Castell de Sagunt.Sagunt. Camp de Morvedre.

 Castell de Sagunt. Sagunt . Camp de Morvedre.
  Feia més de quinze anys que no havia pujat  al castell de Sagunt.

 Caminada Sagunt-Les Valls

  Aquesta vegada el 6-12-14  fent el Camí de Segart a Sagunt tenia el gran privilegi de trobar-me acompanyat per David Garcia, un guia de luxe que em va anar explicant amb molta paciència molts dels detalls i tresors que conformen aquesta fortalesa de més de dos mil anys d'història.
Intentaré explicar tot el que David em va contar. Alguns aclariments:

Caminada de Segart a Sagunt 6-12-14

 Arse (nom de Sagunt en època íbera) fou una ciutat-territori íbera d'importància al territori de l'actual País Valencia. Comptava amb assentaments a la fortalessa i al port, acunyava moneda (tenia ceca pròpia) i per açò s'entén com a un dels referents comercials/culturals d'aquest periode. Aquesta realitat cultural tingué la mala sort de coincidir amb un dels conflictes bèl·lics pel domini del Mediterrani entre les potències Cartaginesa i Romana. Amb la destrucció d'aquesta ciutat esclatarà la Segona Guerra Púnica i canviarà per sempre la configuració territorial europea i transcontinental.

El tractat de l'Ebre (el riu  Iber que donava nom al territori i els pobladors),  establia el domini territorial dels territoris al Sud del riu per als cartaginesos, amb l'excepció de les colònies de fundació grega.
Arse, era la ciutat perfecta per fer esclatar el conflicte en trobar-se al sud de l'Ebre i tindre tradició comercial i relacions amistoses amb els pobles al·liats de Roma com Empúries o Marsella (massilia) però una fundació grega dubtosa, sinò inexistent.


 Sagunt, que devia ser de domini Cartaginés pel tractat de l'Ebre, coneguda en època íbera amb el nom  d'Arse/Saguntum,  va ser sempre defensada per la memòria de l'imperi romà com a ciutat d'origen greg, entre d'altres motius per tal de legitimar-se en la intervenció bèl·lica de la Segona Guerra púnica.

  1 Gran monument hebreu

Aquest tros de paret pujada, de la pujada, segons estudiosos del poble    és pensa que forma part d'un gran monument hebreu , una gran tomba(identificada a un gravat del segle XVI amb el nom de Salomon).

1 Monument hebreu.Gran Tomba 6-12-14

2 Cementeri jueu del segle XIV-XVSeguim pujant cap amunt i trobem les tombés jueves del cementèri jueu del segle XIV-XV. Aquesta població hebrea agafaria el seu màxim esplendor a la ciutat sota el regnat d'Alfons el Magnànim.
 Fa poc van excavar el cementeri, inhumant les restes òsies i van haver-hi protestes per part dels jueus, per l'estracció dels cossos. L'ajuntament autoritzà  tornar a soterrar  part de les restes seguint els ritus ortodoxos.

2 Tombes jueves del segle XV

2 Cementeri jueu segle  XVI-XV( Caminada 6-12-14)

3 Muralla ibera
Al costat del cementeri jueu hi ha la muralla ibera.

3 Restes de muralla ibera al costat del cemeteri jueu.

4 Contraforts del forum romà
 En el foro trobem dos nivell se contraforts.

4  Contraforts del forum romà

4 Contraforts del forum romà

5 Basílica.

5 Fonaments de  Basílica

5  Fonaments de  Basílica

6 Temple, tot foro té basílica(tavernae) i temple amb les tres deitats

 6 Temple

6 Temple

7 Restes medievals

7 Restes medievals

8 Tavernaes, on es negòcia el preu de les coses.

8 Fonaments de  Tavernaes

9 La Cúria. Ajuntament, sala de  reunions dels poders polítics i legislatius.

9  Fonaments de la Cúria

9. Fonaments de la Cúria

10 Porta àrab.

10 Porta àrab

10 porta àrab

11 Contraforts

11 Contraforts

12Cisternes i respiradors.

12 Cisterna

12 Respirador de la cisterna

13 Cisterna íbera. Com a tret general per tal d'indentificar l'època de contrucció,  entre els aljubs ibers i romans és que els romans tenen els cantos quadrats (amb quart de canya) i els ibers/púnics  tenen les vores arrodonides. En aquest cas són ibers. La diferència entre els aljubs ibers i romans són que els romans tenen els cantos quadrats i els ibers  tenen les vores arrodonides. En aquest cas són ibers.

13 Cisterna íbera

14 Cisterna romana. Com veieu els vertex els tenen quadrats.

 14 Cisterna romana( té els cantos quadrats)

 Arribem a un mirador exel·lent del castell, on és veu  la Plana, la mar i el port.
 Allí David m'explica que al costat del port medieval hi havia el port ibero-romà
 Sagunt va tenir molta importància a nivell històric, hi ha la dita:
Mentre a Roma es discuteix Sagunt es crema.
 Roma discutitur debatitur, Saguntum expugnatur.
 15 Els valuards del mirador ens indiquen els antics camins ja que estaven en aquesta disposició pel control dels camins.

 La Plana del Camp de Morvedre, on estaria el port ibero-romà, i al fons el Montgó

 15 Valuard, per contolar els camins d'entrada  a la població

 Mirant el port David em va parlar de la importància de la indústria acerera , ja que va ser la primera acerera de la Mediterrània en 1919.
16 Estança de regiment.  Són cases adosades a la muralla de l'època de la guerra del francés 1808-1812

16 Estances del regiment

17 Merlets originals. La majoria de merlets són reconstruits però aquests tres són dels pocs que queden sense restaurar.

17 Merlets originals

18 Sitges preindustrials. S'utilitzaven per guardar el gra, segurament de l'epoca de l'ocupació francesa.

18 Sitges preindustrials

18 Sitgespreindustrials

19"Les Lleoneres". Són calaboços del segle XVII i XVIII. David em contava que al public infantil era el lloc que més els agradava, ja que són una serie de corredors i estances subterrànies que impressionen. 

19Calaboç subterrani s. XVII-XVIII

 19 Calaboç

 19 Calaboços i corredors subterranis

19 Entrada dels calaboços

20.Cisterna i respirador. És una cisterna en alt, no entenem massa el seu funcionament sobre com  i on hi ha les entrades d'aigua.

20 Entrada de la cisterna

20 Respirador  al sostre de la cisterna

20 Cisterna

21La Torre de la Moneda  És una torre àrab.

21 torre de la Moneda

21 La torre de la Moneda

22 La plaça dels estudiants  Es diu així  perquè hi resideien els estudiants de l'acadèmia Militar , van lluitar i morir molts estudiants en aquesta zona en la resistència contra Napoleó i s'hi han trobat tombes amb grafits en llengua francesa

22 Plaça dels estudiants

El castell de Sagunt és una immensa fortalesa  que agafa la forma allargada de la muntanya, en aquesta visita del 6-12-14 vam arribar ací  a la plaça dels estudiants . Moltes gràcies David Garcia per totes les explicacions i per compartir els teus coneixements.
 Podeu trobar més informació a www.sagunt.es i correspon al punt 30 del mapa
La seua ubicació a l'itinerari del mapa d'El Camí és el punt 32


Uns mesos més tard també acompanyat de David i en aquesta ocasió de Graeme i d'Encarna, cap al maig del 2015 vàrem fer el recorregut urbà per Sagunt, des d'on veiem les muralles del castell, segons em va comentar David podem observar la rectitud de la muralla abans de la guerra del francés.

Castell de Polpis. Santa Magdalena de Polpis

Castell de Polpis. Santa Magdalena de Polpis. Baix Maestrat.

Vaig anar amb Paco del centre excursionista de Peníscola,  el conjunt és impressionant, sobre tot la portalada de l'entrada i algunes muralles amb els merlets i torres.
 Per altra banda cal destacar  els arbres que hi ha dintre   de l'època en la qual el castell estava en ús i s'utilitzaven les tavelles d'aquests per enverinar les fletxes abans de llançar-les a l'enemic.

El Jardí de les espècies

EL JARDÍ DE LES ESPÈCIES

 El jardí de les espècies és un projecte que comença a prendre forma en nostre cap i en la nostra terra. La idea és és anar reproduint i col·leccionant el màxim nombre d'especies tant pel que fa a les plantes herbàcies d'aprofitament agrícola com tot allò que respecta a l'aviram i altres espècies animals. Aprofundir en l'estudi de les espècies i les seues característiques varietals i en especial en la recuperació d'espècies autoctones i la seua reproducció.
 Així com el seu vincle amb la tradició agrària i gastronòmica castellonenca però ubicada dintre la cultura catalana i la  meua vivència amb la planta o l'animal.
 Pel que fa a la plantació definitiva diferenciem dos llocs , l'Hort, on hi diverses espècies i varietats i ben bé el Jardí de les espècies on hi ha una representació de totes les varietats i sols hi ha un clot per varietat, fomant un museu  a l'aire lliure amb una biodiversitat espectacular.
Pel que fa a les especies vegetals el jardí de les espècies consta de quatre espais.
-El banc de Llavors.
-El viver.(lloc on fem els planters)
-El Bloc/facebook
-l'Hort
-El Jardí de les Espècies.

Pel que fa a les espècies animals els espais serien dos:
-El Bloc/facebook
- Els galliners i corrals.

Les vivències del meu Camí. De Cullera a la Muntanyeta dels Sants. 12-4-14-.Tram Costera-Ribera-Horta.

Havíem quedat a les 9:00h a la plaça de l'ajuntament de Sueca, jo hi vaig anar amb el cotxe i la bicicleta la portava dintre, quan vaig arribar-hi hi havia la Lluïsa de Castelló de la Ribera.
 A poc a poc van arribar la resta, Claudi i la resta de la colla.Vam eixir cap a l'estació, tot el grup en bicicleta, ens apropàrem al punt on ells ho havien diexiat l'altre dia, anèvem passant per camins de terra i reguers plens d'aigua.
 Vàrem passar pel costat dels ullals de Sant Llorenç, finalment vàrem

recórrer pel costat tota la muntanyeta de les Raboses, és  la muntanya que cobreix Cullera pel nord, fins arribar al final, allà on la roca gegantina deixa pas a la sorra fina. Vàrem entrar pel costat d'una séquia i vàrem arribar a la mar. La plaja verge s'obria als nostres ulls,  vàrem deixar les bicis i ens vam entaular en un baret on vam esmorzar, jo em vaig fer una aigua. Vàrem parlar sobre els possibles itineraris  per l'horta sud amb Toni Torreño i les diferents possibilitats per entrar a València.
Poc després vàrem inciciar el viatge, reculant un tros per on havíem vingut, per aquella sèquia ampla, vàrem passar per camins de terra

voltats de bardisses, fins arribar a la platja. Ens vàrem aturar un moment. Quin goig aquella platja sense edificis, ens trobàvem a la platja nudista de Cullera, hi havia dos o tres homes majors sense roba, passsejant per la platja i gaudint de la primera caloreta .
Vàrem pujar a la bici i continuàrem  per sendes entre canyes i sorra. Claudi ens va dir que era el Parc Natural de l'Albufera i per això no s'havia edificat. La bicicleta de vegades s'esfonsava en la sorra i costava mantenir l'equilibri, alguns  trossos anava caminant ja que se'm feia
complicat.
 Després vàrem passar pels marenys de Sant LLoreç, una petita població de la qual allò més interessant era el forn, un forn amb visió de futur, que no escatimava en farina, que havien montat unes tauletes i bancs perquè la gent puguera berenar.
Poc després vàrem iniciar la marxa cap a Sueca, tot i que era l'època més marronosa, ja que els camps estaven llaurats i era una mica més poc visual que en altres èpoques, ara veiem  els camps sense aigua i sense arròs. Era agradable veure tanta plana junta i pensar que en poc de temps els camps quedarien coberts d'aigua per ser el bressol de l'arròs.
 Em va vindre a la memòria el conte de Toni Mestre sobre els camps d'arròs en el qual  explicava  el seu procés d'elaboració i ho feia com si fos un diàleg entre els camps i els llauradors. I també em va vindre al cap  la Pelitrumpeli, el disc d'Al tall, eixe recorregut dels xiquets per aquestes terres quan diu. I estàvem  en els arrosars de la Ribera i allà és on vam conèixer un altre amic.(crec que va apareixer el Tio Caliu).
Les gran sèquies llargues  al costat del camí immens en la plana em va 

recordar una mica els azars del Camp d'Elx. Era bonic anar en bicicleta per aquell paratge, al costat de la sèquia, així digeríem més facilment  la monotonia d'aquell trosset de  camí, a peu aquella pista se'ns haguera fet massa llarga.
 Vàrem arribar a Sueca, la major part del grup se'n va anar però Toni, Lluïsa i jo vàrem seguir un trosset més fins la muntanyeta dels Sants, aquell capollet de pins  amb  l'ermita blanca.
El camí continuava serpentejant entre camps marronosos assedegats d'aigua, i sèquies  que eren les venes d'aquella terra de marjal. El vent ens pegava a la cara i costava més avançar, vàrem arribar al peu de la muntanyeta. La pujada  la vàrem fer a peu. Des de dalt es veia la immensitat de la Plana. Un paisatge uniforme i al mateix temps amb uns canvis molts forts depenent de les etacions i el moment en el qual es trobava l'arròs.
Vàrem entrar a l'emita i un xic ens va atendre molt amablement, ell tenia cura de mantenir l'ermita endreçada i la veritat ho tenia tot molt lluent,

ara, li dedicava molt de temps i passió, es veia que  li agradava molt netejar.
 Molt amabelment ens va ensenyar l'ermita i la part interior amb les rajoles originals, unes més ben conservades que altres.
 Ens va explicar que era una ermita adreçada als sants de la Pedra, Abdon i Senen,  Felip V els va eliminar i va posar  Sant Isidre com a patró de l'agricultura. Fins i tot els sants  ens va tocar!!. Va destituir als antics i ens els va posar castellans. També aquesta vegada em va recordar eixe tros de cançó que diu: Reseu al sant de la Pedra, reseu al sant de la pedra, que està la collita a l'aire i si pedrega "mos" fot.
 Vàrem donar les gràcies per l'amabilitat al xic  i baixàrem de la muntanyeta per tornar cap a Sueca. Toni i Lluïsa es quedaren a l'estació i jo vaig anar cap al cotxe.

 

Caminada per Irta, de Santa Magdalena a Peníscola.

 El Camí per Irta:  etapa de Santa Magdalena de Polpis a Peníscola. Tram d'El Camí Sénia-Ebre

Vàrem quedar a la plaça de l'església de Santa Magdalena, amb Paco i la gent del centre excursionista de Peníscola. Vàrem iniciar la marxa eixint pels carrers de la població, després agafàrem un caminet que serpentejava entre camps d'ametllers i oliveres , on el color verd clar dels ametllers contrastava amb el color rogenc de la terra llaurada.
Poc després ens vàrem endinsar per la boscúria i les sendes d'Irta, els arbres ens tapaven el sol i la senda es feia un estret solc entre els pins. Quin goig de caminet. La vegetació ens donava una varietat de colors i de formes que ara a la primavera es feia més viva. La pujada ens feia respirar més fort, però l'impacte meravellós del paisatge als ulls ens donava força.
Després d'un revol vàrem veure el castell de Polpis, una fortalesa templària que es trobava en el mateix estat que quan va ser abandonada.
Hi havia alguns raconets del castell força interessants. Alguns trossos de muralla, algunes portalades i les torres de defensa tancaven el recinte. Dintre, Paco ens va explicar la història curiosa de l'arbre de les ballestes, era un arbust que pels anys s'havia fet arbre,arbres centenaris o tal vegada mil·lenaris que es plantaven als castells ja que eren utilitzats per enverinar les sagetes. La planta era una lleguminosa que feia com unes bajoquetes, era una curiosa planta que per soportar la sequera de l'estiu invertia el cicle i ara es trobava en la caiguda de la fulla. Com si estiguera en tardor. Un altre detall que ens indicava l'autenticitat dels arbres és que estaven aliniats, osiga que havien estat plantats allà en eixa època per la utilització del seu verí.
Vàrem eixir de la fortalesa i després d'una pista amb forta pujada ens vàrem endinsar de ple amb les sendes d'Irta.
Aquesta vegada vàrem seguir el camí cap a Sant Antoni, totes les muntanyes estaven cobertes de coscolls romers i matoll, no hi havia cap arbre. Aquella etapa d'estiu era un forn ja que no hi havia cap ombra. La senda anava serpentejant per aquell coscollar. Pel costat algun barranc ens donafa fondària i de lluny la mar i Peníscola tancava l'escena.
Finalment vàrem arribar a Sant Antoni, Paco ens va explica que l'antiga església havia estat construida sobre una antiga Mesquita i que a Pasqua tots els anys es feia una romeria, vàrem visitar els impressionants forns i els seus fumerals i vàrem fer un mosset admirant els seus arcs que feien un arc sobre la mar. Peníscola la teníem al costat i semblava que la podíem agafar en la mà , però no, encara quedava molta aventura . Vàrem caminar entre barrancs i antics bancals i les restes de les garroferes ens indicaven la importància de la terra en temps passats, d'això ara sols quedavenn els bancals de pedra seca i algun bri de garrofera que ens ho recorda,així com alguna caseta de pedra mig enderrocada.
El paisatgge va canviar una mica i vàrem arribar al mas del Senyor, allí Paco ens explicà la història de la mina d'or, que el senyor sempre li deia a la seua criada que allò era una mina d'or, per la riquesa de les terres en el seu conrreu , però la criada s'ho entenia al peu de la lletra i quan es va morir el senyor li va deixar en herència a la cria les terres i molts diners, i aquesta s'ho va gastar tot excavant buscant l'or i no el va trobar. Vàrem

veure el forat de la mina de les excavacions de la criada i els oms , molts d'ells secs, però rectes com un fil i al costat la font amb algunes sangoneres que esperaven sang per xuplar.
Vàrem seguirentre camins ombrejats per arbres i varem passar pel costat d'unes oliveres mil·lenàries que estaven a la vora del camí. Aleshores va apareixer una altre xic que ens va acompanyar.
Una altra bona sorpresa ens esperava, després de les oliveres, d'aquelles coses que a mi m'il·lusionen, el despoblat d'IRTA, segurament ocupat fins l'expulsió dels moriscos el 1609, una altra de les tragèdies que pesen sobre aquesta terra, algunes cases en runes,van apareixer a la nostra dreta i em vaig endinsar en la història i un arc perfecte va apareixer a la meua vista. Hui no podia entretindrem més, havia de seguir.
El dia era ple de sorpreses i una altra mèsperava més endavant, en passar un revol tota la cosat se'ns presentava al davant, era impressionant, el blau llis de la mar mossegant l serra en un constant no parar. Davallavem per senda de terra, ara la mar era cada vegada més

propera, alguna garrofera ens recordava que fa temps aquell indret era terra de llaurança.
Finalment vam arribar a la mar, la vàrem trobar tranquil·la, treballant constant ment per erosionar aquella roca que tenia els seus peus sota l'aigua.
Emocionat per l'arribada a la mar despres de tant llarg Camí, vaig fer un gest humil de reverència i em vaig acostar a la vora, vaig endinsar la mà en la seua gola.
Ara l'olor havia canviat i el flaire de la mar m'embriagava tot el cos.
  En un moment tot havia canviat, el salnitre, un toll de petxines minuscules ocupava un buit en la roca.
 La costa s'anava retallant sobre l'horitzó, varem iniciar el camí per vora mar,  a trossos per una pista de terra a trossos per senda vora la platja, entre herbes i matolls marins.
 Al davant veiem  la torre Badum, antigament era una de les torres de defensa per alertar de la vinguda de pirates, normalmtne d'una torre es veia l'altra i es podien comunicar de torre a torre.
 Ara venia una costereta, ja que la pista zigzaguejava per pujar a la torre Badum però la senda pujava més recta i anava travessant la pista.
Vaig arribar al peu de la torre, ferma, de pedra, no tenia porta, i l'escut , de Carles III mostraba l'aguila bicefala.
 Varem seguir, vàrem passar per la pedra dels Cormorans, on solien posar-se sota el penyassegat, a l'altra banda de la torre arran de penyassegat hi havia l'eixida d'un riu d'aigua dolça i solien anar certs peixos a niuar, per això hi havia qui s'arriscava a baixar pel penyassegat per pescar, fins que es va matar una persona i la gent va agafar por.
 Els penyassegats feien molta impressió, quan la mar intentava rosegar la munanya, però aquesta , amb la seua corpulència volia impressionar-la i li plantava cara.
 Vàrem seguir un tros de pista en cotxe i desprès vàrem tornar a peu  per un barranquet a eixir vora mar, la senda era preciosa, verge, vaig reconeixer el fonoll marí, la senda  anava voreta mar, de vegades sobre la roca,  de vegades sobre la  sorra. Vèiem Peníscola allà al fons com un vaixell a punt de partir cap a mar oberta.