Forn de calç. Ulldecona.Montsià.

 Forn de calç. Ulldecona.Montsià.

La vegetació tapa totalment el forn

 Mig tapat per l'herba però al costat de la senda sense sobresutir del nivell de terra  ens va apareixer un forn de calç . A la Cogula, una mica abans d'enfilar-nos pel lligallo de Sant Jaume cap a Ulldecona. Passa pel costat del recorregut del Camí a l'etapa d'Alcanar a Ulldecona després de passa la Moleta del Remei.
 La vegetació deixa entreveure algun trosset de paret. Però seria basicament on hi ha la vegetació el que seria el forat del forn.

Casa Modernista de Gràcia.Barri de Gràcia.Barcelonès

Casa Modernista de Gràcia.Barri de Gràcia.Barcelona . Barcelonès. 
 És una de les primeres cases fetes per  Gaudí.
 Cada raconet té el seu encant, els seu detalls encisadors, on les formes i els colors ens deixen bocabadats.

Torre del senyor de la Vila. Serra. Camp de Túria

 Torre del senyor de la Vila.Serra. El Camp de Túria. És la torre que hi ha dintre de la població, vàrem passar pel seu costat el dos de novembre. Encara aguanten alguns merlets .   El color ennegrit de la torre li dóna una majestuositat a llegenda antiga.

Castell de Serra. Serra. Camp de Túria.

 Castell de Serra. Serra. Camp de Túria.

Castell de Serra

 Es troba en el camí cap a Segart a l'est de la població  de Serra, dalt d'un turonet. El dia 2 de novembre  el vaig veure de sota però no vàrem pujar.

Ermita romànica. Serra. Camp de Túria.

 Ermita romànica. Serra.Camp de Túria.
Prop de la Cartoixa de Pora Celi al terme de Serra i la Comarca del Camp de Túria hi ha aquesta ermita romànica, una xicoteta ermiteta, però que la doble entrada i  la volta de la porta ens dóna a conèixer l'estil romànic.

Monestir cartoixa de Porta Celi. Serra. Camp de Túria

Monestir Cartoixa de Porta Celi. Serra. Camp de Túria. El conjunt monumental del monestir fa pensar amb el poder que tindria en el seu moment d'explendor.
El 2 de novembre vàrem fer la caminada cap a Serra eixint de la Cartoixa, vàrem tenir la mitja sort de trobar la porta de fora oberta  i vàrem poder veure'l una mica millor, dic mitja perquè després la porta del monestir més interior estava tancada i un cartellet advertia que no admetien visites.

Caminada 2-11-14 Camí Cartoixa-Serra

Caminada 2-11-14 Cartoixa Serra Segart

  Fora, un cartellet ens pregava silenci, per respecte a la tanquil·litat dels monjos. Recordem que és l'única cartoixa habitada actualement del País Valencià.
 Si en voleu saber més podeu clicar l'enllaç al títol.

 El 12-12-14 vàrem fer la caminada  d'Olocau a la Cartoixa de Porta Celi,  ens va acompanyar Ferran Zurriaga i Ferran Agustí,  ens van contar moltíssimes coses dels monjos i de la Cartoixa , ací faré un resum del que em van contar:

 Caminada 2-11-14 Cartoixa Serra-Segart

 A difereència d'altres Cartoixes els de Porta Celi preferien no tenir subordinat cap poble, d'altres feien pagar multes per ballar a la gent, els de Porta Celi tenien molt bona relació amb la gent dels pobles.
  Esmorzant al Portixuelo ens va comentar que quan la guerra de succesió el prior de Porta Celi era maulet, hi havia molts frares maulets. Després de la desfeta d'Almansa al prior el van desterrar i va morir a Montealegre. Els 6 llauradors maulets que hi havia  els van perdonar però al capellà el van agafar.  Com em fa reflexionar aquesta història respecte

 Caminada 12-12-14

el concepte general que tenim de l'església ara,  i la posició que normalment té, així veiem que sempre no ha estat de part de l'altre bandol.

 Vàrem arribar al collado de les Carboneres i d'allà dalt teniem  un mirador amb una vista preciosa de la Vall i de la Cartoixa de Porta Celi. Era una passada. A la part més de la muntanya hi havia la cova de la venerable Agnes de Montcada.

Caminada 12-12-14. Visió des del Collado de les Carboneres.

 Era una dona que vivia en una cova a la muntanya i baixava vestida d'home per poder resar a la capella de la cartoixa. El dia que es va morir  la campana no parava de sonar i tant va sonar que finalment es va trencar, va ser restaurada i la van portar a Olocau. A Olocau li diuen la campana
dels Albaets, perquè tocava quan es moria algun xiquet. Ara és la que mira  al carrer Major.
Hi ha tres claustres, el claustre gòtic el del cemeteri que és on hi ha el xiprers i el claustret almàssera.
 En la imatge de la cartoixa des del Collado de les Carboneres podem veure la seqüència de finestretes més xicotetes  organitzades per parelles, són els habitatges dels frares. També es veu el claustre del cementeri amb els xiprers.

 Caminada 12-12-14.  Claustre del cementeri (xiprers) i habitatges dels frares.

Caminada 12-12-14.

Aqüeducte de Porta Celi. Serra. Camp de túria

 L'aqüeducte de Porta Celi. Serra.  El Camp de Túria.

  Caminada 2-11-14 Porta Celi- Segart

 L'aqüeducte forma part  del conjunt monumental del monestir de la Cartoixa de Porta Celi ( que vol dir en llatí la porta del cel). Construït  entre 1412 i 1419, té 200 metres de llarg, 17 metres d'alçada, i 1'5 metres d'ample.
  Hi vam anar el 2 de novembre, tot fent El Camí  de la Cartoixa a Segart vam tenir sort que la porta d'entrada estava oberta i vàrem poder   veure-ho, a mi em va impactar l'aqüeducte amb els seus arcs gòtics, resalta la rojor dels arcs sobre el verd de la vall. Ens recorda també la importància de l'aigua en l'antiguetat, la dificultat de vegades de suministrament i amb conseqüència quines obres gegantines per poder passar aigua a l'altra banda de vall.

 Caminada 12-12-14 Olocau-Cartoixa

 La segona vegada que estic a la cartoixa i per tant a l'aqüeducte és el 12-12-14 quan vaig quedar amb els Ferrans per per Olocau- La Cartoixa

 Caminada 12-12-14- Olocau- Cartoixa