El Camí en família 4t dia: del mas dels Ametlers a les termes romanes de la Santa.

 El Camí en família 4t dia: Del mas dels Ametlers a les termes romanes de la Santa (l'Alcora) 3 d'octubre.

 Iniciàvem el quart dia del Camí en família.  Avui caminàvem del mas dels Ametlers a les termes romanes de l'Alcora.
 Vam començar el nostre Camí des del nostre mas, vora el barranc de les Lloses, aquesta vegada Tica, Pepe, Puri, Balma, Aitana i jo. Enllacem en el punt on ens vàrem quedar l'altre dia.  El temps hui està una mica núvol i tal vegada a l'eixir dubtem si ens banyarem o no.   Bal ma es posa els patins i així va millor per les pistes asfaltades, va més arrastradeta. Caminem entre garroferes i algun hort despistat de tarongers. Arribem al Casino Vell, que és una antiga pedania de Moró. Aitana sempre té molta alegria quan troba garrofetes per terra i li agrada arreplegar-les per a la Quiqueta. Fem camí cap a Moró, arribem al tunel de la carretera nova i creuem en diracció al poble.  Fem parada a la plaça, les xiquetes beuen i mengen una miqueta.
 Arribem al final del poble, Moró és un poble nou amb pocs edificis antics, creuem el poble i ens dirigim  cap al mas de Flors, per la porta d'un mas on la pista es fa senda.  En el camí de baix la font de la Figuera s'amaga entre el barranc de les Parres i el tallat de pedra.  La figuera sembla que guaita que l'aigua estiga neta i que ningú l'embrute.
Poc després creuem pel pont el profunt barranc, una mica de vertigen m'abraça l'ànima, i poc després ja ens trobem deixant la carretera i davallant per la pista entre garoferes i oliveres. Ens trobem molt a prop del pantà de Maria Cristina i iniciem un trosset molt bonic on la pista es fa senda entre coscoll i romerets.
L'arribada al mas de Flors és de les coses que més els ha agradat a les xiques i a la gent, aquella bassa farcida d'ànecs de mil colors i dos cignes impressionants no deixen indiferent a ningú, amagada entre el bosc i el poble.
 En la nostra llibreta de viatge totes fan referència a la bassa, llançant molletes a l'aigua o bocabadades mirant els animals. Aitana no volia anar-se'n i  deia " el blanquet no volia llançar-se a l'aigua perquè tenia por".
 Vam resseguir els carrers dels mas de Flors. Que bonic que és el mas de Flors!,  nom que les veïnes  fan seu i engalanen de flors els  seus carrers.  En veure'ns passar eixien i ens saludaven. Sempre és un poble que m'ha agradat li he trobat una màgia especial. Vàrem seguir cap a la rambla de la Viuda, per pista. Ara el temps començava a embrutar-se i començava a caure alguna gota.
Vàrem passar pels empedrats tan bonics prop de la rambla, que hi ha rumors  i sols rumors, no seré jo qui ho diga cert, que siguen romans i si eren una via entre les termes romanes i la via Augusta.
 A la rambla la cosa se'm va complicar, la pluja posava una mica nervioses a les xiquetes però finalment vàrem arribar a les termes romanes. Ens vàrem posar a les termes i ens vàrem banyar, i ara sempre puc dir que m'he banyat a unes termes romanes, els vaig explicar a les xiquetes l'antiguetat d'aquelles pedres i l'ús que en feia la gent.  Tota la família es va quedar a la benzinera que hi ha prop de les termes, tot i que la previsió inicial era arribar a l'Alcora,  i jo vaig anar fins l'Alcora a pel cotxe. El proper dia començarem el viatge des de  les termes.

Aitana li agrada recollir garrofets del camí.