M.I.A.U. (Museu inacabat d'art urbà). Fanzara. L'Alt Millars
El dia 20 de març vaig decidir descobrir una miqueta de la comarca de l'Alt Millars, és una comarca castellanoparlant però històrica del País Valencià.
El primer poble va ser Fanzara i des de fora pot semblar com un altre de la comarca, però la imaginació dels seus veïns han sabut fer-lo peculiar. Per això tal com vas pels seus carrers vas descobrint el M.I.A.U. (web oficial)"museo inacabado de arte urbano" com anomenen a la població, són figures pintades que ocupen les parets dels edificis i algunes escultures que fan enbaucar al vianant. Tot el poble és un encant amb grans imatges, i d'altres més menudes que fan que no et vulgues deixar cap raconet per escorcollar.
Tot va començar per la protesta per un abocador que volien posar a prop i va nàixer la proposta de pintar algunes façanes, a poc a poc alguns artistes van començar a pintar, amb l'ajuda també de l'ajuntament, a poc a poc es van incorporant noves pintures i noves façanes van donant forma, escultures, pintures de diferents temàtiques van transformant Fanzara en un poble museu , un referent a nivell mundial de l'art al carrer.
Parets fa molt de temps mudes que ens fan pensar, que van prenen formes monstruoses o senzilles, escultures, amb el gat com a referent i com a fil conductor del museu.
Quan arribes a un raconet algunes cares et miren, són pedres planes en les quals s'han pintat veïns del poble
A veure la meu impressió és bona , crec que és una idea original que li dóna un al·licient especial al poble.
També he trobat a faltar una ruta urbana marcada que t'oriente i et faça de guia a l'hora de fer el recorregut pel poble, per això crec que me n'he deixat algunes per veure. M'han captivat en especial algunes especialment grans que ocupaven tota la paret, i en especial la de la cara del gat feta a hexàgons de diferents colors , que de prop no veus res i de lluny si que veus la cara . Molt agradables les pedres de riu amb la cara de la gent del poble. Tal vegada les més robòtiques o de bibiseció no és una temàtica que m'atrau tant, tot i que és de valorar la dificultat que tenen. Tal vegada m'hagues agradat trobar algunes figures més enfocades al món rural, més relacionat amb un poble de muntanya, que et parlara més de la vida del poble, tradicions o de la quotidianitat dels afers diaris de la gent del poble.
Els colors de la terra és un viatge pel nostre patrimoni. Tot allò que vaig descobrint ho vaig recollint i classificant.Tot el que vaig aprenent de la gent dels pobles que m'acompanya i tot el que la vida em va donant. Està basat en la seua major part en l'itinerari d'El Camí. L'objectiu és conèixer el meu país i transmetre la meua gran estima cap a la meua terra i totes les perles precioses que conté
dissabte, 3 de setembre del 2016
divendres, 2 de setembre del 2016
Castell d'Almenara. Almenara. Vall de Segó. Plana Baixa.
Castell d'Almenara. La Vall de Segó. La Plana Baixa.
Caminada del 12-3-16. Aquestavegada vam passar per sota i el vam veure des del poble.
Caminada del 12-3-16. Aquestavegada vam passar per sota i el vam veure des del poble.
Etiquetes de comentaris:
Almenara,
castells,
Patrimoni,
Patrimoni de la Vall de Segó
Església de la Nostra senyora dels Àngels. Benavites. La Vall de Segó. El Camp de Morvedre.
Església de Nostra senyora dels Àngels. Benavites. La Vall de Segó. El Camp de Morvedre. ( segle XVIII)
Caminada 12-3-16.
Caminada 12-3-16.
Etiquetes de comentaris:
Benavites,
Església,
Patrimoni,
Patrimoni de la Vall de Segó
Església de Santa Anna. Quartell. La Vall de Segó. El Camp de Morvedre
Església de Santa Anna. Quartell. La Vall de Segó. El Camp de Morvedre.
Caminada del 12-3-16 fent el Camí per la Vall de Segó. A la camipèdia ens explica el següent:
Església de Santa Anna. De 1669. És la més antiga de la Vall però ha estat molt modificada per successives intervencions. En l'actualitat presenta una decoració típica del Barroc Valencià tardà. Segueix l'esquema de nau central de grans dimensions, coberta per una volta de canó els seus arcs fajons arrenquen de pilastres, que serveixen de separació a les capelles cobertes amb volta d'aresta.
Caminada del 12-3-16 fent el Camí per la Vall de Segó. A la camipèdia ens explica el següent:
Església de Santa Anna. De 1669. És la més antiga de la Vall però ha estat molt modificada per successives intervencions. En l'actualitat presenta una decoració típica del Barroc Valencià tardà. Segueix l'esquema de nau central de grans dimensions, coberta per una volta de canó els seus arcs fajons arrenquen de pilastres, que serveixen de separació a les capelles cobertes amb volta d'aresta.
Etiquetes de comentaris:
Església,
Patrimoni,
Patrimoni de la Vall de Segó,
Quartell
dijous, 1 de setembre del 2016
Casa de Joan Garcés Queralt. Benifairó de les Valls. La Vall de Segó.. El Camp de Morvedre.
Casa de Joan Garcés Queralt. Benifairó de les Valls. La Vall de Segó. El Camp de Morvedre.
És una persona de renom per la seua dedicació a la música, a Castelló de la Plana va ser durant molts anys director de la Banda Municipal de Castelló.
Aprofite ja que passem pel seu poble i la casa on va nàixer per recordar-lo, i ampliar amb la informació que ací ens van donar.
Joan Garcés i Queralt va ser el mestre de música més vell , que amb 100 anys encara va dirigir un concert.
El fill de Joan Garcés va ser la ma dreta de Salvador Allende.
És una persona de renom per la seua dedicació a la música, a Castelló de la Plana va ser durant molts anys director de la Banda Municipal de Castelló.
Aprofite ja que passem pel seu poble i la casa on va nàixer per recordar-lo, i ampliar amb la informació que ací ens van donar.
Joan Garcés i Queralt va ser el mestre de música més vell , que amb 100 anys encara va dirigir un concert.
El fill de Joan Garcés va ser la ma dreta de Salvador Allende.
Casa Sánchez Coello. Benifairó de les Valls. La Vall de Segó. El Camp de Morvedre.
Casa Sánchez Coello. Benifairó de les Valls. La Vall de Segó. Camp de Morvedre.
En la nostra etapa fent el Camí per la Vall de Segó i en especial a Benifairó (12-3-16) vàrem poder entrar a la casa d'Alonso Sanchez Coello, i esmorzar al pati de la casa. Va ser un pintor de renom, primer a la cort dels reis de Portugal i després de Castella.
En la nostra etapa fent el Camí per la Vall de Segó i en especial a Benifairó (12-3-16) vàrem poder entrar a la casa d'Alonso Sanchez Coello, i esmorzar al pati de la casa. Va ser un pintor de renom, primer a la cort dels reis de Portugal i després de Castella.
Interior de la casa d'Alonso Sanchez Coello |
Esmorzant al pati el dia 12-3-16 |
Pati de la casa d'Alonso Sánchez Coello |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)