Trinxeres de la Guerra Civil. El Puig.L'Horta Nord

Trinxeres de la Guerra Civil. El Puig.L'Horta Nord.

 En acabar l'aplec del Puig a la part nord de la muntanyeta de la Patà vaig poder descobrir una joia del nostre passat. Hi ha tot un seguit de trinxeres de la Guerra Civil i alguns refugis.
Amb poc de temps vaig recorrer aquelles sendes, un calfred va recórrer el meus cos  quan caminava per aquella trinxera, la meua ment pensava tot el que allí ha pogut passar. El patiment i la por que aquell escenari ha pogut presenciar.
 En resum la muntanyeta de la Patà és un indret on per totes bandes la història ha deixat  el seu segell , les trinxeres, el

castell, el monestir.
Hi havia un refugi obert i hi vaig entrar, era com endinsar-te en la boca del llop, tan fosc que com no duia llum no vaig poder seguir.

Monestir de Santa Maria. El Puig. L'Horta Nord

 Monestir de Santa Maria del Puig.El Puig.L'Horta Nord.

 El darrer diumenge d'octubre després de pujar  a la muntanyeta de la Patà a l'aplec del Puig vàrem recórrer els voltants del monestir  de Santa Maria del Puig, com era diumenge estava tancat i no vàrem poder entrar.
Són moltes les sensacions que em venen a la memòria en pensar en l'indret.Un indret carregat  de mites, d'història, de sang, d'alegria per uns i de dolor per uns altres.
 Després de llegir una mica més sobre l'indret entenc una mica més el valor del lloc. La pertenyença a un poble, a un país, i l'estima cap a la meua terra i 

la meua cultura, i les ganes de llibertat i de trencar les cadenes que amordassen al meu poble, això no treu ser conscient de la crueltat que va portar per a la cultura suplantada en aquell moment, pels musulmans la implantació de la nostra  a sa casa, en la conquesta del País Valencià. Crec que hem de ser crítics també amb nosaltres mateixa.

 Va ser una matança tremenda, un amassacre, el nou d'octubre  de 1237, en el lloc on hi ha ara el monestir. Encara que  siga el naixement del nostre poble, del poble valencià, va ser un part molt dolorós. No puc tenir una sensació d'alegria quan hi sóc davant d'aquest indret, tot i la meua pertanyença al poble valencià, però ara erem nosaltres els conqueridors, els invasors, els dolents.
 Segons sembla va ser on és troba el monestir on va tenir lloc la batalla del Puig

El monestir fou manat construir directament per Jaume I el 1240, té també molt de valor històric a part de l'arqueitectònic i artístic.

Castell del Puig. El Puig. L'Horta Nord

 Castell del Puig. El Puig. L'Horta.

 Com cada any pugem al pujol el darrer diumenge d'octubre i allí al costat de les runes del castell ens apleguem  tots els que ens preocupem pel futur del nostre poble.
 Enguany vaig fer una ullada a les parets del que queda del castell , on el penó amb les quatre barres penja recordant velles històries insignia de la nostra identitat.
 Segons conten els que saben és una consrució musulmana bastida sobre anteriors construccions segurament romanes, els àrabs l'anomenaven Jubal·la.

 Tot indica pensar  la importància del lloc  per totes les cultures que ens han precedit.
 Aquest any la pinada estava amb molts pins morts, tal vegada siga el darrer any de trobar-nos al voltant dels pins.
 Però hi queden poques restes del castell, tal vegada sota dels nostres peus encara resten sota l'ombra de la pinada algunes muralles soterrades.

Muntanyeta de la Patà. El Puig..L'Horta Nord

Muntanyeta de la Patà. El Puig.L'Horta Nord.

 La muntanyeta de la Patà és un turonet, com el  nom del poble  indica, un puig   que s'alça al nord de la població del Puig, a l'Horta nord.
 És una muntanya emblemàtica per moltes coses.
A nivell històric  és el punt on  Jaume I i els seus cavallers van preparar la conquesta de València.
Per altra banda és un lloc molt simbòlic també de resistencia del nostre poble cap a l'imperialisme imperant, i on cada any el darrer diumenge d'octubre hi ha l'aplec del Puig  i ens trobem dalt la muntanyeta,  escoltem els parlaments que el PSAN ens té preparats,  també hi ha paradetes de llibres i de menjar.
 Ens trobem amb la nostra gent, com cada any des de fa molts anys regalen una olivera a la persona més xicoteta de l'aplec i finalment cantem la muixeranga, els segadors i la internacional.
 I així citarem la cançó d'Al Tall que ens ho recorda.

 Darrer diumenge d'octubre, darrer diumenge d'octubre,
 el camí ja és ben sabut,
 eixiu a la carretera, 
 que cal aplegar-se al Puig.

 Per altra banda el nom de la Patà li ve de la llegenda que, quan estaven acampades a la muntanyeta els cavallers de Jaume I no tenien aigua,  el cavall de Jaume I va pegar una patada a terra i d'allà va sorgir aigua, i encara es troba la marca de la ferradura.

 Com cada any seguirem pujant a la muntanyeta el darrer diumenge d'octubre.