És el tercer dia de fer el Camí en família, aquesta vegada ens trobem a Borriol i arribem al mas dels Ametlers, el nostre mas, on dinem.
Aquesta vegada anem Tica , Pepe, Balma, Aitana, que la manjor part del camí va al meu braç, Puri i jo, però Blai ens ajuda pel que fa a la logística dels cotxes.
Aquesta caminada era una mica especial perquè caminàvem pels camins de la juventud, el goig de caminar amb els pares, amb les filles i amb Puri. La tardor floria vora el barranc de les ermites. Mentre Aitana arreplegava garrofetes per a la Quiqueta, tenia molta alegria quan veia les garrofetes per terra.
Vàrem passar pel costat de la ramaderia del bous braus i vàrem veure la tranquilitat dels alnimals quan ningú els fa mal. En passa l'assut la costera es feia més pesada i els records d'latres caminades em venien al cap. En passar el collet la cosa es va alleugerir i l'ombra dels pins i les vistes de l'Alcora eren molt gratificants.
El mas de Moró segons la gent de la terra és l'indret més antic de la zona, molt més que el poble de Moró, vàrem xafar l'era on antigament ens conten que feien ball i festa .
Vàrem visitar la font del mas que es troba a pocs metres del camí en un racó humit on la verdor de l'heura i els passadissos entre les garrofgeres contrasten amb la rojor de la terra.. Finalment arribem al nostre mas, molt propet del Camí on deixem les marques del Camí i ens endinsem pel barranc del molí de Roig, on el molí encara resta inmòbil al marge. Poc després ja estàvem dinant al mas i recuperant forces.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada