Estàtua del Riberer. Benissa. La Marina Alta.

 El riberer. Benissa. La Marina Alta.
 El Riberer és un homenatge a les persones que antigament anaven a treballar a l'arròs  a la Ribera, i abans d'anar-se'n resaven cara la muntanya del Salve, solien resar on hi havia la roca de la Salve, prop de la Garganta de Senija. . En aquell temps hi havia moltes malalties i el treball a l'arròs era pesat pel contacte continu amb l'aigua i les malalties que agafaven.
  En fer el monument  va haver-hi la discordia de la pedra on resaven,  que els de Senija varen furtar als de Benissa, hi va estar polèmic entre els dos pobles per veure qui es quedava la pedra.

 Segons ens va contar el guia  els riberers eren clients de la banca i quan necessitaven diners anaven a demanar-los a don Carlos i ells els en deixava, i els ribereres li'ls anaven tornant. El guia ens va contar l'anecdota dels cent duros,  el que passa que no rcorde el final, el cas és que el riberer li va demanar cent duros i no li'ls va tornar i aquest  va tenir males conseqüències(no recorde ja més).

Estàtua al balcó. Quartell. La Vall de Segó. El Camp de Morvedre

 Estàtua al balcó . Quartell. La Vall de Segó. El Camp de Morvedre.
 Sempre que entrem fent el Camí a Quartell ens sorpren davant del molí nou la figura  al balcó d'una estàtua asseguada a la cadira.

Estàtua del pelegrí. Les Useres. L'Alcalatén.

 Estàtua del Pelegrí. Les Useres. L'Alcalatén.
 Iciciàvem el Camí de les Useres a Atzeneta, i  quin lloc més emblemàtic que iniciar la ruta que als peus del pelegrí on cada darrer divendres  ixen e pelegrins cap a les Torrocelles, Xodos i Sant Joan de Penyagolosa.

Plaça Maria Agustina. Castelló de la Plana. La Plana Alta

Plaça Maria Agustina. Castelló de la Plana. La Plana Alta.

 La plaça Maria Agustina és molt emblemàtica per a la gent de Castelló de la Plana, com a punt de trobada. Durant molts anys va ser la única plaça d'Europa que es circulava al contrari. Per altra banda dintre la plaça hi ha el ficus centenari, molt simbòlic per a Castelló i arbre monumental, i per altra banda la història de Maria Agustina, que era una esclava que vivia a l'edifici d'en front on hi ha els sindicats, però va aconseguir la llibertat i tot i això es va quedar en la mateixa casa. Després va aconseguir heretar la casa i fer molta fortuna i també el nom de la plaça.

Perot de Granyana i els bous.Castelló de la Plana. La Plana Alta

Perot de Granyana i els bous. Castelló de la Plana.La Plana Ata

Morrots, morrots, deia la meua iaia quan passava pel costat dels bous. L'altre dia una altra dona major es va apropar, i amb molta tendresa, com si foren animalets de veritat  els va tocar la careta i els va dir morrots, morrots. La fígura  de Perot de Granyana i els bous és molt  simpàtica i simbòlica a la ciutat de Castelló de la Plana. Conta la llegenda que estava llaurant Perot amb els seus bous quan el forcat se li va engantxar amb una arrel de lledoner, i quan va anar a traure el forcat per seguir llaurant és va trobar una figureta xicoteta, una  deesa ibera  de la fertilitat, el que després l'església va santificar com la mare de Deu del Lledó, per haver aparegut sota un lledoner.
Perot ara es troba en mig del camí lledó, a mig camí entre la ciutat i l'ermitori de Lledó.