Fent el camí de Borriol a Moró pel barranc de les ermites arribem a un punt on el camí creua a l'altra banda de barranc és l'assut del barranc de les ermites, un xicotet assut que magatzema l'aigua que baixa cap al riu de Boriol.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Borriol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Borriol. Mostrar tots els missatges
dimecres, 24 de febrer del 2016
Assut del barranc del camí de les Ermites. Borriol.La Plana Alta.
Assut del barranc de les Ermites. Borriol. La Plana Alta.
Fent el camí de Borriol a Moró pel barranc de les ermites arribem a un punt on el camí creua a l'altra banda de barranc és l'assut del barranc de les ermites, un xicotet assut que magatzema l'aigua que baixa cap al riu de Boriol.
Fent el camí de Borriol a Moró pel barranc de les ermites arribem a un punt on el camí creua a l'altra banda de barranc és l'assut del barranc de les ermites, un xicotet assut que magatzema l'aigua que baixa cap al riu de Boriol.
dimarts, 29 de setembre del 2015
Poblat iber de l'Assut. Borriol. La Plana Alta.
Poblat iber de l'Assut. Borriol. La Plana Alta.
Vaig aparcar el cotxe sota l'arbreda i seguint el mapa em vaig dirigir per trobar on marcava el poblat iber de l'Assut. No era la primera vegada que pujava però la darrera vegada em vaig arrapar molt les cames entre el coscoll.
Aquesta vegada vaig passar el riu i l'Assut, i vaig recorrer una mica pel camí de terra, però prompte sota uns xalets a mà esquerra eixia un caminet, vaig anar pujant el tossal , primer per sota una pinada , després entre el coscoll i matolls, buscava aquelles restes iberes, aquelles primeres cases sobre la terra verge., aquells primers indicis de poblament humà. La mateixa senda em va portar al poc que quedava de les restes de les construccions, molt plenes d'herba i matolls però pera mi suposava molt, que després de tants milers d'anys encara aguantaven.
Per mi trobar-me allà al peu del poblat em posa la pell de gallina, vaig pujar fins a dalt del tossal i em va impressionar també la vista de la plana de Borriol.
Vaig aparcar el cotxe sota l'arbreda i seguint el mapa em vaig dirigir per trobar on marcava el poblat iber de l'Assut. No era la primera vegada que pujava però la darrera vegada em vaig arrapar molt les cames entre el coscoll.
Aquesta vegada vaig passar el riu i l'Assut, i vaig recorrer una mica pel camí de terra, però prompte sota uns xalets a mà esquerra eixia un caminet, vaig anar pujant el tossal , primer per sota una pinada , després entre el coscoll i matolls, buscava aquelles restes iberes, aquelles primeres cases sobre la terra verge., aquells primers indicis de poblament humà. La mateixa senda em va portar al poc que quedava de les restes de les construccions, molt plenes d'herba i matolls però pera mi suposava molt, que després de tants milers d'anys encara aguantaven.
Per mi trobar-me allà al peu del poblat em posa la pell de gallina, vaig pujar fins a dalt del tossal i em va impressionar també la vista de la plana de Borriol.
dilluns, 28 de setembre del 2015
L'Assut. Borriol. La Plana Alta.
L'Assut. Borriol. La Plana Alta.
Farcit de flors de baladre i obrïulls, en passar el riu de Borriol per dirigir-me cap al tossalet que ni havia davant. Podíem veure la gran barrera que feia regolfar l'aigua i creava eixe estany que formava el paratge de l'assut.
Farcit de flors de baladre i obrïulls, en passar el riu de Borriol per dirigir-me cap al tossalet que ni havia davant. Podíem veure la gran barrera que feia regolfar l'aigua i creava eixe estany que formava el paratge de l'assut.
dissabte, 26 de setembre del 2015
Ermita de Sant Vicent. Borriol. La Plana Alta
Ermita de Sant Vicent. Borriol. La Plana Alta.
En el marge dret de la l'autovia de Borriol a la Pobla trobem l'ermita de Sant Vicent, aquest estiu he tornat a l'ermita ja que tenia temps de passejar pel terme i fer fotos fresques, i recorrer tranquil·lament l'espai.
Crec que un detall és important pel que fa a l'espai i és com ha canviat en pocs anys quan varen fer l'ampliació de l'autovia.
El qual anomena alguns dels indrets per on passa el GR 33.
Sant Vicent de Borriol
"A uns dos quilometres de Borriol en direcció EN i junt a la carretera de Castelló a Saragossa es troba l'ermita de Sant Vicent Ferrer ( coneguda aqui com Sant Vicent de Borriol) És obra del segle XVII i està dotada d'un sol altar dedicat al Sant. L'últim va ser destruït durant l'última guerra civil; era d'estil barroc; hi ha també uns altres dos altars menuts. Els murs estaven plens d'exvots, testimoni de la fen en Sant Vicent Ferrer.
L'ermita es troba en el lloc que segons la tradició va predicar el Sant el 1410" (camí d'Aragó pel compromís de Casp).
" La pelegrinació a aquesta ermita es celebra el vuité dia després de Pasqua de resurecció. El recorregut dintre la població té certes peculiaritats típiques: cada família s'encarrega de netejar l'espai de carrer que li pertoca( normalment un quadre que es correspon amb el llidar de les cases veínes i el centre del carrer), els balcons i finestres es tapen amb cobertors de variat colorit i filigrana (habitualment molt antics , passats de generació en generació).
El vol de campanes anuncia el començament i l'eixida de la imatge del sant de l'església parroquial i es portada en peanya fins a l'ermitori. Un dolçainer obre la prosessó acompanyat d'un tabal, amb les notes d'una anònima, monòtona i singular composició musical que tradicionalment és única i indispensable per acompanyar el pelegrinatge."
El meu comentari
Pel que fa a l'ermita em sembla boniqueta amb un arc molt interessant i uns voltants també bonics, llàstima la carretera!.
Pel que fa a lahistòria de l'indret.
Bé, aquesta és una mica la història del lloc on va predicar el Sant camí del compromís de Casp, ostres! el Compromís de Casp, moment tant desiciu en el qual la nostra hitòria pren un altre camí i la maledicció entra al nostre poble on el Sant va trair als valencians i els catalans en la seua votació a favor de Ferran d'Antequera en lloc de Jaume d'Urgell, el qual va morir al castell de Xàtiva on es trobava pres. Per això jo no sóc massa devot de Sant Viencen Ferrer, en una qüestió tan tracendental ens va fallar.
divendres, 25 de setembre del 2015
Església de Sant Bartomeu. Borriol. La Plana Alta
Església de Sant Bartomeu. Borriol. La Plana Alta
Al costat del palau ens trobem l'església de Sant Bartomeu. Crec que és un conjunt monumental que no es pot aillar del conjunt en el quan es troba insertada, com és eixa part alta de Borriol, amb el palau, el portalet i el castell que des del cingle vigila els carrers tranquils de Borriol.
La viquipèdia ens diu parlant de l'església de Sant Bartomeu el següent:
Del segle XVI amb un nau de 4 trams amb capelles laterals entre contraforts, capella de la comunió, presbiteri poligonal, volta gòtica i decoració al fresc d'escenes al·lusives a la vida del Sant.
Al costat del palau ens trobem l'església de Sant Bartomeu. Crec que és un conjunt monumental que no es pot aillar del conjunt en el quan es troba insertada, com és eixa part alta de Borriol, amb el palau, el portalet i el castell que des del cingle vigila els carrers tranquils de Borriol.
La viquipèdia ens diu parlant de l'església de Sant Bartomeu el següent:
Del segle XVI amb un nau de 4 trams amb capelles laterals entre contraforts, capella de la comunió, presbiteri poligonal, volta gòtica i decoració al fresc d'escenes al·lusives a la vida del Sant.
Palau de Borriol. Borriol. La Plana Alta
Palau de Borriol. Borriol. La Plana Alta.
També anomenat Ca la Vila, és un palau que alberga el museu municipal, en creuar el portalet de les parres i pujar per la costera el palau sobre als nostres ulls. Dintre el vidre ens deixa veure el mil·liari romà carregat d'inscripcions. És un mil·liari romà del s.III de l'emperador Daci que apuntalava el pas de la via Augusta per Borriol.
Pel que fa al palau segons ens diu la viquipedia quan parla de Borriol i del palau. Antiga Ca la Vila. Es tracta de l'edific que alberga en l'actualitat el Museu Municipal. Els seus orígens es remunten al segle XV, època de la qual conserva un arc gòtic civil.
En aquesta entrada parlaré del palau i del museu, quan puga afegir informació ho aniré ampliant.
També anomenat Ca la Vila, és un palau que alberga el museu municipal, en creuar el portalet de les parres i pujar per la costera el palau sobre als nostres ulls. Dintre el vidre ens deixa veure el mil·liari romà carregat d'inscripcions. És un mil·liari romà del s.III de l'emperador Daci que apuntalava el pas de la via Augusta per Borriol.
Pel que fa al palau segons ens diu la viquipedia quan parla de Borriol i del palau. Antiga Ca la Vila. Es tracta de l'edific que alberga en l'actualitat el Museu Municipal. Els seus orígens es remunten al segle XV, època de la qual conserva un arc gòtic civil.
En aquesta entrada parlaré del palau i del museu, quan puga afegir informació ho aniré ampliant.
 |
| Palau de Borriol |
 |
| Mil·liari romà del segle III |
 |
| Inscripcions al mil·liari |
Portal de les Parres. Borriol. La Plana Alta
Portal de les Parres. Borriol. La Plana Alta.
En el nostre recorregut per Borriol havíem arribat al casc antic i ens ho demostraba l'arc que s'obria al nostres ulls, anomenat el portal de les Parres. Tal vegada els amics de Borriol ens poden explicar una mica més sobre l'origen d'aquest topònim. Vàrem pujar la costereta i el portal ens donava accés directe al palau i a l'església. Era un dels antics portals que tancava el recinte medieval emmurallat.
En el nostre recorregut per Borriol havíem arribat al casc antic i ens ho demostraba l'arc que s'obria al nostres ulls, anomenat el portal de les Parres. Tal vegada els amics de Borriol ens poden explicar una mica més sobre l'origen d'aquest topònim. Vàrem pujar la costereta i el portal ens donava accés directe al palau i a l'església. Era un dels antics portals que tancava el recinte medieval emmurallat.
 |
| Portal de les Parres |
 |
| Portal de les Parres des de la part interior del recinte. |
dilluns, 15 de setembre del 2014
Pont romà de Borriol.Borriol,Plana Alta
Pont romà de Cominells de Borriol, Plana Alta.
El pont romà de Borriol és el que hi ha més a ponent dels dels que ixen cap al nord, pel pont creua la via Augusta cap a la Pobla Tornesa i Cabanes.
Pintures rupesstres de l'Albaroc.Borriol, Plana Alta
Pintures rupestres de l'Albaroc, Borriol, La Plana Alta.
 |
| Entrada a la cova |
 |
| Pintura rupestre de l'Albaroc |
dilluns, 8 de setembre del 2014
La Muntanyeta de les Forques.(Borriol,Plana Alta)
La Muntanyeta de les forques a simple vista és un turonet més del terme de Borriol, però quean recorres l'indret te n'adones de la seua importància.
Una cosa em va sorprendre quan la vaig recorrer , i és la quantitat de deràmica ibera que hi trobes, despres de pujar la costera i arribar a dalt hi ha algunes restes de les cases del que va ser un poblat iber. Molt tapat per l'herba, per això amb la camara no acaba de veres bé.
Molí medieval al riu Borriol (Borriol, La Plana Alta)
Restes del molí medieval al riu Borriol.(Borriol, la Plana Alta)
Queda poc de l'antiga edificació del molí, està situat just en mig del riu, però els entesos em varen dir que era un molí, el trobem en el camí que porta a Castelló, al costat de la muntanyeta de les Forques.
La Moreria.Borriol. La Plana Alta)
La Moreria. Borriol. la Plana Alta.
Una vegada deixem el casc urbà i després de l'església ens encarem cap al castell, ens trobem en els darrers anys amb la Moreria, una serie d'edificacions que fins fa poc estaven soterrades, que és l'antic poble on vivien els moriscs, fins la seua expulsió el 1609.
Una vegada deixem el casc urbà i després de l'església ens encarem cap al castell, ens trobem en els darrers anys amb la Moreria, una serie d'edificacions que fins fa poc estaven soterrades, que és l'antic poble on vivien els moriscs, fins la seua expulsió el 1609.
 |
| La Moreria vista des del Castell de Borriol |
dimecres, 17 d’abril del 2013
Els Mil·liaris de la via Augusta. Borriol. La Plana Alta
Els mil·liaris de la via Augusta de Borriol. Plana Alta
LA VIA AUGUSTA
La mirada escarba entre els marges algun indici de tan llegendària via, per trobar alguna inscripció perduda en les pedres del marge. Ja fa molts anys que l'empedrat va fugir del camí i qui sap on es troba?.
ELS MIL·LIARIS
La paraula em rebota al cervell, mil·liari, després em vaig assabentar que era per cada 1000 passos (passos dobles romans) que els separava un de l'altre, per mesurar la via.
La
curiositat m'ha fet llegir algunes coses i m'ha sobtat que abans dels
romans ja tenia importància aquesta via, per això l'antiguetat del camí el fa tan noble
LA VIA AUGUSTA
(Faig una descripció de l'indret com una unitat, no com un recorregut)
Quin honor per als meus peus trepitjar el camí més antic,camí mil·lenari que es perd en el temps, molt més antic que el seu nom d'Augusta. La seua llargària , la seua antigor i els seu tràfec d' antiga importància el fa únic. En aquest trosset comunicava Saguntum i Dertosa, antiga via Heraclea abans de ser Augusta.
En algun trosset de la via el paisatge és aspre per l'estridència dels cotxes de l'autopista, que fereixen els sentits i on l'asfalt cansa els peus. Els sentits intenten confondre la imaginació i sumergir-me amb el record que no tinc del camí que hi havia fa més de 2000 anys.
Quan l'empedrat del camí acaronava els peus dels caminants i aquest pobre camí rural d'ara, marginat entre els camins, era la principal via de comunicació d'aquella època cap a Roma.
Vaig trobar els tres mil·liaris, el primer al marge del camí, fent cantó amb un barranquet, vaig llegir el nom de Via Augusta i vaig trobar el símbol de la roda del carro(desconec la simbologia). No sé la data dels mil·liaris, però sòn massa nous per ser d'aquella època. El segon el vaig trobar sota un baladre amagant-se dels cotxes de l'autovia.
El tercer mil·liari és el que més em va impactar , era una pedra rosegada pel temps, posada dalt la trona d'una tanca, i amb les lletres mig esborrades.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)