Els colors de la terra: Caminada pel Priorat; de Falset a Escaladei

Caminada pel Priorat; de Falset a Escaladei. ( Falset - Porrera - Torroja del Priorat - La Vilella Alta - Escaladei)

Vaig arribar a Falset sobre les 11 del matí, del dia 3 de febrer de 2017, tenia tot el dia per davant, tot i això ara es feia molt prompte de nit, vaig posar el wikiloc, vaig buscar la traça del tram d'el Camí del Priorat al Tarragonès i em vaig posar a caminar.
Falset era la capital de la comarca del Priorat, en passejar pels carrers del poble tot buscant l'eixida cap a Porrera em van venir a la memòria les vacances de l'estiu de 2016 pel Priorat, on vam visitar el poble amb més detall.

Recordo que vàrem entrar pel col·legi púbic Antoni Vilanova, l'edifici ens imposava respecte. Després vàrem recórrer la plaça de la Quartera o de l'ajuntament, ens vam assabentar que el nom li venia d'una antiga mesura, i que l'edifici de l'ajuntament era el Palau dels Ducs de Medinaceli.
Vàrem passar per l'oficina d'informació a la plaça del Comte. Després vam davallar cap a la plaça de l'església on vàrem poder entrar per visitar-la, també vàrem passar pel call jueu on ens parlaven de la importància dels jueus de Falset i la seua resistència. Vàrem arribar a la plaça Vella on hi havia al mig la boca tapada d'una sitja, tot i que antigament hi havia sitges per tota la plaça. Vàrem seguir la muralla fins passar pels portals i arribar al castell de Falset, des de dalt teníem una molt bona vista del celler cooperatiu de Falset i també de part del poble.

Ceràmica al call jueu. Falset- agost 2016

Panell de call jueu

Castell de Falset- agost 2016

Informació sobre el castell

Castell de Falset- estiu 2016

Vista del celler cooperatiu des del castell de Falset- agost 2016

Campanar de l'església de Falset- estiu 2016

Muralla de Falset, estiu de 2016

Pòrtics de l'ajuntament a la plaça de la Quartera. Falset. Agost 2016

Informació sobre la plaça de la Quartera

Plaça de la Quartera agost 2016

Pòrtics de l'ajuntament a la plaça de la Quartera de Falset- estiu 2016

Pòrtics de la plaça Vella de Falset- agost 2016

Polleguera d'un portal de Falset- estiu 2016

Portal. Falset. Estiu 2016

Portal a Falset. Estiu de 2016

Boca de la sitja a la plaça Vella de Falset. estiu de 2016

informació sobre les sitges de la Plaça Vella

Hui no podríem visitar Falset i havíem d'eixir buscant el camí més fàcil sense passar pel nucli vell i el castell. Vàrem seguir el camí del Sant Pau, hi havia alguna construcció interessant que em va cridar l'atenció. Després vaig seguir per una senda, que anava entaforada entre matolls i marges.
També vaig passar pel costat d'un monòlit amb un escut, semblava un monument al raïm, on hi havia un cep picat a la pedra, que tot i que era modern, tenia la seua gràcia.
En un moment del recorregut que havia agafat una mica d'alçada vaig poder veure el poble de Porrera, arraulit entre les muntanyes. Seguia caminant vora els ceps grisos, l'estació em donava un paisatge més apagat, després vaig passar per una finca i un mas on els treballadors estaven esporgant la vinya.
A poc a poc el poble de Porrera s'anava aproximant, i cada vegada es veia més gran, finalment vaig passar pel camí d'Horta de Porrera i per vora del riu vaig entrar al poble.

Igual que em va passar amb Falset també em van venir els records de de l'estiu del 2016 on vam tenir més temps per visitar els pobles. Eren de ressaltar els rellotges de sol, alguns dels quals vaig fotografiar, també alguna casa més cridanera especialment per les seues arcades a la banda de les golfes.

Porrera- estiu 2016

Pont i llera del riu a Porrera. Estiu 2016

Cases vora el riu a Porrera. Estiu 2016

Rellotge de sol. Porrera. Estiu de 2016

Carrer de Porrera. Estiu de 2016

Església de Porrera. Estiu de 2016

Vidriera de l'església de Porrera. Estiu de 2016

Porrera. Arcades a les golfes. Estiu de 2016

La primera imatge era preciosa amb el riu, el pont i el poble, després em vaig endinsar en l'entramat de carrers. El poble de Porrera sempre em recordava a Luís Llach, ja que sa mare era d'ací, també en Lluís era propietari d' un celler al poble. Recordo que a les vacances quan vaig tenir més temps per indagar, vaig buscar algun museu o referència a Lluís Llach però no vaig trobar massa cosa, això si, vaig trobar els rellotges de sol.
Ara vaig seguir cap a endavant.A la vora del riu si que hi havia algunes cases més senyorials, on relluïen les golfes amb les seves arcades.
Vaig eixir del poble i vaig posar-me en camí, ara el paisatge el protagonitzava la vinya, muntanyes senceres dibuixades per franges de terra, on la vinya brodava línies infinites que es perdien a l'horitzó, encara grises per l'estació. Una paleta ens indicava Torroja del Priorat i el collet del Pinell, al fons brillaven els cingles del Montsant. Molta part de la senda anava transcorrent sota els pins .
Ara arribava a Torroja el Priorat, era un poble bonic, especialment em va sorprendre el mosaic de pedres que formava dibuixos i engalanava tots els carrers, també hi havia l'església i alguns portals que es submergien per sota de les cases i li donaven una aire medieval.
Havia acabat la primera etapa del tram, ara havia de trobar un lloc per segellar el carnet, a aquella hora de la vesprada no hi havia ni una ànima pel carrer. Finalment vaig arribar a Cal Joc, hi havia bar i també venda de productes de la terra, finalment si que em van segellar, vaig aprofitar per explicar-los el Camí, i vaig iniciar la segona etapa, que començava a Torroja del Priorat.
Algun ametler començava a mostrar-nos que la primavera ja era prop, amb els seus borrons inflats, a punt d'esclatar. A l'horitzó, sobresortia, entre la mar de llomes arrodonides pel temps i pintades de verd, com unes dents afilades, que amenaçaven el cel, era la serra del Montsant amb els seus penya-segats i els seus graus, que eren passos per pujar a dalt de la serra.
Vaig girar un moment el cap i el poble de la Torroja del Priorat anava quedant engolit pel paisatge, deixant sols una petita imatge a la llunyania on ressaltava el campanar.

Després de caminar una estona per pistes i sendes, ara era un altre poble el que em venia al davant; la Vilella Alta. Un poble menut com els que havia anant veient, vaig passar per la plaça de l'església que era aparentment el més singular. La nit de febrer se m'estava llançant a sobre i encara em quedava un bon tros fins a Escaladei, això em va produir neguit, havia d'allargar el pas i no podia entretenir-me massa.

Vam preguntar pel camí cap a Escaladei, i vam eixir del poble. Ara venia una pujada forta que em fuetejava el cor, de seguida la Vilella Alta es va quedar dibuixada al darrera com havia passat amb els altres poblets. Però la nit em va caure a sobre i va començar-se a girar mal temps, amb vent i un plugim fi, el paisatge va començar a defallir, convertint-se amb un horitzó d'ombres i contorns poc definits, vaig seguir el wikiloc i la traça, sort que ara era tot pista i era més fàcil de seguir en fer-se fosc que la senda. En arribar a una alçada vaig veure un poble il·luminat,com encantat en mig de la fosca, era Escaladei, havia arribat, ara sols em quedava entrar al poble i trobar la casa de Sussane i Mike, que vivien en aquell llogaret màgic.
Ho havia aconseguit, vaig gaudir del descans, de la generositat i la bona acollida que vaig tenir a casa dels meus amics. Després de recuperar les forces vàrem anar al local polivalent per preparar les cadires i les taules per l'esmorzar de l'endemà, de la caminada que hi havia prevista.
Gràcies amics.