Pàgines

dissabte, 3 de setembre del 2016

M.I.A.U. (Museu inacabat d'art urbà). Fanzara. l'Alt Millars

M.I.A.U. (Museu inacabat d'art urbà). Fanzara. L'Alt Millars
 El dia 20 de març vaig decidir descobrir una miqueta de la comarca de l'Alt Millars,  és una comarca castellanoparlant però històrica del País Valencià.
 El primer poble va ser Fanzara i des de fora pot semblar com un altre de la comarca, però la imaginació dels seus veïns han sabut fer-lo peculiar. Per això tal com vas pels seus carrers vas descobrint  el M.I.A.U. (web oficial)"museo inacabado de arte urbano" com anomenen a la població,  són figures pintades que ocupen les parets dels edificis i  algunes escultures  que fan enbaucar al vianant. Tot el poble és un encant  amb grans imatges, i d'altres més menudes que fan que no et vulgues deixar cap raconet per escorcollar.
 Tot va començar  per la protesta per un abocador que volien posar a prop i va nàixer la proposta  de pintar algunes façanes, a poc a poc  alguns artistes van començar a pintar, amb l'ajuda també de l'ajuntament, a poc a poc es van incorporant noves pintures  i noves façanes van donant forma, escultures, pintures de diferents temàtiques van transformant Fanzara en un poble museu , un referent a nivell mundial de l'art al carrer.
 Parets fa molt de temps mudes que ens fan pensar, que van prenen formes monstruoses o senzilles, escultures, amb el gat com a referent i com a fil conductor del museu.









































  Quan arribes a un raconet  algunes cares et miren, són pedres planes en les quals s'han pintat veïns del poble

















A veure la meu impressió és bona , crec que és una idea original que li dóna un al·licient especial al poble.
 També he trobat a faltar una ruta urbana marcada que  t'oriente i et faça de guia a l'hora  de fer el recorregut pel poble, per això crec que me n'he deixat algunes per veure. M'han captivat en especial algunes especialment grans que ocupaven tota la paret,  i en especial  la de la cara del gat  feta a hexàgons de diferents colors , que de prop no veus res  i de lluny si que veus la cara . Molt agradables les pedres de riu amb la cara de la gent del poble. Tal vegada les més robòtiques o de bibiseció  no és una temàtica que m'atrau tant, tot i que és de valorar la dificultat  que tenen. Tal vegada m'hagues agradat  trobar algunes figures més enfocades al món rural, més relacionat amb un poble de muntanya, que et parlara més de la vida del poble, tradicions o de la quotidianitat dels afers diaris de la gent del poble.

divendres, 2 de setembre del 2016

Castell d'Almenara. Almenara. Vall de Segó. Plana Baixa.

 Castell d'Almenara. La Vall de Segó. La Plana Baixa.
 Caminada del 12-3-16. Aquestavegada vam passar per sota i el vam veure des del poble.



Església de la Nostra senyora dels Àngels. Benavites. La Vall de Segó. El Camp de Morvedre.

 Església de Nostra senyora dels Àngels. Benavites. La Vall de Segó. El Camp de Morvedre. ( segle XVIII)
 Caminada 12-3-16.

Església de Santa Anna. Quartell. La Vall de Segó. El Camp de Morvedre

Església de Santa Anna. Quartell. La Vall de Segó. El Camp de Morvedre.
Caminada del 12-3-16 fent el Camí per la Vall de Segó.  A la camipèdia ens explica el següent: 
Església de Santa Anna. De 1669. És la més antiga de la Vall però ha estat molt modificada per successives intervencions. En l'actualitat presenta una decoració típica del Barroc Valencià tardà. Segueix l'esquema de nau central de grans dimensions, coberta per una volta de canó els seus arcs fajons arrenquen de pilastres, que serveixen de separació a les capelles cobertes amb volta d'aresta.



dijous, 1 de setembre del 2016

Casa de Joan Garcés Queralt. Benifairó de les Valls. La Vall de Segó.. El Camp de Morvedre.

 Casa de Joan Garcés Queralt. Benifairó de les Valls. La Vall de Segó. El Camp de Morvedre.
 És una persona de renom per la seua dedicació a la música, a Castelló de la Plana va ser durant molts anys director de la Banda Municipal de Castelló.
 Aprofite ja que passem pel seu poble i la casa on va nàixer per recordar-lo, i ampliar amb la informació que ací ens van donar.
 Joan Garcés i Queralt va ser  el mestre de música més vell , que amb 100 anys encara va dirigir un concert.
 El fill de Joan Garcés va ser la ma dreta de Salvador Allende.


Casa Sánchez Coello. Benifairó de les Valls. La Vall de Segó. El Camp de Morvedre.

 Casa Sánchez Coello.  Benifairó de les Valls. La Vall de Segó. Camp de Morvedre.
 En la nostra etapa fent el Camí per la Vall de Segó i en especial a  Benifairó (12-3-16) vàrem poder entrar a la casa d'Alonso  Sanchez Coello, i esmorzar al pati de la casa. Va ser un pintor de renom, primer a la cort dels reis de Portugal i després de Castella.



Interior de la casa d'Alonso Sanchez Coello

Esmorzant al pati el dia 12-3-16

Pati de la casa d'Alonso Sánchez Coello