquell reliquiari, vingut de les catacumbes de Santa Priscila.
Després la guia ens va explicar la importància de Sant Mateu en el Sisma d'Occident i la relació amb el papa Lluna.
Després vam pujar al campanar, fadrí també com el del meu poble, separat de la catedral, vam seguir l'escala de caragol de pedres polides i estretes, la pedra ens cobria la nostra vista, com una gola de llop, un campanar massís, únicament deixava buida l'estança del rellotge, on encara podíem veure la maquinària del rellotge de finals del segle XVIII.
Ens va contar també que a la guerra de les Germanies, per resistir es van tancar dins del campanar, i li van botar foc per fora i el fum els va fer rendir-se.
Vam arribar a la sala de les campanes on les obertures ens deixaven una bona vista de bona part del Maestrat, també el poble de la Salzadella que el teníem una mica més al sud.

Caminem entre sènies i cirerers
En baixar ens vam acomiadar de la guia i d'Aaron i vam iniciar el recorregut cap a la Salzadella, vam passar pel cementeri medieval, on també teníem una molt bona perspectiva de l'església arxiprestal.
Vam seguir pel camí, la calor ja es feia notar a aquella hora del matí, vam parar a la vora d'unes sènies que es trobaven a dos minuts del camí i allà vam esmorzar, eren unes sènies monumentals amb contraforts a les parets com poques havia vist a la vida.
En acabar vam seguir per camins d'oliveres, algunes d'elles eren gruixudes i velles. Vam tenir dos moments de dubte respecte quin era el camí bo, i ens va fer retardar-nos una mica. La primavera creava un mosaic de colors de flors sobre la catifa verda del cereal. Pintaven el paisatge els grocs i blancs del ravanell i d'altres crucíferes. Els cirerers ja havien perdut la flor i la cirera ja era bonica, ens recordaven que arribàvem a la Salzadella. Pel camí vam passar per les llacunes on algunes garces alçaven el vol en veure'ns, en passar els xiquets aprofitaven per enfangar-se una miqueta i untar-se amb els colors de la terra.
El camí seguia la via Augusta que estava farcit de sènies que intentaven aprofitar els recursos hídrics del subsòl. A l'ermita de Santa Bàrbara vam parar, però de seguida ja estàvem a la Salzadella.

La Salzadella
Vam arribar a la Salzadella i a la plaça de Mèxic , era un dels llocs més emblemàtics del poble, damunt d'un dels bancs de pedra l'alcalde de la Salzadella ens va segellar els carnets del tram del Camí Sénia Ebre, en la seua etapa de Sant Mateu a la Salzadella, a l'escut el salze representava l'origen del poble.
Vam dinar a Ca Blai, una bona paella, i després vam cantar algunes cançonetes de la terra, en acabar vam escriure al llibre del Camí al Maestrat.
Per la vesprada Sergi ens va fer una visita guiada per la Salzadella, i ens va explicar les peculiaritats del poble.
Ens va contar la història de la plaça de Mèxic i la importància de la relació de la Salzadella amb Mèxic, fins i tot durant el franquisme, quan arreu de l'estat les relacions estaven trencades. Vam fer cap als portals i l'església. Ens va parlar de la importància de la cirera al poble, d'una varietat autòctona, la garrafal, poc comercialitzada.
Després d'un dia tan complet vam anar a pels cotxes i vam tornar cap a casa.