La cova de Cavalls. Tírig. L'Alt Maestrat
 |
| Barranc de la Valltorta i cova de Cavalls |
Els nostres peus arribaren al final del penya-segat, on el barranc
cuetejava allà sota, i la cova de Cavalls se'ns presentava com el rovell
de l'ou en mig la imatge, i se'ns apoderava de les nostres mirades.
Passàrem
per entre l'escletxa del temps, mig arrapats per argelagues i
matolls, per creuar la porta del nostre naixement, els cingles
abruptes de la roca d'Estàbigues ens passaven fins a l'horitzó, i el passadís ombrívol de roca
nua ens feia més petits. L'heura s'arrapava a la pedra grisa i alguns
matolls intentaven assaborir el fil de llum que els penya-segats els
deixaven tastar. Ara les tanques i els filferros havien posat un
entrebanc al gran badall, però també protegien la gran cova, i la seua
llegenda pintada
dels furtius que volien emportar-se-la.
Vàrem
albirar el barranc i la seua bellesa des del nostre replà privilegiat,
no puguérem trepitjar les pedres ancestrals ja que els esglaons de
ferro ens paraven els peus. Agafats a la barana de ferro miràvem el
desproporcionat barranc, on els matolls pintaven de verd el rocam
grisenc, i el llit blanc del barranc que giravoltava com un isard ferit,
li recordava el nom a la Valltorta.
Mentre véiem aquell magnífic
decorat el guia ens feia viatjar el el temps, i ens explicava l'escena,
quan els últims caçadors recol·lectors des d'aquell mirador planificaven la caça, per assegurar la supervivència del clan.
Ens
vàrem oblidar per un moment del món humanitzat i el pensament se'ns
pergué en una imatge insòlita , sense filferros ni asfalt, sense cases
ni comoditats, quan el perill era latent a les muntanyes.
Les
paraules del guia ens feien imaginar ramats de cérvols corrent esporuguits
per la persecució dels caçadors, i com eren conduïts amb l'enginy dels
caçadors sense ells saber-ho a l'atzucak que hi havia més
enllà de la
Cova de Cavalls.
Una i una altra vegada repetien la mateixa estratègia per poder sobreviure. Vàrem girar el cap i miràrem la balma pintada
Després
férem un repàs de les diferents figures que hi havia pintades a la
pedra, els cèrvols , que antigament es pensaven que eren cavalls i
d'allí li ve el nom a la cova, hi havia imatges de caceres. Diferents seqüències
de persecucions d' animals amb les fletxes engantxades. Algunes figures
no s'han pogut conservar i d'altres queden trencades, alguns trossets de
roca trencats són fruit de lladorcinis, o la calç que ha soterrat algunes
imatges i han desaparegut sota l'allau, i ara resten amagades fins qui sap quan.
Però moltes imatges encara mostren els seus contorns i veiem animals fugint o arquers tensats.
Descobertes en 1917 i amb el reconeixement en 1924 de monument historico-artístic i en 1998 per la UNESCO de Patrimoni de la humanitat al conjunt rupestre del
barranc de la Valltorta, tot açò li dona al conjunt un valor afegit.
En una altra ocasió l'agost del 2015 vàrem acabar els sis dies de vacances a les Coves de Vinromà, poble veï de Tírig, visitant el museu i aprofitant la visita guiada a la cova de Cavalls.
Aquesta fotografia de sota ens mostra una escena de caça de la cova de cavalls, si ens fixem el grup de cèrvoles porten fletxes clavades, van corrents i els caçadors els surten al davant.
Em recorda una mica les explicacions dels guies que algunes vegades ens han fet mirant el barranc, com primer visualitzen la posició dels animals i després preparen l'estrategia per conduir-los fins l'atzukat on els cèrvols no tenen eixida i es topeten un grup de caçadors de cara i així són abatuts sense poder escapar.
